Anar al contingut

anàlisi

Catalunya llegeix una mica millor

Francesc de Gispert

Els resultats de les ja famoses proves PISA 2009 han vist la llum. Hi ha hagut una expectant espera per conèixer-ne els resultats, però cal tenir en compte que cap avaluació és neutra i, al darrere, hi solen emparar-se determinades decisions polítiques. No en posem en dubte el rigor científic, però convindria agafar-nos-ho amb cautela. En qualsevol cas, el fet que s'avaluï l'aplicació dels aprenentatges i no els continguts curriculars en si mateixos és força interessant, perquè vol dir que estem parlant més de saber fer les coses que no pas de saber-ne moltes.

Catalunya obté un resultat significativament millor. Ara bé, ni quan estàvem per sota de la mitjana calia ser catastrofistes, ni ara que retornem a valors semblants als del 2000, 5 punts per sobre, cal estar exultants. En canvi, hi ha una dada rellevant que es manté i és l'homogeneïtat que s'observa per nivells, no hi ha massa alumnes de nivell molt baix ni tampoc de nivell molt alt. Malgrat la preocupació d'alguns sectors per la manca d'alumnes especialment talentosos, Catalunya mostra un progrés més en bloc, i deixa cada cop menys alumnes a la cua, encara que en tinguem pocs a la franja alta. En negatiu tenim la diferència de rendiment important entre els alumnes nadius i no nadius. Això ens portaria a la conclusió que no es poden abandonar les polítiques educatives que doten els centres d'aules d'acollida i recursos específics per atendre aquestes necessitats.

¿Què caldria fer perquè l'eix principal i vertebrador de la majoria d'aprenentatges, la llengua, ocupi el lloc que li correspon? ¿Què es pot canviar del treball a l'aula per afavorir una substancial millora en l'aprenentatge de les llengües?

Cal basar el treball de llengua en la pràctica, llegint i escrivint en les diferents tipologies textuals. Cal que tot el professorat tingui en compte les habilitats lingüístiques que l'alumne ha de fer servir i, en algunes àrees, ha de ser normal treballar indistintament amb textos en català, castellà o anglès. En el nostre cas, que partim de dues llengües romàniques molt pròximes, cal optimitzar els aprenentatges amb un treball realment en paral·lel i integrat de cara a ressaltar els aspectes coincidents i discrepants d'ambdues llengües. L'alumne ha d'aprendre a utilitzar tots els recursos de què disposa per elaborar textos i comprendre'n el significat. Cal recuperar l'essència del que fa moure l'alumne, la persona, per aprendre: la il·lusió, la motivació i la implicació. Els aspectes emocionals són fonamentals per reforçar les actituds positives i plaents de l'acte lector i escriptor. Cal que el professorat intervingui molt més en el moment de la producció dels textos escrits i durant el procés lector, més que en el producte final. Per això és imprescindible reforçar la dotació de professorat, de manera que permeti tutoritzar els processos lectors i escrits. I, sobretot, cal incentivar, difondre i donar continuïtat a les bones pràctiques educatives que caminen en la bona direcció, que són moltes i, a cops, poc reconegudes. Felicitem, sobretot per això, els mestres i els professors.

0 Comentaris