Tradicions sense fronteres

El Cant de la Sibil·la, profunda tradició nadalenca de Mallorca

La cançó, de música arabitzant, només perviu a l'illa i a l'Alguer

El Cant de la Sibil·la a la catedral de Palma de Mallorca, el 2004.

El Cant de la Sibil·la a la catedral de Palma de Mallorca, el 2004. / MIGUEL ÁNGEL CAÑELLAS

1
Es llegeix en minuts
FIDEL MASREAL
BARCELONA

Per entendre el Cant de la Sibil·la cal situar-se al santuari de Lluc, a les onze de la nit de la vigília de Nadal. A la serra de Tramuntana de Mallorca, la veu d'un nen o una nena, vestit amb una túnica i portant una espasa, emergeixa cappella. «El jorn del judici, parrà qui haurà fet servici, Jesucrist, Rei Universal, home i veure Déu eternal, del cel vindrà per a jutjar i a cada u lo just darà». La cançó es recrea en cada síl·laba donantli l'aire arabitzant que requereix, ja que el text, una referència apocalíptica al Judici Final, procedeix de l'edat mitjana.

Només a les esglésies de Mallorca i l'Alguer es manté intacta una tradició que en altres punts del País Valencià i Catalunya es va perdre progressivament. És per això que el director de l'Escolania de Lluc destaca que «no s'ha reconegut una cançoneta folklòrica, sinó una música màgica, sense la qual no s'entén el Nadal a Mallorca».

Notícies relacionades

Veus com la de Maria del Mar Bonet han donat realç a un personatge, la Sibil·la, relacionada amb l'oracle i procedent de la religiositat grega i romana. Era una pitonissa, una vella, que llegia el futur. Una figura pagana que el cristianisme es va apropiar. Avui és veu, música i tradició reconeguda.

El conseller de Cultura i Patrimoni del Govern Balear, Joan Font, va destacar que el reconeixement és el fruit d'un llarg procés en què han participat entitats religioses i laiques, el bisbat de Mallorca i el Consell de Cultura Popular.