LES CONSEQÜÈNCIES DELS FURTS DE COURE

L'onada de robatoris de cable esgota els estocs de Telefónica a Espanya

Els lladres han actuat des d'inici d'any en 139 pobles catalans, en alguns fins a set vegades

La companyia es veu obligada a comprar bobines de coure a l'exterior per l'«allau» de furts

Cable robat tornat a Telefónica, en un magatzem de Barcelona.

Cable robat tornat a Telefónica, en un magatzem de Barcelona. / ALBERT BERTRAN

3
Es llegeix en minuts
FERRAN COSCULLUELA
BARCELONA

L'allau de robatoris de cable de coure que està patint Catalunya els últims mesos està posant Telefónica en una situació difícil. Portaveus de la companyia admeten que aquest estiu s'està veient «el que no s'havia vist mai» en matèria de sostraccions, i adverteixen que aquesta onada de furts «està posant en risc» les comunicacions perquè provoca «problemes de disponibilitat» a l'hora d'aconseguir bobines de cable a Espanya per reposar les línies. Des de començament d'any, Telefónica ha denunciat 329 robatoris en 139 poblacions catalanes. Una xifra que indica que les línies d'algunes localitats han estat assaltades més d'una vegada. Algunes fins i tot set vegades, com la de Sant Quirze de Safaja (Vallès Oriental) o Calders (Bages).

Uns robatoris que a vegades es produeixen en dies consecutius i que obliguen la companyia telefònica a reposar una vegada rere l'altra la mateixa instal·lació. Abrera (Baix Llobregat), Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental), Vilafant (Alt Empordà) i Jafre (Baix Empordà) han estat visitades sis vegades pels lladres de coure els últims mesos; Maçanet (Selva) i Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà), en cinc ocasions, i així successivament en un rànquing que va creixent a mesura que passen els dies.

Els Mossos d'Esquadra també estan desbordats per aquesta situació excepcional, incapaços de controlar els quilòmetres i quilòmetres de xarxa que alimenten les més de 900 localitats de Catalunya. Les poblacions rurals són les més afectades, i alguns responsables municipals s'han plantejat organitzar patrulles de vigilància ciutadana per reforçar la seguretat. És el cas de Josep Xargay, alcalde Cistella (Alt Empordà), on s'han patit cinc robatoris durant el mes d'agost, que han deixat la població sense telefonia fixa durant uns 10 dies. «Avui ja tenim línia i els Mossos han incrementat les patrulles per vigilar la línia, que va paral·lela a la carretera. Els veïns també farem sortides a la nit per reforçar la seguretat. Si els lladres es veuen acorralats, segurament ens deixaran en pau», va afirmar ahir l'alcalde.

Xargay va destacar que la telefonia fixa és indispensable per a la comunicació de masies i urbanitzacions aïllades, a més de proporcionar serveis tan importants com internet i el fax. «En aquest poble hi ha molta gent gran que es medica, i les dosis receptades d'algunes medicacions ens les envien per fax a l'ajuntament perquè ells no hagin de desplaçar-se», va explicar.

PREOCUPACIÓ / La preocupació dels alcaldes és compartida per la companyia, que ha de dedicar molts operaris a reposar els cables que han estat assaltats. «Ells roben en qüestió d'hores, però nosaltres triguem dies a reparar les línies, perquè és com si les haguéssim de fer de nou. Una dedicació que ens fa més difícil atendre degudament les avaries reals», va assenyalar un portaveu de l'empresa.

Telefónica no vol parlar de diners, però el cost dels robatoris també està fent forat en els comptes de la companyia. Des de començament d'any, l'increment dels costos a Catalunya s'ha disparat un 400%, i en algunes províncies, com la de Barcelona, han augmentat un 1.300%. «En aquestes xifres no s'inclouen les trucades que s'han deixat de facturar a causa de la caiguda de les línies», van assenyalar.

Però el robatori de cable no només afecta Telefónica. Particulars, instal·lacions municipals, empreses, obra pública i serveis essencials com el transport en tren també s'han vist perjudicats. Adif, ens administrador d'infraestructures ferroviàries, ha tramitat 61 denúncies per robatori de cable a Catalunya des de començament d'any. A part del valor material del fil sostret, la companyia va assenyalar que els costos que provoquen aquests furts són elevats per la intervenció de personal i maquinària especialitzada per reposar-lo.

Notícies relacionades

RETARD DE TRENS / «A més, hi ha una sèrie de perjudicis indirectes per als viatgers, ja que els robatoris i talls elèctrics provoquen alteracions en la circulació i en el funcionament dels senyals, a part de causar retards i molèsties als usuaris», va explicar una portaveu. La companyia va admetre que a les obres de l'AVE s'han produït molts furts, però en aquests casos les afectades són les constructores.

Un cas diferent van ser les sostraccions que es van produir durant els treballs de modernització del tram Calaf-Manresa, que van obligar Adif a licitar, el mes de juliol passat, un contracte de 6 milions d'euros per solucionar els robatoris de materials.