L'orquestra Musicalia paga el preu de ser gran

La Betina, que l'any 67 va guanyar el Festival de Benidorm i que va editar uns 20 discos com a solista, la Betina, la dona «rossa, d'ulls blaus, eixerida i sensual», com consta en una biografia, la Betina es prepara ara mateix per sortir a escena. És dimecres a la nit, el lloc és Vilanova i la Geltrú (Garraf) i la música va a càrrec de l'orquestra Musicalia, que en el món de les festes majors és l'elit, la primera divisió, el que contracten els ajuntaments que volen disfrutar d'unes festes amb altura. El problema, diu la Betina, i també ho diuen els altres, els integrants del grup, que ara, quan falten 10 minuts perquè comenci l'espectacle, es canvien, o es maquillen, o aprofiten per fer broma, o es passegen pel camerino, el problema, segons diuen tots, és que la crisi devora l'altura. No hi ha diners i el primer que s'enfonsa és l'oci, i en general s'ha decidit passar de llarg amb una banda modesta.

«L'època forta per a nosaltres és del 15 de juny al 15 d'octubre –diu Josep Maria Barceló, l'amode Musicalia– i el normal era que durant aquests tres mesos tinguéssim entre 60 i 65 actuacions. Aquesta vegada, no obstant, ens quedarem en 45. I en el total de la temporada, quan el normal era que arribéssim a les 120 o 125 actuacions, aquest any no passarem de les 95».

Notícies relacionades

Menys pólvora

La tómbola és l'atracció més castigada de les fires

EN NÒMINA / L'amoparla d'anys, d'anys sencers, perquè el que distingeix Musicalia és que és una empresa, és a dir, que funciona sempre i els seus integrants estan en nòmina, a resguard de la suor que suposa cobrar segons el ritme de treball. No –al contrari del que passa amb moltes orquestres similars–, no es reuneixen per tocar de tant en tant, per fer-ho segons la necessitat o l'oportunitat. I en tot això el Josep Maria és l'amoperquè n'és el propietari, és a dir, el que més sua; almenys amb la crisi. «No és només que els ajuntaments contractin orquestres de menor envergadura. És que la resta de l'any la feina també ha caigut: les empreses que presentaven un producte nou, que organitzaven una festa i ens contractaven... En això també s'ha notat. Ara, vull dir una cosa: hi ha feina, per sort. No ens queixem».

SOMRIENT / A Vilanova, a la plaça de la Vila, en el raquític tendal que avui Musicalia té per camerino, s'han acabat les corredisses. És mitjanit, hora de sortir a l'escenari. I cap allà, a l'escenari, va la Betina, que abans ha dit que li agrada «aquesta vida errant», i que ara, tants anys després, quan mira enrere, s'adona que està «orgullosa» del seu «recorregut artístic»; i hi va el Jordi, el Jordi Álvarez, director i baix, que abans també ha parlat de la crisi, dient que han deixat de comprar alguna cosa («unes pantalles LED, per exemple... al final ho vam acabar descartant»); i hi van els trompetes, la saxofonista, les veus, dues de femenines i dues de masculines (a part de la Betina), els 15 que conformen l'orquestra. I, amb un somriure a la boca, toquen. Al cap i a la fi hi ha feina.