Anar al contingut

Els DISSABTES, CIÈNCIA

Ciències i lletres per Sant Jordi

Entre l'allau de llibres de cara al dia 23 en figuren uns quants d'interessants escrits per investigadors

Salvador Macip

D'aquí quatre dies serà Sant Jordi, la jornada preferida dels llibreters de Ca­talunya i la culminació d'unes quantes setmanes d'intenses presentacions de novetats editorials. Com cada any, n'hi haurà per a tots els gustos, des del best seller per al gran públic fins a l'opera prima més experimental, passant per traduccions de clàssics o els productes que s'aprofiten de la popularitat mediàtica dels seus ­autors. Entremig de tota aquesta allau que reclama a crits l'atenció del lector, solen passar desapercebudes les obres amb contingut científic, que sempre han sigut la ventafocs del panorama literari ­local.

El poc interès per llegir sobre ciència a casa nostra queda demostrat pel fet que és pràcticament impossible que aquesta mena de llibres s'infiltrin en una llista dels més venuts, a diferència, per exemple, del Regne Unit, on la divulgació és comprada amb regularitat per una franja àmplia de la població. Quan veiem un títol amb aires científics en un top ten normalment està encobrint un producte d'autoajuda o, el que és pitjor, l'enèsima ensarronada sobre enzims miraculosos o dietes que-tot-ho-arreglen. Sembla que la impressió que ciència i literatura no combinen està bastant estesa, i això contribueix a perpetuar aquesta divisió artificial entre les ciències i les lletres que ens inculquen a les escoles, i que acaba relegant als especialistes tot allò que fa olor de biologia o física seriosa.

Permeteu-me, doncs, que aprofiti l'avinentesa de la festa que s'acosta per desmuntar una mica aquest prejudici i recomanar-vos alguns títols interessants, relacionats amb el tema que ens ocupa, que d'altra manera segur que us passarien desapercebuts. Començaré amb Científics lletraferits, un recull de contes que he editat juntament amb el biòleg Jordi de Manuel, on hem aconseguit reunir vint científics i tecnòlegs catalans de renom que a la vegada són escriptors (entre ells Pere Puigdomènech, que també participa en aquesta secció). L'objectiu era precisament demostrar que la gent «de ciències» podem fer ficció de tanta qualitat com qualsevol altre narrador. Els resultats van des del drama fins a la comèdia, des del relat negre fins a la ciència-ficció, i segur que sorprendran a més d'un.

També ha arribat a les botigues el darrer llibre del biòleg Jesús Purroy, Homeopatia sense embuts. El títol deixa clar les intencions de l'autor: analitzar d'una manera rigorosa aquest fenomen pseudocientífic que tants adeptes té encara avui dia. Informar-se sobre què cal fer per saber si un tractament és útil o no, i l'homeopatia en seria un bon exemple, és un exercici que ens pot ajudar a destriar el gra de la palla el proper cop que un veí ens recomani l'última meravella que ens ha de solucionar tots els mals. Tots aquests assaigs són neces­saris per aprendre a veure quan volen fer passar bou per bèstia grossa, que per desgràcia és sovint. Per altra banda, l'Anna i l'Eduard Martorell analitzen a Sans i estalvis una sèrie d'intervencions que, des del punt de vista científic, poden influir en la nostra qualitat de vida. Els seus consells, barrejats amb curiositats, van des de la dieta fins al sexe, passant per l'esport i la relaxació.

Aposta per la salut! és la novetat de Manel Esteller, un altre company de secció i un dels científics més destacats del país. És una barreja d'assaig, biografia i entrevista sobre com l'autor veu la situació ­actual de la ciència i l'impacte que té en la societat. Una reflexió que ens hauria de fer pensar una mica sobre temes que són molt rellevants avui dia. En aquesta línia, jo mateix publico Jugar a ser déus amb Chris Willmott, darrer premi Europeu de Divulgació Científica, un llibre per a tots els públics que medita sobre les implicacions morals dels nous avenços científics i com afectaran la humanitat en un futur proper. L'hem escrit perquè els investigadors sovint pensem només a entendre el món que ens envolta i no ens parem a considerar com els nostres descobriments l'estan canviant, i aquest és un debat important en què tots hem de participar.

Acabo recomanant-vos un llibre que té uns quants mesos, però que em va impactar molt quan el vaig descobrir: Ebrio de enfermedad, d'Anatole Broyard, els escrits d'un pacient terminal que lluita per entendre què és la vida amb el poc temps que li queda. És un text dur però enriquidor, que ofereix, des d'un angle diferent, una impactant visió de la relació entre metge i malalt. Colpidor. Per motius d'espai me n'he deixat molts altres igual d'interessants, però espero que almenys hauré aconseguit presentar-vos algunes alternatives a les típiques compres de Sant Jordi. Aquest any, sigueu originals: regaleu als qui estimeu roses, llibres... i una mica de ciència.

0 Comentaris