El successor

Benet XVI endureix el missatge conservador de l'Església catòlica

Ratzinger referma el seu perfil de guardià de l'ortodòxia al complir-se els dos anys de mandat

El Papa es mostra inflexible amb el divorci i l'eutanàsia, i qüestiona la teoria de l'evolució

4
Es llegeix en minuts
JORDI CASABELLA / ROMA / ENVIAT ESPECIAL

Transcorreguts més de 700 dies de gràcia des que va accedir al capdavant de l'Església catòlica, la recurrent afirmació inicial d'acòlits, i fins i tot de detractors, que aquest Papa depararia grans sorpreses, s'ha revelat infundada. Els que van anunciar que ningú reconeixeria en ell el gran inquisidor de la doctrina que havia estat ara callen. Dos anys després de la mort de Joan Pau II, que es compleixen avui, a 18 dies vista de la seva primera aparició com a Pontífex a dalt de tot del balcó de la basílica de Sant Pere, Benet XVI ha donat la raó als llavors endevins que van augurar que no hi hauria canvis a la cúspide de la piràmide catòlica, almenys canvis per anar a millor.

El Papa alemany manté intacte el full de ruta del guardià de l'ortodòxia que va ser durant gairebé 25 anys, com a mà dreta de Karol Wojtyla. Tots dos es van aplicar en la tasca de desmantellar la vocació del Concili Vaticà II (1962-1965) de reconciliar l'Església catòlica amb la societat moderna. Passa, però, que a diferència de l'espontani i viatger Papa polonès, que va accedir al tron a l'edat de 58 anys i amb un físic atlètic, Ratzinger és un teòleg tímid que ha arribat a la cúpula a punt de convertir-se en un octogenari obligat a dosificar els esforços. O sigui que tampoc en el terreny de la projecció mediàtica de l'Església surt gaire afavorit de la comparació amb el seu antecessor.

DISSIDÈNCIA INTEGRISTA

Per als qui auguraven que el canvi d'estil comportaria una obertura inevitable, encara que fos perquè havien passat 27 anys entre una i una altra elecció, tenen motius per estar decebuts. El mateix Ratzinger havia alimentat l'esperança, referint-se en els últims temps com a cardenal a la necessitat d'introduir reformes. Els fets el desmenteixen.

La comprensió mostrada amb la dissidència integrista dels seguidors de l'arquebisbe francès desaparegut Marcel Lefebvre, que voldrien veure el Concili Vaticà II mort i enterrat, per exemple, contrasta amb la inflexibilitat amb què han estat tractats els representants del sector més progressista del catolicisme, alguns dels quals han arriscat les seves vides al posar en pràctica les ensenyances dels evangelis. Aquest és el cas del teòleg Jon Sobrino.

En el camp del diàleg interreligiós, que el seu antecessor havia obert treballosament, Ratzinger va posar fa sis mesos contra les cordes el Vaticà. A la universitat alemanya de Ratisbona va voler condemnar el fonamentalisme religiós i va triar unes paraules sobre l'islam d'un emperador bizantí del segle XIV, Manuel II Paleòleg, que van ser rebudes com una ofensa. El Papa es va limitar a reproduir unes paraules de l'emperador --"Mostra'm també el que Mahoma ha portat de nou i trobaràs només coses dolentes i inhumanes, com la seva disposició a difondre per mitjà de l'espasa la fe que predicava"--, però en el món islàmic la metxa no va trigar gaire a encendre's.

El Papa va dir que no havia volgut ofendre els musulmans i va demanar disculpes als qui s'haguessin pogut sentir ferits, però el pretext per presentar-lo com a enemic d'altres religions estava servit. Passa que plovia sobre mullat perquè ja l'any 2000 se'l va fer responsable d'un document en què insistia sobre la superioritat de la religió catòlica respecte a les altres, afirmant que únicament a través d'ella es podia obtenir la salvació.

De la resta dels viatges a l'estranger, fins a cinc, Benet XVI tampoc n'ha obtingut gran cosa, potser amb l'excepció de l'efectuat a Espanya per assistir a la Trobada Mundial de les Famílies celebrada el juliol del 2006 a València. L'últim, la visita a Turquia, un país musulmà, li va servir per congraciar-se amb un sector de l'islamisme moderat que s'havia molestat amb la seva intervenció a Ratisbona i per esborrar de la me- mòria una antiga i inoportuna declaració contra l'ingrés del país amfitrió a la UE.

ESPANYA La seva vinguda a València sí que va resultar providencial per suavitzar la tensió amb el Govern socialista al qual l'episcopat espanyol envesteix repetidament a compte d'una legislació social que considera lesiva per als seus interessos. Ratzinger va contrariar l'oposició, que esperava que esbronqués Zapatero, va obviar les crítiques i, poc després, l'Església i el Govern revisaven el sistema de finançament de la confessió catòlica, millorant-lo. De passada, el Govern descartava denunciar els acords amb la Santa Seu del 1979, entre ells l'educatiu, que alguns experts consideren inconstitucionals.

Els bisbes espanyols s'animen sota la cobertura que els dóna Ratzinger i han rehabilitat batalles ja oblidades, com la del divorci. L'episcopat italià també està de brega amb el Govern de Prodi. La seva aferrissada oposició a un projecte de llei sobre les parelles de fet o a una legislació que obri la porta a determinades formes d'eutanàsia compten amb l'entusiasta col.laboració del Pontífex.

Notícies relacionades

Benet XVI es mostra en aquesta qüestió implacable. El dia que un malalt desnonat, Piergiorgio Welby, que va aconseguir que el desconnectessin del respirador que el mantenia en vida, rebia l'últim adéu al carrer, davant de la parròquia romana on li van denegar els funerals, el Papa feia un al.legat sobre el valor de la vida fins al seu "ocàs natural".

DARWIN Tampoc hi ha transacció amb l'ús del condó i l'accés a l'eucaristia dels catòlics divorciats tornats a casar. Per contra, tot són enhorabones per al llatí. Mesos enrere, Ratzinger fins i tot es va mostrar còmplice amb els que reneguen de la teoria de l'evolució de Darwin, que Joan Pau II va donar per bona, amb un discurs calculat en què ni nega ni afirma la seva validesa. Va ser una de les últimes sorpreses del Papa.

Temes:

Benet XVI