Anar al contingut

POLÈMICA ARRAN DE LA MORT D'UN NOI AL CIE DE LA ZONA FRANCA

Presons de 'sense papers'

«Són una zona fosca en l'Estat de dret», afirma un sindicat de la policia

Diverses entitats denuncien maltractament i volen que es tanquin els centres d'estrangers

TONI SUST
BARCELONA

Els inquilins dels centres d'internament d'estrangers (CIE) no arriben allà per haver comès cap delicte, són sense papers que han entrat de forma irregular a Espanya, però reben el tracte que s'atorga als delinqüents: dormen en cel·les i no poden marxar per decisió pròpia. Alguns d'ells i algunes entitats socials sostenen que, a més, són maltractats. Que fins i tot els porten emmanillats en els trasllats. L'enorme opacitat d'aquestes institucions fa que confirmar aquestes denúncies de forma independent sigui molt difícil.

Divendres passat, Idrissa Diallo, de 21 anys, de Guinea Conakry, va morir d'un infart al CIE de la Zona Franca. Segons algunes versions, no va ser atès a temps. La mort, diu l'autòpsia, va ser per causes naturals. Les peticions que el centre sigui clausurat es van fer més fortes.

ORDRE MINISTERIAL / Hi ha nou CIE a Espanya, que sumen més de 2.500 places, i són gestionats per la Comissaria General d'Estrangeria. Van néixer el 1999 mitjançant una ordre ministerial, amb Francisco Álvarez Cascos com a titular d'Interior. Abans hi havia centres similars, però el conflicte era molt menor.

Estar en situació irregular no és delicte, sinó una falta administrativa penada amb una multa de 500 euros. Els CIE, en principi, són llocs on l'estranger, enviat per un jutge d'instrucció, espera que es completi el procés legal que el tornarà al seu país. L'estada límit era, inicialment, de 40 dies. Després es va ampliar a 60. Si en aquest període no hi ha resolució del cas -perquè l'intern acredita possibilitat de legalitzar-se, perquè no hi ha conveni entre Espanya i el país d'origen que permeti el retorn o perquè no s'han concretat a temps els tràmits- l'afectat queda en llibertat.

El problema, segons les entitats socials, és que a penes se sap què passa dintre dels CIE, només que hi abunden les denúncies de maltractament. Fa dos mesos, algunes entitats van visitar el centre de la Zona Franca. «Ho vam aconseguir per primera vegada en la història», diu Jose Peñín, portaveu de SOS Racisme. «No ens van dir quanta gent hi havia, però estava molt ple. Mentre no tanquin, els CIE han de millorar la seva situació. El sol fet que existeixin vulnera la legalitat», diu.

«PITJOR QUE UNA PRESÓ» Igual o més contundent és Javier Bonomi, president de la Federació d'Entitats Llatinoamericanes de Catalunya: «Els CIE són molt pitjors que una presó. Allà no hi ha les garanties de la presó». El responsable d'immigració de CCOO, Ghassan Saliba, reclama que als CIE només s'hi enviï els immigrants que han comès delictes i que seran expulsats. Actualment, allà conviu gent que no ha delinquit amb gent que sí que ho ha fet, un motiu afegit d'inquietud per a molts.

És habitual sentir referir-se als CIE com «uns llimbs legals». Per exemple, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que fa anys que intenta entrar al de Barcelona: «No hi ha normativa que ho reguli». Ribó no va aconseguir que l'exdelegat del Govern a Catalunya, Joan Rangel, l'hi deixés entrar. Rangel

es va excusar a aquest diari dient que com a exdelegat no fa declaracions.

Peñín, com Saliba, subratlla que no hi ha reglament que regeixi el funcionament d'aquestes seus, tot i que hauria d'existir, de manera que són els directors els que decideixen com funcionen les coses. El secretari general del Sindicat Unificat de la Policia, José Manuel Sánchez Fornet, critica els CIE i afegeix que per als policies no són un destí agradable: «Són una zona fosca en l'Estat de dret. S'han de replantejar. A més, els policies no estan formats

com a funcionaris de presons».

SILENCI POLÍTIC / Aquest diari no va aconseguir, en els últims dos dies, que les administracions entressin en el debat sobre la qualitat del tracte que es dóna als interns dels CIE i si existeixen alternatives a aquests centres. La paradoxa és un punt vergonyosa: integrants del PSOE van argüir que ells ja no estan al Govern i que ja no els competeix. Membres del PP van subratllar que acaben d'arribar i que no estan en condicions d'entrar en una qüestió que fins ara gestionaven els seus adversaris.

Per això, no és possible tenir dades que desmenteixin la denúncia que hi ha batudes selectives a Barcelona. Que s'acostuma a detenir els estrangers de pell fosca. Que quasi no es detenen dones perquè el CIE de Zona Franca és exclusiu per a homes, i que només hi passen algunes prostitutes foranes en situació irregular abans d'enviar-les a altres centres.

Tampoc es pot confirmar si és cert que algunes batudes s'orienten per nacionalitats, per omplir un avió amb un destí concret.

Videocomentari de Toni Sust a

http://www.e-periodico.cat

0 Comentaris
cargando