Anar al contingut

DISTINCIÓ INTERNACIONAL DE DOS SÍMBOLS CULTURALS

Els castells i el flamenc, universals

La Unesco declara patrimoni immaterial les torres humanes de Catalunya

L''arte jondo' obté el reconeixement després d'haver-li estat negat el 2005

RAFA JULVE / Barcelona

La Unesco va evidenciar ahir que la cultura és un eficaç esperanto capaç de convertir una esvalotada torre de Babel en un conjunt que es mou a l'uníson a favor de la tradició dels pobles. Traducció: la declaració com a patrimoni immaterial de la humanitat dels castells, el flamenc, el cant mallorquí de la Sibil·la, la dieta mediterrània i la falconeria va mostrar ahir al món la diversitat cultural d'Espanya, i també l'aposta coincident de les terres que la conformen per mantenir vives les seves identitats.

La cinquena reunió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial, celebrada a Nairobi (Kenya), va començar amb un discurs premonitori pronunciat per la directora general de la Unesco, Irina Bokova: «Cadascun [dels elements inscrits en el prestigiós grup] és un testimoni de la gran diversitat de la humanitat, així com de la seva unitat», va dir. En aquests moments, la llista de patrimonis immaterials estava formada per 166 manifestacions culturals, com ara la Patum de Berga, el silbo de l'illa canària de la Gomera, el Misteri d'Elx i els tribunals de regants de València i Múrcia. Unes hores després, la nòmina es va ampliar a 212 integrants, al ser admesos 46 dels 47 candidats. La tècnica d'esculpit en pedra de les Khatxkars d'Armènia va ser l'única que no va aconseguir la inclusió en el ple d'ahir i es debatrà en la sessió d'avui.

Molta menys discussió van necessitar els castells per obtenir un reconeixement que la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, la revista Castells, el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat i el Centre Unesco de Catalunya busquen des del 2007. «Els assistents a la reunió van quedar molt impactats al veure imatges de les colles actuant. Fins i tot es van sentir exclamacions de sorpresa i admiració», va relatar a aquest diari el titular de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras.

El conseller va formar part, juntament amb el president del Parlament, Ernest Benach, de la delegació catalana que va viatjar a Nairobi per seguir el procés de designació. Després de cantar victòria, tots dos van coincidir que les torres humanes nascudes a Valls (Alt Camp) a finals del segle XVIII són un exemple de «la singularitat i la universalitat de la cultura catalana» i representen una sèrie de «valors positius» com «l'esforç, el treball en equip, la solidaritat i la integració». No va servir de res el malintencionat intent de boicot protagonitzat pel blavero Grup d'Acció Valencianista, que va enviar una carta a l'ONU alertant de la participació de menors d'edat en la construcció dels castells.

EN EL PUNT DE MIRA / Aquest insignificant gest va ser l'única nota discordant d'una jornada que va servir, en paraules de la ministra espanyola de Cultura, Ángeles González-Sinde, perquè les cinc candidatures impulsades per Espanya obtinguessin «la més alta distinció al patrimoni artístic», cosa que les col·locarà «en el punt de mira internacional» i els donarà «visibilitat i promoció». La ministra va aclarir a més a més que governs i institucions hauran de vetllar perquè aquestes tradicions «no s'alterin i segueixin evolucionant amb un respecte a la puresa», afirmació que va enllaçar amb una menció al flamenc, del qual va recordar que no sempre ha viscut moments de «bonança» i de «legitimació social i cultural».

Precisament, l'arte jondo ja va optar el 2005 al reconeixement de la Unesco, però va fracassar. En canvi, només un intent han necessitat els castells, el Cant de la Sibil·la, la falconeria i la dieta mediterrània, de la qual ahir també va voler donar compte la Generalitat. Aquest model d'alimentació va tenir el suport conjunt d'Espanya, Grècia, Itàlia i Marroc per aconseguir la condecoració, però «l'encarregada de coordinar la candidatura a nivell tècnic va ser la Fundació Dieta Mediterrània, amb seu a Barcelona», va recapitular la Conselleria de Salut.

També es van felicitar per l'èxit el Departament d'Agricultura, el Ministeri de Salut, les associacions de nutricionistes espanyols, el cuiner Ferran Adrià i fins i tot l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, que va insistir que la capital catalana «ha treballat a fons pel reconeixement de la dieta mediterrània». «La declaració de la Unesco és un pas més per l'impuls dels nostres mercats i la nostra cultura», va afegir.

BARCELONA MESTISSA / Però l'alcalde barceloní no es va quedar aquí. En una referència al duo diversitat-unitat pregonat per la presidenta d'aquest organisme dependent de l'ONU, Hereu va voler destacar la importància en el món casteller de les sis colles de la ciutat i va recordar els orígens catalans de noms emblemàtics del flamenc com Carmen Amaya i Miguel Poveda.

En la mateixa línia es va pronunciar el president José Montilla, que va defensar en un míting que «aquest Govern és el que més ha fet pels castells», sense oblidar les arrels catalanes de l'arte jondo.

Tampoc van perdre l'oportunitat altres candidats a ocupar el seu càrrec, com Artur Mas, que va definir la designació dels castells com la manera més «genuïna i pròpia» de situar Catalunya en el món mitjançant la cultura pròpia. El líder convergent també es va recordar de la Patum de Berga, però no consta que parlés del reconeixement al flamenc. Això sí, el que va quedar més orfe de reconeixement institucional català va ser la falconeria, guardonada després d'haver rebut el suport d'Espanya, Aràbia Saudita, Bèlgica, Emirats Àrabs Units, Eslovàquia, França, Mongòlia, Marroc, Qatar, la República Txeca, Corea del Sud i Síria.

0 Comentaris