DISTRICTES. SANT MARTÍ

Més de cent artistes creen en tallers del Poblenou

Autors de múltiples disciplines exerceixen la seva tasca artística en antigues fàbriques que ofereixen molt espai i llum

"És l'única zona amb edificis d'estil 'loft' novaiorquès", explica una fotògrafa

Claudia Costa, a la galeria d’art La Plataforma.

Claudia Costa, a la galeria d’art La Plataforma. / FERRAN NADEU

2
Es llegeix en minuts
CARME ESCALES
BARCELONA

«M'agrada el que envelleix i el que sap envellir bé. El que dura, el que m'acompanya, el que pot tenir una segona oportunitat. El que es pot cuidar i el que pot anar millorant». Amb aquestes paraules, Antoni Yranzo (Barcelona, 1956) es defineix com a escultor i com a persona a la web que presenta la seva obra escultòrica (www.antoniyranzo.com). Però l'expressió d'aquest artista encaixa a la perfecció amb el que li ha passat al Poblenou, el barri on va néixer, on sempre ha viscut i ha treballat. La segona oportunitat per a moltes de les estructures fabrils del Poblenou: l'art ha fet perdurar la vida en aquests espais. I avui més d'un centenar d'artistes creen aquí.

Yranzo va néixer i va créixer entre el soroll de les polidores i la característica olor de la pols que decora de manera contínua les ebenisteries. Treballant la fusta, els seus avis i els seus pares es guanyaven la vida. I ara, ell, com a escultor. Antoni Yranzo és un dels moltíssims artistes que tenen el seu taller al Poblenou.

«Era l'única zona de Barcelona amb edificis d'estil loft novaiorquès, amb espais interiors de sostres alts, amb columnes d'antigues estructures industrials, amb molta llum i metres quadrats», detalla Michele Curel, la fotògrafa novaiorquesa que el 1993 va decidir establir-se definitivament en aquella ciutat que li agradava tant, Barcelona, i per a la qual ja treballava des de la seva ciutat natal abans d'instal·lar-se al Poblenou. Retrats i campanyes de publicitat han nascut al seu estudi de 200 metres quadrats del carrer de Pamplona.

Ha treballat per a publicacions de prestigi internacional com el New York TimesForbes TimeNewsweek i Vanity Fair. Ara més centrada en l'arquitectura i els interiors (www.michelecurel.com), Curel participa puntualment en les trobades promogudes per 22@network, una associació empresarial per dinamitzar el 22@ com a districte d'innovació.

FOTOGRAFIAR EDIFICIS // Curel explica que «una vegada al mes organitzen esmorzars amb xerrades perquè els professionals que treballem a la zona ens coneguem, i també les empreses del barri». La  fotògrafa acostuma a compartir el seu espai amb altres fotògrafs temporalment. Ara, Curel treballa en un projecte personal en què fotografia edificis del seu entorn pròxim, per dins i per fora. El Centre de Recerca Biomèdica, l'edifici de Gas Natural o el Museu de Can Framis formen part del seu book de fotos arquitectòniques. «Jo visc a la Rambla del Poblenou i em moc en bicicleta. A vegades em costa definir a quina hora del dia és més bonic un edifici», expressa Curel.

Notícies relacionades

Arquitectes, pintors o gastrònoms com Montse Guillén, amb el seu projecte Food Cultura, juntament amb la seva parella, l'artista Antoni Miralda (www.foodcultura.org), fan que la creació com a estímul vital i forma de vida hagi atorgat aquesta segona oportunitat a les velles fàbriques del Poblenou.

Alguns han arribat des del Japó, com Mina Hamada, que treballa a La Escocesa (www.laescocesa.org), «la fàbrica de creació de la ciutat», com defineixen els promotors aquest espai de treball per a artistes residents. Des de fa poc més d'un mes, el Poblenou també compta amb una escola de dansa vertical, (www.onairbarcelona.com). Allà l'art emprèn altres vols, més alts, però sense deixar el Poblenou.