PERE GASCÓN, ONCÒLEG DE L'HOSPITAL CLÍNIC

"L'estrès emocional crònic pot iniciar el procés d'un càncer"

abertran39257004 barcelona 11 07 2017 el oncologo pere gascon organiza un con170718101704

abertran39257004 barcelona 11 07 2017 el oncologo pere gascon organiza un con170718101704 / ALBERT BERTRAN

5
Es llegeix en minuts
Àngels Gallardo
Àngels Gallardo

Periodista

ver +

Pere Gascón (Barcelona, 1949) és un dels màxims exponents internacionals en la investigació que vincula sistema nerviós -les neurones, el cervell- i càncer. Exerceix al servei d'Oncologia de l'Hospital Clínic. En va ser responsable fins al 2015.

–Vostè ha estudiat la relació entre sistema immunològic i càncer.

–Soc immunòleg tumoral i sempre he investigat el microambient que envolta el tumor: els limfòcits, els macròfags... per atacar el càncer. Per desgràcia, hem vist que quan un tumor s'ha aposentat bé, les cèl·lules del seu microambient, que són part del sistema immunològic, canvien de jaqueta i es posen de part del tumor.

–Vaja.

–Sí. Els macròfags, que hi eren per defensar-nos, es passen al bàndol del càncer. Els fibroblastos, que donaven consistència al teixit connectiu, recolzen el tumor, que els compra, i l'afavoreixen. Així en tots els càncers.

–¿I en les metàstasis? [Disseminació d'un càncer a diversos òrgans]

–Sabem que quan es produeix una metàstasi hi ha un niu cel·lular previ que s'aprofita de processos inflamatoris crònics asimptomàtics, que tenim en diferents parts del cos sense saber-ho. El càncer creix en nuclis inflamatoris.

–¿Sempre?

-Sí. Això és molt important. El càncer sempre sorgeix d'un procés inflamatori, i creix més en aquest ambient. És el seu microambient.

–¿Un exemple?

–Fàcil: ¿què fa el tabac? Causa una inflamació crònica als pulmons. Fumes i irrites constantment els bronquis. Això és un camp adobat -no tots els fumadors en patiran- perquè una cèl·lula cancerosa hi nidifiqui. Perquè es produeixi una mutació.

 

–¿Què passa en una inflamació?

–Les cèl·lules del teixit inflamat es van multiplicant, amb intenció de reparar-lo, fins que hi ha un error. La inflamació indica que hi ha cèl·lules activades per un virus, el tabac, abscessos… No parlo de la inflamació que sorgeix quan et torces un turmell. Aquesta no és cancerosa.

–¿La solució del càncer vindrà del propi sistema immunològic?

–És un dels futurs més actuals. S'han identificat les cèl·lules que impedien actuar en el sistema immunològic que ens ha de defensar. Això és una revolució de fa cinc anys. Hi ha fàrmacs específics per tractar metàstasi per melanoma, càncer de ronyó, i altres. Aquestes persones abans morien en poques setmanes i ara estan vivint fins a cinc anys.

"La línia immunològica "La línia immunològica pot ser la resposta al càncer en la primera meitat del segle XXI"

–¿És la línia definitiva anticàncer?

–Amb el càncer mai existirà una línia definitiva. La línia immunològica, combinada amb altres, pot ser la resposta al càncer en la primera meitat del segle XXI. Però la cèl·lula cancerosa se les sap totes. Es fa resistent. Jo ja no estic en això.

–¿I en què està vostè?

–En el desenvolupament d'una cosa que vaig identificar fa 20 anys, quan treballava als EUA. Vaig descobrir que cèl·lules del càncer de mama tenien un receptor [enllaç] que és un neurotransmissor [missatger químic entre neurones]. Jo sempre he tingut la neurologia al cap, i l'he estudiat moltíssim. Llavors vaig pensar: si un producte de les neurones allibera una substància que s'uneix a un receptor de la cèl·lula cancerosa, això significa que hi ha una comunicació entre sistema nerviós i càncer.

–¿Ho va confirmar?

–Sí. Un investigador de Sevilla, Miguel Muñoz, va seguir les meves publicacions i va demostrar que pràcticament en totes les cèl·lules canceroses que ell va estudiar existia aquell receptor neuronal que jo vaig trobar. Ho va detectar en tumors de còlon, pròstata, pulmó, cervell i leucèmies.

–¿I què va passar?

–Vam veure que aqueslls càncers també tenen receptors d'un altre neurotransmissor, l'adrenalina. Després, si en les cèl·lules canceroses existeixen receptors de neurotransmissors, això significa que el sistema nerviós està dialogant amb el càncer. I ara ve la història forta.

–Endavant.

–Últimament, hem demostrat  que el sistema nerviós, en general, propicia el creixement del càncer, forma part de la tumorogènesi, és a dir, de la formació i el creixement del tumor. Diversos investigadors dels EUA han al·ludit a aquesta relació en les seves publicacions.

–¿On porta tot això?

–Fa 20 anys que vaig darrere de demostrar que hi ha una connexió entre el sistema nerviós i el càncer. I és lògic, perquè el sistema nerviós ens regula el ritme cardíac, la respiració, l'intestí. Tot. La substància que jo he estudiat és un neurotransmissor inflamatori: he observat la connexió entre inflamació, càncer i sistema nerviós.

–¿Això relaciona al càncer amb els xocs emocionals forts?

–Per aquí pot anar la cosa. Però jo he dit per activa i per passiva que les emocions no causen càncer. El càncer és conseqüència d'un procés lent, i l'organisme té una capacitat de regeneració brutal. No és fàcil generar-lo. Sorgeix del trencament de molts sistemes corporals.

"Hi ha persones  "Hi ha persones de 50 i pocs anys que perden la feina i un any i mig després els sorgeix un càncer"

–De múltiples coincidències.

–Sí. Cada vegada tenim més evidències que quan una persona pateix estrès crònic, de mesos -per la mort d'una persona que et trenca la vida o la pèrdua d'un fill-, aquestes emocions condueixen a un estrès en què s'alliberen citoquines inflamatòries, substàncies que creen un ambient proinflamatori del qual no s'és conscient. Això ho hem vist en persones de 50 i pocs anys que perden la feina i un any i mig després els sorgeix un càncer.

–¿Si aquell parat troba un altre feina el procés maligne s'atura?

–Impossible de saber-ho. Si l'estrès emocional ha durat molts mesos, és possible que el procés cancerós ja vagi per lliure. L'important és la cronificació del conflicte.

–¿El sistema nerviós potencia les defenses immunològiques?

–És clar. Quan el sistema nerviós està equilibrat, les defenses estan òptimes. Això s'ha demostrat. Un bon sistema nerviós que permet dormir bé, estar equilibrat i fer exercici físic potencia el sistema de defenses. I a la inversa, sabem que els estats estressants, depriments i crònics, són estats proinflamatoris.

–Risc de càncer.

–El que causa el càncer no és l'emoció, sinó el procés que condueix a un ambient cel·lular inflamatori, que és aquesta situació personal negativaL'estrès emocional crònic pot posar en marxa el procés que inicia un càncer.

Notícies relacionades

–¿Quina classe d'estrès és maligne?

–El continu, que va lligat a una depressió i impedeix dormir. Pot tenir l'origen en la feina o en una vida familiar infernal.