Tradicions sense fronteres

Els artistes flamencs confien en una difusió més gran del seu art

Reclamen més presència del gènere en l'ensenyament i els escenaris

Els intèrprets celebren «per fi» el reconeixement d'una tradició universal

José Mercé, en una actuació.

José Mercé, en una actuació.

3
Es llegeix en minuts
MARTA CERVERA
BARCELONA

Encara que molts consideren que el reconeixement atorgat per la Unesco al flamenc arriba tard, els intèrprets d'aquest gènere van celebrar ahir que «per fi» sigui Patrimoni Immaterial de la Humanitat, distinció que ja tenien el fado i el tango. «La notícia és extraordinària perquè s'ha oficialitzat la importància d'aquest art universal», va destacar Carmen Linares, la gran dama delcante. Espera que a partir d'ara «es valori la qualitat musical del flamenc, que es protegeixi i que tinguem ajuda perquè no es perdi». «S'ha de celebrar que finalment la Unesco hagi fet aquest gran pas per aquest art sense fronteres i de tot el món des de fa molt temps», va declarar elcantaormadrileny Diego el Cigala.

Mentrestant, el seu col·lega de Huelva Arcángel demana que s'apliqui aljondotant rigor com imaginació, ja que el que és important ara és aprofitar el reconeixement de la Unesco per divulgar el flamenc per tot arreu. «Espero que hi hagi un canvi i que aquest art que viatja per tot el món pugui entrar en alguns circuits que fins ara se li han resistit, com escenaris de les músiques de molts països i de teatres molt potents», va assenyalar. I també va reclamar més presència «d'aquesta música genuïnament espanyola i particularment andalusa» en centres educatius. «Com a espanyols hauríem de tenir uns coneixements bàsics sobre el flamenc, ja que abans de ser Patrimoni de la Humanitat és patrimoni nostre».

En aquesta línia, el realitzador de cinema aragonès Carlos Saura, que divendres que ve estrena el filmFlamenco, Flamenco,va recordar: «A Espanya encara hi ha molta reticència i no sé per què, perquè el flamenc és el millor que tenim. Artistes com Farruquito, Manolo Sanlúcar, Paco de Lucía o José Mercé són els nostrespavarottis. Són com els grans solistes de violí i de violoncel del món; són únics».

MÉS FEINA / «Ja era hora», va proclamar la veteranabailaoraCristina Hoyos, directora del Ballet Flamenco de Andalucía. «És un reconeixement just i lògic», va afegir, conscient que «com més suports tingui el flamenc, més reconegut serà mundialment, com és lògic, i més s'hi interessarà la gent, i això repercutirà en la feina de tots».

AlbailaorFarruquito la notícia el va agafar quan viatjava de camí cap a Barcelona, on ara està promocionant l'espectacleEsencial,que el 25 de novembre vinent presentarà al BTM, convidat pel Cicle Catalunya Art Flamenc. Per a ell la distinció «significa una cosa molt bonica, encara que s'hauria d'haver aconseguit fa molt temps. Sens dubte, això suposarà un bon impuls i més reconeixement per a aquest gran art», va declarar.

Notícies relacionades

A José Mercé el comunicat de la Unesco li va provocar «una hemorràgia de satisfacció molt gran», encara que no creu que ara el flamenc s'hagi de posar de moda. «El flamenc és etern», va sentenciar elcantaor. I el seu company de professió El Lebrijano va opinar: «Ara els toca als artistes joves recollir la torxa i sortir corrent». Un altre que es va alegrar molt amb la notícia va ser Tomatito, que acaba de guanyar un Grammy Llatí perSonanta suite,gravat amb l'Orquesta Nacional de España. «Ja era hora que aquest art ocupés el lloc que li correspon», va dir el guitarrista que es va donar a conèixer amb Camarón de la Isla i que s'ha convertit en un solista de primer ordre. «El flamenc és la música més important del segle i ja està bé que s'hagi donat tanta importància a coses que no en tenen i s'hagi ignorat una cosa tan autèntica com és elcante jondo», va afegir.

Sara Baras va recordar que el flamenc va estar «molt desprestigiat» durant una època. «Fins i tot tenint uns artistes increïbles, hi havia qui no ho considerava un art, i jo crec que ho ha sigut sempre», va lamentar labailaora, embarassada de tres mesos, que va animar tothom a celebrar la distinció «cantant i ballant a tothora».