"A Ucraïna ens van enganyar, però no em penedeixo d'haver adoptat el meu fill"

Els pares de joves amb síndrome alcohòlica fetal temen pel futur desemparament dels seus fills

Les greus alteracions neurològiques i conductuals que afecten el col·lectiu els dificulten mantenir una vida autònoma

zentauroepp30845390 teresa nuez170424185857

zentauroepp30845390 teresa nuez170424185857

3
Es llegeix en minuts
Àngels Gallardo
Àngels Gallardo

Periodista

ver +

No se sap quants dels 5.000 nens que els últims 20 anys han sigut adoptats per famílies catalanes en orfenats de Rússia, Bulgària, Polònia o Ucraïna pateixen la síndrome alcohòlica fetal (SAF) –la xifra l’aportarà un estudi iniciat per l’Agència de Salut Pública de Catalunya i l’Institut Català d’Adopcions–, però la percepció dels metges que els atenen i la dels pares adoptius és que la proporció d’afectats és molt alta. La SAF és conseqüència del consum d’alcohol de les mares biològiques en el període de gestació d’aquests nens.    

Les afectacions a la salut que causa aquesta síndrome, greu i irresoluble, eren desconegudes a Espanya fins que a principis dels anys 90 es van emprendre les primeres adopcions a Rússia i l’Est d’Europa. Les famílies adoptives van començar a ser conscients que alguna cosa no anava bé quan tot just havien transcorregut un o dos anys de convivència a Catalunya. Van haver de passar per una infinitat de consultoris mèdics en què se’ls van anar anunciant puntuals anomalies en el creixement o les habilitats mentals i cognitives de les criatures, unes alteracions que no aconseguien explicar totalment el conjunt de problemes físics, psíquics i de conducta que veien en els seus fills.

Conegut a Rússia

Que fos una raresa aquí no significa que també ho fos a les ciutats on havien nascut els nens, la majoria abandonats amb hores de vida poc després del part. En alguna ocasió, com li va passar a Teresa Núñez i al seu marit fa 14 anys en un orfenat de Zaporijia (Ucraïna), la parella en tràmits d’adopció va captar allà mateix que al nen, a qui ja consideraven el seu fill, li passava alguna cosa. 

En van ser tan conscients que van proposar portar el nadó davant un neuròleg ucraïnès. El metge, expliquen, es va limitar a comprovar que el nounat tenia bons reflexos articulars. De tornada a l’orfenat, recorda Teresa Núñez, el director els va dir la frase que entenen que va ser el primer engany: «Amb amor i afecte, tot passa». Van tornar a Espanya sabent que el nen no establia vincles amb ells.

«No em penedeixo d’haver adoptat el meu fill. És el meu fill –repeteix Núñez–, però penso que ens van enganyar. A nosaltres, i a tots els pares que van adoptar nens als països de l’Est d’Europa. En cap moment ens van informar de res». Els índexs d’alcoholisme de les seves poblacions eren elevadíssim i les conseqüències, devastadores.

La SAF descriu una alteració general en el neurodesenvolupament del fetus, un empetitiment general en òrgans i funcions, causat per l’efecte de l’alcohol en el reg sanguini matern, que compartia amb el del seu fill. «Està alterada la capacitat cognitiva, la conducta, el pes i l’altura i el desenvolupament del crani –diu la psiquiatra Núria Gómez, que atén criatures amb SAF a l’Hospital de la Vall d’Hebron–. Alguns, no tots, pateixen microcefàlia [cap més petit del normal], i mostren trets facials característics que ajuden a establir el diagnòstic: el llavi superior llis i la cara empetitida». La pretensió inicial, fixada als hospitals espanyols, que per diagnosticar la SAF era imprescindible accedir a l’historial mèdic de la mare biològica ha quedat suprimit, adverteix Teresa Núñez, que presideix l’associació de famílies afectades per aquesta síndrome (www.afasaf.org). «És impossible saber res d’equestes dones», assegura.

Ingenuïtat

Notícies relacionades

Aquesta associació va sorgir de la inquietud que genera en les famílies el futur dels afectats per la SAF. Els dèficits amb què estan creixent són immensos. «Tenen alteracions cardíaques, visuals, auditives i, sobretot, psíquiques», descriu Núñez.

Asseguren que els seus fills no poden establir una vida autònoma. «Tenen problemes de memòria, els falta imaginació i curiositat, no els interessa el que passa a l’escola. No se socialitzen ni tenen amics» afegeix Núñez. «Són impulsius i ingenus –assenyala Gómez–. No veuen el doble sentit de les frases, no capten la malícia i són molt manipulables». Núñez els descriu com «la diana perfecta» per ser utilitzats. No controlen el valor dels diners. «Molts–afirma Núñez–, acaben sent delinqüents. No saben mesurar les conseqüències dels seus actes».