Mas subratlla que no és el mateix estar indignat que ser indigne

conscients que acabaven de viure una situació inèdita des de la recuperació de la democràcia, els grups del Parlament van escenificar ahir un front unitari poc habitual per condemnar l'actitud dels manifestants. Una vegada superat l'ensurt per l'accidentat inici de la sessió plenària davant les dificultats per accedir a l'edifici del parc de la Ciutadella, els responsables de tots els grups de la Cambra van pactar una declaració institucional en què van rebutjar les «agressions i coaccions sofertes pels representants del poble català».

«Res ni ningú pot aturar el treball d'un Parlament democràtic com el nostre. El sistema garanteix la defensa de plantejaments ciutadans d'acord i de discrepància política dins i fora del Parlament, però mai des de la coacció i la violència», acabava dient la nota.

La presidenta de la institució, Núria de Gispert, va ser l'encarregada de llegir la declaració, acordada en una reunió extraordinària de la junta de portaveus, presidida per Artur Mas. El cap del Govern va voler afegir a aquesta iniciativa una declaració institucional en què va anteposar també la trajectòria democràtica del Parlament i la legitimitat dels seus diputats a l'intent de «boicot» organitzat a les portes del parc.

JOC DE PARAULES / Mas va fer servir un joc de paraules per retreure als manifestants les formes de la seva protesta. «Entenc que hi hagi molta gent que pugui estar indignada, però això no és el mateix que actuar amb indignitat», va dir. El president va demanar als promotors de la marxa que fossin «conseqüents» i fessin una «reflexió» després d'haver traspassat les «línies vermelles». «Abans que ells, hi ha hagut molta gent que ha donat la vida perquè hi hagués un Parlament a Catalunya. Tant aquelles persones com la història del país es mereixen un respecte», va afegir.

Els líders de l'oposició van carregar en bloc contra l'actitud «intolerable» dels indignats i van evitar analitzar -de moment- el dispositiu policial, que no va poder garantir inicialment el seu accés al Parlament, per evitar una imatge de divisió. «Ara toca condemnar la violència. Ningú té dret a impedir que la resta digui el que pensa», va resumir el president del grup del PSC, Joaquim Nadal. La màxima responsable del PP català, Alicia Sánchez-Camacho, va assegurar que hi ha «un abans i un després» del moviment cívic del 15-M.

Els altercats es van seguir amb atenció des del Congrés dels Diputats, on ahir hi havia sessió de control al Govern. Tots els grups van condemnar amb rotunditat els atacs als diputats i van lamentar els fets. El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va dir per boca d'un portaveu que està «en contra de qualsevol manifestació de violència que impedeixi l'exercici de drets, vingui d'on vingui». Aquest portaveu va aclarir així el «no» sec de Zapatero a l'arribar a la Cambra baixa, a les nou del matí, quan la premsa li va preguntar si estava preocupat per la «deriva» dels indignats, en referència a l'acampada a la Ciutadella. El president, va dir aquest col·laborador, havia entès que li demanaven la seva opinió sobre les repercussions electorals de les protestes.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

DELICTE / Un cop aclarit el malentès, la repulsa de la violència també va trobar ressò en el president del Congrés, José Bono, que va defensar que, en aquestes circumstàncies, està justificada la utilització de la força per part de la policia perquè es respectin «els drets de tothom». «Entre altres coses, això és un delicte. Sigui políticament correcte o no, s'interpreti bé o malament, l'únic imperi que hi ha en un Estat de dret és el de la llei i els indignats l'han de complir», va declarar als passadissos de l'entorn de l'hemicicle.

Tot i que sense ser tan clar i directe, també el president del PP, Mariano Rajoy, va reclamar una actitud més activa de les forces de seguretat. En una declaració llegida i sense possibilitat de preguntes, Rajoy va dir que «la prudència no pot convertir-se en passivitat». «Demano respecte a la llei, als drets individuals, a la voluntat de la immensa majoria dels espanyols, i també demano a les autoritats que tinguin en compte això», va declarar a l'arribar al lloc on l'alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón, anava a pronunciar una conferència.