Salut preveu que el 2021 cap pacient estigui més de 24 hores a urgències

El nou pla d'atenció urgent potenciarà l'hospitalització al domicili i els serveis telefònics

Els hospitals hauran de reduir en períodes de grip les intervencions que requereixen llits d'ingrés

icoy38031375 urgencias170412170317

icoy38031375 urgencias170412170317 / JOAN CORTADELLAS

2
Es llegeix en minuts
ÀNGELS GALLARDO / BARCELONA

La cíclica saturació dels serveis d’urgència als hospitals catalans, el motiu de malestar i queixa ciutadana més recurrent en l’àmbit de la sanitat pública, és l’eix de l’ambiciós pla nacional d’urgències de Catalunya que aquest dimecres va presentar el conseller de Salut, Antoni Comín. Entre els seus objectius destaca que el 2021 cap pacient estigui més de 24 hores a urgències per falta de llit per ser hospitalitzat. El 2017, aquest objectiu ha de beneficiar el 10% dels que esperen a urgències.

El pla, que no està previst dotar de pressupost específic, sinó que cada hospital haurà d’executar en funció dels seus propis recursos assistencials, podria incrementar la pressió amb què ja exerceix el personal mèdic i d’infermeria que atén urgències, uns serveis amb una capacitat de resolució, ara molt des­igual, que depèn de la demanda diària. En les èpoques d’epidèmia gripal, per exemple, més del 52% dels pacients que arriben a les urgències de l’Hospital de la Vall d’Hebron –el centre amb més assignació poblacional de Catalunya– s’estan un mínim de 24 hores (fins a tres dies en molts casos) als boxs del servei, recentment actualitzats. Això mateix passa al 25% dels malalts que van a urgències als hospitals de Sant Pau i el Clínic, va explicar David Elvira, director del Servei Català de la Salut (CatSalut). Amb freqüència, aquesta permanència té lloc amb el pacient instal·lat en una llitera alineada en algun passadís.

DEPÈN DE LA RESTA / L’èxit del nou pla d’urgències depèn del fet que la resta del sistema sanitari multipliqui i perfeccioni la seva activitat i eficàcia, segons els autors del projecte. Molts dels paràmetres apuntats, no obstant, ja formen part de la programació amb què els hospitals intenten evitar la saturació de les seves urgències. És el cas de la planificació anual de les necessitats estructurals de llits d’hospitalització previsibles –destacada en el nou pla– o l’optimització de la gestió dels centres. «Si se sap que en període d’epidèmia gripal es necessitaran més llits d’ingrés, no concentraran en aquests períodes la cirurgia que exigeix hospitalització –va explicar Cristina Nadal, responsable de l’àrea assistencial al CatSalut–. Això no significarà que deixin d’operar, sinó que hauran de planificar la seva cirurgia complexa d’una altra manera».

El trasllat de les intervencions que exigeixen ingrés als mesos d’estius –ja assajat en alguns hospitals– xoca amb l’obligat tancament de llits de tots els estius.

    

Notícies relacionades

NECESSITATS DIFERENTS / Comín va insistir que no creixerà el nombre de llits d’hospitalització d’alta tecnologia. «Fa 30 anys, la majoria de pacients que arribaven a urgències patien processos banals o puntuals –va dir–. Ara, es tracta de malalts molt envellits afectats per múltiples malalties complexes, que exigeixen una assistència diferent». El 15% ingressen a l’hospital, però no tots necessiten l’alta tecnologia dels centres de màxim nivell. Per a molts, va explicar Elvira, s’haurà d’establir una derivació àgil cap a un centre sociosanitari. Aquesta xarxa de serveis menys tecnificats, no obstant, no disposarà aquest any de més pressupost que el 2015, àmpliament insuficient, segons fonts del sector, per incrementar les seves funcions i la xifra de pacients.

La potenciació de l’hospitalització al domicili quan sigui possible i la multiplicació de punts d’atenció telefònica continuada hauran de sostenir l’assistència menys greu o d’impossible demora, evitant que desemboqui a les urgències dels hospitals.