Festes no tan majors

Més de 300 pobles catalans celebren durant aquest mes la festa major. Unes festes que els dos últims dos anys han anat a menys com a conseqüència de la crisi. Retallades en els pressupostos i la programació; menys actuacions musicals; orquestres més petites i, si és possible, amb servei de discomòbil; menys activitats infantils; anul·lacions d'última hora; renegociació dels contractes a la baixa, i llargues demores en el pagament de les factures són algunes de les conseqüències de la caiguda dels ingressos municipals. «Hem notat una gran desacceleració. Els dos últims estius, els pressupostos per a festes majors han caigut una mitjana del 40%. I el que encara és pitjor és que les perspectives per a l'any que ve no són bones, perquè els ajuntaments tenen prohibit per llei endeutar-se», resumeix Albert Mas, vicepresident de l'Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC).

Unes xifres a la baixa que són confirmades per la majoria de responsables municipals. Martí Duran, regidor de Turisme de Castell-Platja d'Aro, localitat del Baix Empordà que celebra la festa major entre el 6 i el 15 d'agost, reconeix que la reducció del pressupost anual per a espectacles ha estat d'un 30% els dos últims anys. «Si ens centrem en la festa major, l'any passat vam gastar uns 77.000 euros i aquest any estarem per sota dels 55.000», admet. Duran explica que la crisi els ha obligat a prescindir d'una de les dues grans orquestres que contractaven cada any. «Hem hagut de buscar ofertes musicals més econòmiques, entre les quals hi ha un discomòbil, i hem retallat les despeses en publicitat», confirma.

SENSE FOCS ARTIFICIALS / Salvi Güell, alcalde de Castelló d'Empúries (Alt Empordà), que celebra les seves festes entre el 6 i el 10 d'agost, també s'ha hagut d'estrènyer el cinturó i ha rebaixat en un 15% el pressupost de les celebracions. «Hem prescindit del tradicional castell de focs artificials de final de festa i hem retallat les actuacions musicals, amb una programació en què hi ha una mica de tot per a tots els públics», precisa. L'alcalde assegura que els veïns són comprensius amb aquesta nova etapa d'austeritat. «No només ho entenen, sinó que són els primers que ens demanen que estalviem», afegeix.

La crisi ha obligat els ajuntaments a establir prioritats i les activitats d'oci i cultura són les primeres que cauen de la llista. Però els afectats no són només els músics; les atraccions de les fires també han vist com es reduïen els seus ingressos. Enrique Granell, president del Gremi de Firaires, confirma que els seus ingressos mitjans són entre el 30% i el 50% inferiors als de fa dos estius. «Fa anys que no apugem els preus i fem ofertes comEl dia del nen, en què cobrem la meitat per les atraccions, però aquests descomptes només es poden aplicar si s'arriba a un acord amb els ajuntaments per rebaixar les taxes, i no tots hi col·laboren»,

lamenta.

La mala situació econòmica afecta tots els ajuntaments de la mateixa manera, però no tots apliquen les mateixes mesures. És el cas de Roses (Alt Empordà), que celebra les festes entre el 7 i 15 d'agost i que és un dels pocs municipis que han incrementat en més d'un 15% els recursos destinats a la festa major. «Vam decidir retallar altres activitats i espectacles que programàvem la resta de l'any i seguir apostant per la festa major, que se celebra quan tenim més turistes a la localitat», precisa Carles Ferrer, regidor de Joventut.

SUPRESSIÓ DE FESTIVALS / La principal renúncia ha estat la supressió del Festival de Blues, que se celebrava al juliol i que l'any passat ja va patir una retallada pressupostària del 50%. Una altra festa afectada ha estat la del Carnaval, que aquest any ha patit una tisorada de 15.000 euros. Una estratègia similar és la que s'aplica a Tarragona. Xavier González, responsable de la gestió de festes, destaca que les celebracions de Sant Magí, entre el 14 i el 19 d'agost, i de Santa Tecla, la segona quinzena de setembre, mantenen aquest any els pressupostos gràcies al sacrifici d'altres actes culturals.

L'ajuntament tarragoní ha posat en pràctica, a més, solucions imaginatives. Com en el cas dels concerts de Miguel Bosé i Macaco, en què el consistori facilita l'espai per a l'actuació però els promotors privats són els que es fan càrrec del risc econòmic.

Notícies relacionades

Menys pólvora

La tómbola és l'atracció més castigada de les fires

Orquestres com La Selvatana i La Principal de la Bisbal, veritables institucions de l'oci català, estimen en només un 10% la disminució dels bolos d'estiu. La caiguda de les actuacions d'aquestes orquestres és menor que la de grups més modestos perquè són formacions amb una clientela fidel i que els consistoris mantenen en els cartells de la festa major perquè llueixin. «Hi ha ajuntaments que pressionen perquè abaixem preus a última hora i hem tingut anul·lacions, problemes que desconeixíem», admet Francesc Cassú, director musical del grup

empordanès.