IMPLICA UN TRASPLANTAMENT DE NERVIS

La Vall d'Hebron utilitza una tècnica per a la paràlisi facial que no deixa cicatriu

Els especialistes practiquen dos talls petits que queden amagats a la vista

1
Es llegeix en minuts

L'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona ha obert una Unitat de Paràlisi Facial que utilitza una tècnica mínimament invasiva per tractar la paràlisi facial que no deixa cicatrius, escurça el postoperatori i redueix les molèsties, ha informat aquest dijous l'hospital en un comunicat.

Es tracta de practicar només dues petites incisions, una darrere de l'orella i l'altra a l'interior de la boca del pacient, per reparar la boca del pacient, reparar el nervi facial i permetre la recuperació de la mobilitat de la cara. Aquesta unitat funciona des de l'octubre.

Els professionals de la unitat, que integra diversos serveis de l'hospital, utilitzen una combinació d'endoscòpia, microcirurgia reparadora i cirurgia plàstica d'autotrasplantament de teixits, musculatura i nervis per tractar als pacients.

MENYS INFLAMACIÓ

Segons el cap del Servei de Cirurgia Plàstica i Cremats de la Vall d'Hebron, Joan Pere Barret, es realitza una "tècnica molt complexa, de tercer nivell", que implica realitzar un trasplantament de nervis o de nervis i múscul de la cama del pacient a la cara.

A diferència de la tècnica habitual, que deixa una gran cicatriu a la cara, en aquest cas només es realitzen dos talls petits que queden amagats a la vista. A més, la inflamació i l'edema posteriors són menors, es redueix el dolor i avança l'alta de l'hospital.

Notícies relacionades

En la intervenció hi participen dos cirurgians plàstics, dos residents en cirurgia plàstica, un anestesiòleg i resident en anestesiologia i dos professionals d'infermeria.

ENTRE 15 I 45 PERSONES PER 100.000 HABITANTS

Aquesta patologia té una incidència d'entre 15 i 45 persones per cada 100.000 habitants; de totes elles un 30% no aconseguirà una recuperació completa. La paràlisi facial és invalidant i posa en perill l'ull, altera la parla i dificulta l'alimentació, i té un impacte psicològic i emocional molt important.