MALS TEMPS PER SER JOVE

Abdel el Gufairi: "Aquesta generació ha tocat fons"

Veí de Cornellà, va deixar els estudis perquè volia treballar, ara aprèn a reparar i mantenir edificis

Abdel el Gufairi, de 19 anys, dissabte, a Cornellà, on viu després de deixar els estudis perquè volia treballar.

Abdel el Gufairi, de 19 anys, dissabte, a Cornellà, on viu després de deixar els estudis perquè volia treballar. / FERRAN NADEU

2
Es llegeix en minuts
MAURICIO BERNAL / Barcelona

 «Era el que jo volia, guanyar diners, ajudar la meva família», planteja l'Abdel, de 19 anys,Abdel el Gufairi, nom marroquí, bressol marroquí, nascut, per ser exactes, a Beni Melal, als peus de l'Atles; tot i això, té passaport espanyol. «He viscut aquí tota la vida», diu. Tenia 16 anys --ja en fa tres, gairebé quatre-- quan va acabar quart d'ESO, el final, per tant, de l'ensenyament obligatori, i llavors va fer el que molts feien en aquella època, perquè es podia, perquè hi havia opcions: buscar una feina. 

«Sempre he viscut a Cornellà. Vaig estudiar primària al Jacint Verdaguer i l'ESO al Maria Aurèlia Capmany, però tan aviat com vaig poderem vaig posar a treballar, no només per ajudar la meva família sinó perquè, bé, estudiar no m'agradava. M'agradaven més els diners, la veritat». A la seva família eren cinc («sóc el gran de tres germans») i l'únic que treballava era el pare; treballava, en passat. Ara està a l'atur. 

En una economia, l'espanyola, que encara semblava sòlida, l'Abdel es va acollir a l'opció de començar a treballar com més aviat millor, i pensant sempre en els diners i a ajudar la seva família es va apuntar a una fundació (Llindar) que li va obrir les portes del món laboral. «Em van ficar de pràctiques en unrestaurant. Hi vaig estar dos mesos d'ajudant de cuina; feia pa, tallava postres, ajudava el cuiner, netejava. Al final el cap em va dir que tenia la plantilla completa i que no em podia agafar, així que vaig anar a un altre restaurant, vaig fer una pràctica de 15 dies i llavors sí que em van contractar». 

Allà s'hi va estar tres anys. Va començar amb un sou de 650 euros i va acabar amb un de 900, i va poder contribuir a l'economia familiar; que era el més important. Per a l'Abdel el seu horitzó era treballar, continuar treballant; guanyar per viure o almenys per sobreviure. Però va arribar lacrisi. «Un dia van dir que sobrava algú a la plantilla. I com jo era l'ajudant... Tant si vols com si no vols, la crisi passa factura a la gent jove, a la gent amb menys experiència». Durant diverses setmanes l'Abdel es va dedicar a buscar feina («al matí, a la tarda, enviant currículums, parlant amb amics, preguntant... Estava convençut que al final trobaria alguna cosa, però no, mai vaig trobar res»), i al cap de tres mesos es va rendir a l'evidència. 

Notícies relacionades

«Estic fent uncurs de reparació i manteniment d'edificis». ¿I la cuina? «No, no més cuina. L'hostaleria és un sector molt esclavitzant, i un dels més castigats per la crisi, a més». L'Abdel es transforma, doncs, laboralment es reinventa. «Necessito alternatives. Necessito una feina: la situació de la meva família no és la millor». La fe no la perd, malgrat el que veu quan mira al seu voltant. «¿Sap què veig? Una generació que ha tocat fons. Tinc molts amics que busquen feina i s'han deprimit perquè no troben res, perquè és impossible trobar res. I hi han renunciat. Ja no busquen, ni tampoc tenen ganes de formar-se, res. Es passen el dia al carrer».