A Catalunya van néixer 20.000 nens menys el 2016 que el 2008

La xifra de naixements que es registren a Catalunya manté una marcada corba descendent des de fa més d'un decenni i no hi ha mesures dirigides a frenar aquesta tendència. El 2016 van néixer 68.902 nens, la xifra més baixa dels últims 14 anys, quan arribaven al món més de 80.000 nens anuals. Així, l'any passat van néixer 20.000 nens menys que el 2008, moment de màxima natalitat, a causa fonamentalment de l'arribada d'immigració, informa el document sobre l'evolució en salut perinatal a Catalunya.

La reducció de naixements es dona amb més intensitat entre la població autòctona, d'origen català o espanyol, amb un descens del 3,9% de parts. Entre els immigrants, la baixada de la natalitat es va xifrar en un 1,9%. Un 51,5% dels nascuts el 2016 van ser nenes.

Les dificultats laborals que sovint pateixen les dones que anuncien a les seves empreses l'inici d'un embaràs, i l'escassetat de recursos per compatibilitzar la criança d'un fill amb una activitat productiva són dos dels principals motius que expliquen aquesta tendència. Catalunya destaca en la resta d'Espanya i Europa en aquest aspecte. 

Un 38% de les mares tenien més de 34 anys en el moment del part. El 2007, la proporció de mares de més de 34 anys va ser del 24%. La proporció més elevada de dones que van tenir un fill a aquesta avançada edat, un 43%, van ser autòctones. Les mares més joves procedeixen de l'Àsia.

Més naixements molt prematurs

Una dada rellevant difosa per la Generalitat alerta de l'increment de naixements que tenen lloc de forma extremadament prematura -abans de la setmana 32 de gestació-, que el 2016 va afectar l'11,6% dels nadons, quan el 2012 havien sigut un 9,4%. La prematuritat general -naixement abans de la setmana 37 de gestació-, en canvi, ha baixat lleugerament, i l'any passat va afectar un 7% dels parts, quan el 2012 havien sigut un 7,3%.

La prematuritat, en especial l'extrema, condiciona de forma substancial el futur dels nens afectats, que arriben al món amb els seus sistemes orgànics extraordinàriament immadurs, en especial, el digestiu i el pulmonar. En ocasions, també mostren alteracions psicomotores, que s'han d'intentar recuperar en els primers anys de vida. L'edat avançada de les mares actuals i el consum de substàncies tòxiques per part d'algunes -un 44,9% de les dones que van ser mares el 2016 van deixar el tabac durant la gestació del seu fill- són alguns dels factors que, indiquen els experts, expliquen que els embarassos no aconsegueixin completar el cicle biològic natural i convenient.

Parts elegits

Els parts per cesària van ser el 2016 un 27,4% del total -un 38,3% als centres sanitaris privats i un 22,7% als públics-, una proporció lleugerament inferior a la registrada fa tres anys. Salut ha advertit en repetides ocasions sobre la conveniència que hospitals públics i centres mèdics privats redueixin les proporcions de parts per cesària, que converteixen el naixement d'un fill en una intervenció quirúrgica amb riscos associats.

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

Aquesta pràctica, no obstant, és triada per nombroses dones que van al sector privat, ja que permet planificar el dia i l'hora del naixement del fill. Els centres privats, al seu torn, promocionen aquesta tècnica quirúrgica, que, naturalment, encareix la factura del procés, ja que la dona ha d'estar ingressada durant quatre o cinc dies, el triple de temps que si el part ha sigut natural.     

La forma d'alimentar els nadons tendeix cap als mètodes naturals, indica Salut. El 2016, un 87,5% dels nadons van ser alimentats amb llet materna en els primers mesos de vida, quan el 2010 havia sigut així per a un 81,4% de nadons. Van alletar el seu fill el 85% de les mares autòctones, davant el 94% de les procedents de l'estranger.