Anar al contingut

El deteriorament tecnològic dels hospitals catalans agreuja les llistes d'espera

Quan un aparell s'espatlla, els centres han d'ajornar les cites dels pacients

En alguns serveis es recomana recórrer a les solucions mèdiques o quirúrgiques més barates

Àngels Gallardo

periodico

zentauroepp25217997 resonancia170519192437
jgblanco38498845 badalona 19 05 2017 sociedad deterioro material quirurgic170519133731

Sanitat

Tallar o minimitzar el pressupost de tot el que necessita ser reparat o substituït en un gran hospital té un preu alt que es paga a mitjà termini. Els hospitals de l'Institut Català de la Salut (ICS) situats fora de Barcelona -l'Arnau de Vilanova, de Lleida; el Joan XXIII, de Tarragona, o el Josep Trueta, de Girona- funcionen en uns edificis que, segons expliquen els que hi treballen, en alguns racons "corren risc d'enfonsament". Reparar-los no ha sigut una prioritat des que va irrompre la crisi, però va sent inajornable. El recinte de l'Hospital de la Vall d’Hebron va ser posat recentment com un exemple de "barraquisme hospitalari" intolerable per part del conseller de Salut, Antoni Comín. La seva reconstrucció ja està en marxa, finançada amb fons europeus o filantròpics. Qüestió de voluntat política, en aquest cas.

En més d'un servei, es percep preocupació. I incomoditat entre les infermeres que han de col·locar o inclinar els pacients en uns llits que a penes responen als comandaments electrònics. "No és còmode treballar d'aquesta manera, i tampoc és bo per als usuaris", comenta un cirurgià de l'Hospital de Bellvitge.

Quan s'espatlla un aparell, ja sigui un ecògraf o la màquina que fa les imprescindibles proves d'esforç amb què s'avalua els cardiòpates, han de telefonar als pacients prèviament citats i anunciar-los que no podran ser atesos aquell dia. "Fem tot el possible perquè això no passi. Ho intentem al màxim", assegura Jaume Canet, responsable d'anestesiologia a l'Hospital Germans Trias i Pujol, Can Ruti. "La gran conseqüència de la desinversió en equipaments és que perdem eficàcia", assegura Canet.

Les infermeres han de col·locar o inclinar els pacients en uns llits que a penes responen als comandaments electrònics

Si és possible, citen els pacients a la tarda del mateix dia en què tenien la prova suspesa, amb la finalitat de no encadenar anul·lacions: tot diagnòstic va lligat a una visita amb l'especialista. “Les llistes d'espera també creixen a conseqüència del deteriorament tecnològic", sintetitza l'especialista. “En tecnologia quirúrgica, hem passat de tenir el més avançat a estar molt per darrere de l'últim”, afegeix l'anestesiòleg.

LES ARTÈRIES MÉS GRANS

La penúria en el capítol de la desinversió tecnològica també es percep de forma indirecta. “No ens prohibeixen utilitzar el material que és més eficaç i també car, però sí que ens recomanen tenir en compte el preu”, explica una especialista en hemodinàmica cardíaca d'un hospital de l'ICS.

Un exemple d'això són els 'stents' (diminutes molles metàl·liques expansives) que avancen subjectes a un catèter a través d'una vena quan s'està produint un infart, una trombosi o hi ha dolor anginós. El catèter ha d'arribar al punt en què s'ha interromput la circulació sanguínia, i allà mateix, l''stent' capturarà el coàgul sanguini o la capa de greix desprès. Tot seguit, reobrirà el pas de la sang. "Hauríem d'utilitzar sempre 'stents' impregnats de fàrmacs antiproliferatius de plaquetes, perquè a més de desobstruir impedeixen noves formacions de trombes -afirma l'hemodinamista-. Però només ho fem en un 60% o 70% dels casos. És el que està previst al servei". Un 'stent' amb fàrmac costa 1.100 euros, o 700 si no en porta. "Escollim molt bé a qui li col·loquem un dispositiu o l'altre [qui té les artèries molt amples corre menys perill], ja que no podem actuar com seria ideal, que és utilitzant 'stents' amb medicació en el 100% d'intervencions", diu l'especialista.   

En tot això, el personal sanitari diu que compta amb el suport solidari del titular de Salut. "El conseller Comín ens va venir a veure, i va dir que és conscient que els aparells estan vells, però que no hi havia pressupost per a tot el que voldrien", comenta un cirurgià de Can Ruti. "Als hospitals catalans fem com a la pel·lícula dels germans Marx a l'Oest: anem cremant fusta i més fusta, traient-ne d'aquí per posar-ne allà, afrontant el dilema de si els pocs diners de què disposem els dediquem a reparacions o els guardem per comprar material nou una mica més tard", descriu l'anestesiòleg Canet.

Les decisions del Servei Català de la Salut (CatSalut) sobre aquest tema per al 2017 parlen d'equipar els edificis que van ser construïts fa dos o tres anys, que no funcionen perquè no se'ls va dotar de tecnologia.

0 Comentaris