Els hospitals tancaran un 12% dels llits entre juliol i setembre

L'obligada accelerada d’activitat quirúrgica que aquest estiu ha introduït la Conselleria de Salut als hospitals, amb el fi que compleixin l’objectiu de reduir les llistes d’espera, ha sumit els centres en una crítica contradicció, ja que, en paral·lel, la mateixa Generalitat els ha marcat la reducció d’actes mèdics que han d’acatar, com cada any, entre juliol i setembre. El dispositiu estiuenc s’aplicarà aquesta vegada de manera més equilibrada i repartida, explica Cristina Nadal, adscrita a la direcció del Servei Català de la Salut (CatSalut). «No es concentrarà el màxim de la disminució a l’agost, com altres anys, sinó que s’estendrà al setembre, perquè sigui tot més homogeni», afirma Nadal.

Les àrees d’oncologia i cirurgia cardíaca, igual que els serveis d’urgència, queden exclosos de qualsevol planificació estiuenca. Funcionaran al complet. Als centres d’assistència primària (CAP) de les zones costaneres, les que reben turistes, hi haurà un reforç de 464 metges de família.

La resta d’unitats tornaran a concentrar la segona quinzena d’agost la disminució més gran d’actes mèdics programats, amb un màxim de 2.400 llits d’hospitalització inactius durant aquestes dues setmanes, que equivalen al 12% dels 13.718 de què disposa el sistema sanitari públic català. Aquestes clausures seran sensiblement inferiors a les dels últims anys: el 2014, els hospitals van tancar fins a 3.000 llits. El 2015 van ser 2.750. «Aquesta reducció d’activitat manté una adequació funcional en cada centre –indica Nadal–. Cada hospital l’adaptarà a les seves necessitats, i tot és reversible davant una eventual emergència».

TEORIA I PRÀCTICA / Aquestes previsions, com queda dit, dibuixen una planificació ineludible però problemàtica en nombrosos hospitals. La direcció de l’Hospital del Mar, per exemple, ha optat per mantenir oberts aquest estiu els sis quiròfans de què disposa a l’Hospital de l’Esperança, centre que en els tres últims anys va quedar tancat per vacances de juliol a setembre.

Aquest any, l’Esperança mantindrà oberts 35 llits d’ingrés tot l’estiu. «Hem de complir amb l’objectiu d’accelerar 980 intervencions quirúrgiques, les que ens vam comprometre a fer en el pla de xoc –explica Olga Pané, gerent del Mar–. Pagarem hores extres. Hem començat aviat a complir aquest objectiu, i ja hem fet més de 800 operacions». El Mar tancarà 60 dels seus 400 llits els dies centrals d’agost.

«Els hospitals són com els éssers vius, necessiten reduir activitat en algun moment de l’any –adverteix Jaume Canet, responsable d’Anestesiologia a l’Hospital Germans Trias i Pujol, Can Ruti, de Badalona–.

Durant l’estiu fem petites obres, manteniment, pintura... No es pot estar funcionant al màxim rendiment indefinidament». «El personal té dret a fer vacances i, a més, no és estrany que siguin els mateixos pacients els que es neguin a venir a l’hospital a l’agost per operar-se –afegeix l’especialista–. Més d’un vegada, s’hi neguen i hem d’ajornar la cita». «Costa que a l’agost s’acceleri l’activitat quirúrgica», admet Nadal.

El pla de xoc de Salut també preveu incrementar les proves diagnòstiques d’alta tecnologia que estan programades als hospitals, un objectiu que no s’hauria d’aturar en el trimestre d’estiu però que, inevitablement, s’està alentint, adverteixen als hospitals.

Es tracta de 40.385 diagnòstics pendents –colonoscòpies, escàners, ressonàncies magnètiques o gammagrafies, entre moltes altres–, que a finals del 2017 no han de tenir una demora superior als 90 dies. No tots els hospitals podran complir aquest objectiu. Als de Bellvitge i la Vall d’Hebron, tots dos adscrits a l’Institut Català de la Salut (ICS), les demores diagnòstiques superen, en moltes especialitats, els 12 mesos d’espera.

Notícies relacionades

Falten metges per complir el pla de reducció de llistes d'espera

L'envelliment de la professió accelera l'escassetat de metges

IMPOSSIBLE SI HI HA GRIP / De fet, adverteix Cristina Nadal, el pla de legislatura al·ludeix de forma prioritària a les esperes per accedir al metge especialista i a les proves diagnòstiques tecnològiques. «Sabem que, al realitzar aquest tipus de diagnòstics, es produirà un increment automàtic de les sol·licituds de cirurgia, i això augmentarà les llistes d’espera», descriu Nadal. «El nostre propòsit és poder reduir el 10% les demores quirúrgiques abans de l’abril del 2018», afirma.

Són conscients a Salut que aquesta planificació entra en col·lisió amb les vacances del personal, però aquest període és, per una altra banda, l’únic de l’any en què seria possible reduir les llistes d’espera. «De seguida que arribi l’hivern i sorgeixi la grip, els hospitals no podran dedicar-se a això», adverteix Pané.