30 anys d'estudi

La lactància també protegeix les mares enfront de la diabetis

Les dones que donen el pit durant sis o més mesos tenen un risc fins a un 47% inferior d'acabar sent diabètiques

Lactància materna.

Lactància materna. / MAITE CRUZ

2
Es llegeix en minuts
El Periódico

Donar de mamar durant sis o més mesos redueix en gairebé un 50% el risc de desenvolupar diabetis tipus 2 en les dones durant els seus anys fèrtils, segons revela una nova investigació de Kaiser Permanent, als Estats Units, els detalls de la qual es revelen a la revista JAMA Internal Medicine.

«Hem trobat una associació molt important entre la durada de la lactància materna i el menor risc de desenvolupar diabetis tipus dos [la que no necessita l’administració d’insulina], fins i tot després de tenir en compte tots els possibles factors variables de confusió», afirma l’autora principal del treball, Erica P. Gunderson, investigadora principal de la Divisió d’Investigació de Kaiser Permanent.

L’estudi es va basar en l’anàlisi de l’estudi CARDIA (sigles en anglès de Desenvolupament de Risc Arterial i Coronari en Joves Adults) que durant 30 anys va realitzar un seguiment que va incloure més de 5.000 adults d’entre 18 i 30 anys, quan van començar les proves. Les dones que van alletar durant sis mesos o més en tots els parts van reduir en un 47% el risc de desenvolupar diabetis tipus 2 en comparació amb les que no ho van fer. Les mares que van practicar la lactància materna durant un màxim de sis mesos van mostrar una reducció del 25% en el risc de patir diabetis.

PROTECCIÓ CONTRA EL CÀNCER

Notícies relacionades

Les noves troballes se sumen a una creixent evidència que la lactància materna té efectes protectors tant per a les mares com per als fills, inclosa la disminució del risc de patir càncer de mama i d’ovari. «La incidència de diabetis va disminuir de manera gradual a mesura que augmentava la durada de la lactància, independentment de la raça, la diabetis gestacional, els hàbits de vida, la mida corporal i altres factors de risc metabòlics mesurats abans de l’embaràs, cosa que implica la possibilitat que el mecanisme subjacent sigui biològic», diu Gunderson.  Aquest estudi va incloure 1.238 dones que no tenien diabetis quan es van inscriure a CARDIA, o abans de les seves gestacions posteriors. Durant els següents 30 anys, cada dona va tenir almenys un naixement viu i va ser examinada rutinàriament per a la diabetis segons el protocol CARDIA, que incloïa criteris de detecció diagnòstica. 

Les participants també van informar de comportaments d’estil de vida (com la dieta i l’activitat física) i la quantitat total de temps que van alletar els seus fills. «A diferència dels estudis previs de lactància materna, que depenien de la informació de les participants sobre l’aparició de la diabetis i que van començar a seguir les dones grans més endavant en la vida, vam poder seguir les dones específicament durant l’embaràs i avaluar-les regularment per detectar diabetis abans i després de l’embaràs», destaca Gunderson.