Les pluges de l'hivern anuncien una mala primavera per als al·lèrgics al pol·len

Els plàtans de Barcelona i els camps de cereal són els principals focus al·lergògens de Catalunya

Unes 600.000 persones presenten al·lèrgia respiratòria que s'agreuja amb la pol·linització de plantes i arbres

abertran37577592 barcelona     barcelones     07 03 2017    sociedad  present170307140642

abertran37577592 barcelona barcelones 07 03 2017 sociedad present170307140642 / JOAN PUIG

3
Es llegeix en minuts
Àngels Gallardo
Àngels Gallardo

Periodista

ver +

La calidesa de les temperatures que s’ha instal·lat aquests dies a tota la Península i les abundants pluges que han sovintejat durant tot l’hivern han preparat un medi ambient propici a despertar les reaccions al·lèrgiques causades per la pol·linització de plantes i arbres, un malestar que a Catalunya afecta unes 600.000 persones. Així ho va anunciar ahir l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental (ICTA), adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona, amb una xarxa de captació d’emissió d’espores i pòl·lens que és un precís referent anual per als que pateixen al·lèrgies respiratòries causades per pòl·lens. Sumant les reaccions causades pels àcars, la pols o les emanacions químiques, les al·lèrgies respiratòries afecten a Catalunya més d’un milió i mig de persones, una xifra que, segons adverteixen els al·lergòlegs, no ha parat de créixer en l’últim decenni.

L’al·lèrgia és una reacció exagerada del sistema immunitari davant substàncies, aliments o estris d’una gran varietat, entre els quals destaquen aliments, en especial lactis, fruita seca i fruites, els pòl·lens d’arbres i plantes i les substàncies químiques. Una vegada s’ha instal·lat en l’organisme d’una persona, la reacció al·lèrgica és extremadament difícil d’erradicar i la seva evolució al llarg dels anys és acumulativa, és a dir, el rebuig immunològic s’agreuja en freqüència i intensitat a mesura que qui el pateix entra en contacte amb l’element que li causa al·lèrgia.

Els símptomes de manifestació d’aquesta reacció són així mateix molt variats i no sempre és senzill identificar-los com a tals. Esbrinar quina és la causa d’una al·lèrgia és el primer pas de tots els tractaments que es puguin realitzar, seguit del consell d’evitar de manera indefinida que s’entri en contacte amb l’al·lergogen.

El plàtan d’ombra, l’arbre més freqüent als carrers i les avingudes de Barcelona, és una gran font d’al·lèrgies respiratòries quan s’aproxima la primavera, va indicar Jordina Belmonte, directora de l’ICTA. Aquest arbre causa un 25% de les al·lèrgies respiratòries a Catalunya.

MALES HERBES

Notícies relacionades

El principal focus de reacció al·lèrgica a les pol·linitzacions, però, l’emeten les plantes gramínies, el gra de diferents cereals que creix als camps, al qual s’atribueix un 50% d’aquestes al·lèrgies. Les plantes parietàries, les herbes indesitjades que sorgeixen en places o solars abandonats, causen un altre 20% de reaccions immunològiques respiratòries, els xiprers un 15% i les oliveres un altre 15%.

El principal símptoma que afecta els que pateixen al·lèrgia al pol·len és la rinoconjuntivitis –degoteig constant del nas i llagrimeig als ulls–, seguida de l’asma. Quan la pol·linització dels arbres o plantes pròxims a aquests malalts està en plena eclosió, el consell mèdic més reiterat és evitar estar-se a l’aire lliure quan fa vent i no freqüentar els carrers flanquejats per plàtans d’ombra, o fer-ho utilitzant mascareta. «Quan acompanyo el meu marit a la marató de Barcelona, torno fatal a casa, perquè tota la ruta transcorre per carrers en els quals els únics arbres són plàtans», explica una dona afectada per al·lèrgia respiratòria per pol·len. L’enquesta de salut de Catalunya indica que el 14,7% dels adults i el 10,4% dels infants pateixen al·lèrgia crònica. 

Greu escassetat d'al·lergòlegs

La Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica (SCAIC) ha advertit que, malgrat la tendència a diagnosticar cada vegada amb més freqüència síndromes al·lèrgiques en els ciutadans, la dotació d’especialistes en aquesta àrea continua sent «preocupant» i greument afectada per falta d’«equitat territorial» a les capitals catalanes. Girona i les comarques d’Osona i l’Alt Penedès, expliquen, tenen una presència insuficient o nul·la d’al·lergòlegs. Aquest dèficit de metges especialitzats es tradueix en el diagnòstic i tractament de la malaltia, assegura Teresa Dordal, presidenta de la SCAIC. Amb massa freqüència, les al·lèrgies són ateses pels metges de família dels centres d’assistència primària (CAP), que, indiquen, acostumen a receptar als pacients fàrmacs que aplaquen els símptomes del malestar, en comptes de buscar-ne i tractar-ne les causes, com, sostenen els al·lergòlegs, s’hauria de fer.