Catalunya afronta l'epidèmia gripal amb escassetat de llits hospitalaris

La Conselleria de Salut té previst iniciar la campanya de vacunació contra els virus de la grip el 23 d’octubre, a pocs dies –si es mantenen les pautes climàtiques habituals– que irrompi el fred. Els centres d’assistència primària (CAP) de Catalunya programaran l’administració d’aquest fàrmac preventiu per a 1.500.000 ciutadans, inclosos en els col·lectius per als quals aquesta infecció respiratòria pot suposar un greu problema de salut. Malalts trasplantats, en tractament oncològic, persones afectades per cardiopaties o bé immunodeprimides i els majors de 65 anys seran, entre altres, els convocats.

L’objectiu d’aquesta vacuna és evitar o atenuar les conseqüències del contagi víric, de forma que, en cas d’emmalaltir de grip, la infecció no posi en perill la vida. Encara que una grip no sol ser motiu d’ingrés hospitalari, cada hivern arriben a aquests centres nombrosos malalts crònics als quals el contagi hivernal causa un complicat desequilibri pulmonar o cardíac.

La vacuna de la grip contindrà els tres virus respiratoris que van circular de forma predominant a l’hemisferi sud l’hivern passat. D’allà els va recollir i seleccionar l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per dissenyar la vacuna que es distribuirà a l’hemisferi nord aquest hivern imminent.

Discordança 

Aquesta distància temporal i geogràfica causa cada any una imprevisible discordança entre els virus, atenuats, que conté la vacuna antigripal de cada temporada i els microorganismes que realment estan circulant en l’època freda als països de l’hemisferi nord en els quals es distribueix el fàrmac. La capacitat de mutació dels virus de la grip impedeix resoldre aquesta disparitat.

En conseqüència, cada any varia la capacitat protectora del preventiu antigripal. La vacuna distribuïda a Catalunya l’hivern 2016-2017 va oferir una barrera efectiva contra la grip a un 65% de la població vacunada, una protecció molt superior a la que s’havia aconseguit en la de la temporada 2014-2015, quan el fàrmac no va tenir cap efecte per al 68% dels que s’havien vacunat, a conseqüència de la prolífica mutació dels virus gripals en aquell període. Els hospitals i els serveis mèdics domiciliaris en van afrontar les conseqüències.

Els epidemiòlegs insisteixen, no obstant, que la població es vacuni, ja que, adverteixen, és l’únic remei disponible contra els virus de la grip. Els hospitals catalans han intentat adaptar les seves instal·lacions d’urgències al perfil de la creixent demanda hivernal, protagonitzada per pacients de 70, 80 o 90 anys, afectats per diverses patologies cròniques –diabetis, hipertensió o cardiopaties, entre d’altres– que inicien una insuficiència respiratòria pel contagi gripal.

Aquests malalts solen ser hospitalitzats fins que se’ls restableix el funcionament pulmonar, cosa que implica que es quedin ingressats quatre o cinc dies, expliquen els responsables d’urgències. Les recurrents saturacions de les àrees d’atenció urgent dels últims hiverns a Catalunya tenen com a causa desencadenant l’efecte de la grip en malalts crònics d’edat avançada.

Cirurgia no urgent

La Conselleria de Salut ha identificat el problema i dissenya noves vies per resoldre’l, sense que fins ara hagi triomfat en el seu objectiu. Entre les iniciatives per evitar que en uns mesos es repeteixin els plens en les urgències destaca el pla de xoc per reduir les llistes d’espera quirúrgiques que la Generalitat va activar al març, després d’aprovar els pressupostos, amb l’objectiu d’accelerar durant un any –amb especial intensitat a l’estiu– la resolució de les intervencions quirúrgiques programades no urgents.

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

La idea del conseller de Salut, Antoni Comín, era evitar que aquesta cirurgia es concentri en el període d’epidèmia de grip, de forma que els hospitals disposessin de llits lliures per hospitalitzar els afectats per aquesta infecció. Però no és de preveure que l’hivern vinent es deixi de produir l’estancament de lliteres i pacients en passadissos i sales d’urgències.

El pla de xoc va topar l’estiu passat amb la realitat. Els hospitals van constatar la impossibilitat de compatibilitzar l’increment quirúrgic amb les vacances del personal sanitari. I l’escassetat de metges no va permetre contractar-los externament. Les llistes d’espera a penes han variat fins ara, però és necessari reduir-les, i per això  la disponibilitat de llits dels hospitals públics aquest hivern serà molt similar a la de la temporada passada.