CiU i PSC se citen per intentar desencallar per fi la llei electoral

Amb molta més cautela que l'última vegada que ho van intentar, a finals del 2009, CiU i PSC s'han començat a moure per encarrilar una nova ponència parlamentària que reprengui el que fins ara s'ha demostrat com una missió impossible: elaborar una llei electoral catalana. Els dos partits s'han citat la setmana que ve amb l'objectiu clau de constatar si valdrà la pena intentar-ho per enèsima vegada o no hi ha base suficient per evitar un altre espectacle com el de l'any passat. Si convergents i socialistes determinen que existeix un denominador comú, llavors contactaran amb la resta de forces polítiques per proposar la constitució d'una ponència al setembre. En tot cas, el debat al Parlament està assegurat, ja que Ciutadans pel Canvi (CpC) té previst reactivar la seva iniciativa legislativa popular (ILP) si els partits flaquegen.

Segons van confirmar fonts dels dos grups, a la reunió de la setmana que ve hi assistiran el convergent Lluís Corominas i el socialista Miquel Iceta, i ho faran proveïts amb la documentació amb què van treballar en la fracassada ponència de l'any passat. Contrastaran els seus models electorals, l'os dur de la llei, però també la resta d'aspectes que hauria de contenir la norma, com les mesures de foment de la participació i les d'augment de la transparència. En aquests dos elements, les posicions de nacionalistes i socialistes no estan tan allunyades, de manera que, arribat el cas, els grups es podrien plantejar una alternativa rebutjada l'any passat. Si les converses s'encallen en la fórmula electoral, es podria optar per aprovar una llei de transparència i participació que, almenys, evités la imatge de dissentiment total.

De fet, algunes d'aquestes mesures, com les llistes obertes o desbloquejades, l'opció de vot preferent per alguns candidats, la publicació del patrimoni dels diputats, la no acumulació de càrrecs i el ferri control de les pràctiques corruptes, formen part també de les reivindicacions dels indignats, tant com l'exigència d'un sistema electoral que garanteixi més proporcionalitat i faci efectiu el criteri d'una persona, un vot. Si l'última vegada van ser els casos Millet i Pretòria, la indignació social és ara el catalitzador del debat sobre una norma pendent a Catalunya des de fa 32 anys.

La cita de la setmana que ve és el resultat d'una sèrie de contactes previs, i secrets, que el Govern i els socialistes han mantingut des del mes de gener, fins i tot amb experts pel mig. La resta de grups esperen notícies de CiU i el PSC. Tots estan disposats a reobrir la iniciativa si hi ha esperances, encara que cap deixa de recordar que, a diferència de la legislatura passada, ara les dues principals forces sumen just els diputats que es requereixen per aprovar una llei electoral, 90.

MODEL DELS EXPERTS / No obstant, els precedents no conviden, precisament, a sospitar d'una sociovergència. En l'última reunió de l'última ponència, CiU va ser l'únic grup que no va acceptar la proposta de llei electoral que un grup d'experts va elaborar en la passada legislatura. La resta de partits, excepte ERC, tampoc defensaven aquest model, però van plantejar als nacionalistes renunciar als seus respectius sistemes en favor del pacte.

Notícies relacionades

Indignats: definir-se o morir

Els indignats frenen un desnonament a Gràcia

El quid de la qüestió és trobar un punt d'equilibri que incrementi la proporcionalitat sense perjudicar la representació territorial. Per això la fórmula amb més adeptes és la del doble vot, amb una llista oberta de candidats i una altra llista tancada de partits. Però el gran escull és definir el nombre i la mida de les circumscripcions, que és l'element que distorsiona més o menys la proporcionalitat del sistema.

Per si les negociacions entre partits fallen, CpC guarda a la recambra el seu ILP. L'associació civicopolítica, coalitzada fins a les últimes eleccions amb el PSC, ha portat a terme una ronda de contactes amb tots els grups per sondejar fins a quin punt estan disposats a reprendre el debat, ja que és la Junta de Portaveus del Parlament la que ha de reactivar la iniciativa. Fonts de l'entitat es mostren optimistes després d'haver escoltat els partits i, en principi, els donarien un marge de confiança si decideixen constituir una nova ponència.