Sanitat vol que paguin més per les medecines els jubilats amb rendes més altes

Dolors Montserrat advoca per ajustar el copagament en el tram de 18.000 a 100.000 euros d'ingressos anuals

La mesura, que la ministra va desmentir a la nit, afectaria un de cada quatre jubilats

Una farmàcia de Barcelona

Una farmàcia de Barcelona / JOSEP GARCIA

2
Es llegeix en minuts
Àngels Gallardo
Àngels Gallardo

Periodista

ver +

La ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Dolors Montserrat, vol «ajustar», és a dir, augmentar, el copagament farmacèutic per als jubilats que perceben rendes més altes, els inclosos en el tram que va dels 18.000 als 100.000 euros anuals. Montserrat va fer aquestes declaracions al matí, i a la nit ho va desmentir en un tuit: «No és cert que es tingui la intenció d’apujar el copagament farmacèutic als pensionistes amb ingressos de més de 18.000 euros».

La ministra també havia assenyalat que els aturats de llarga durada no hauran de pagar una part del cost dels medicaments. Fins ara, el copagament farmacèutic no s’aplica als desocupats que no perceben cap subsidi. Les modificacions anunciades afectaran un de cada quatre pensionistes. Per als jubilats de renda inferior als 18.000 euros, el 75% del total, la ministra aposta per mantenir el copagament farmacèutic del 10% del cost dels envasos consumits, amb un màxim mensual de 8,25 euros.

L’«ajust» que vol introduir Montserrat es dirigirà als que cobren per diferents conceptes entre 18.000 i 100.000 euros, una franja «molt àmplia», segons el seu parer. Exactament, es tracta del 24,5% del total de pensionistes, que fins ara abonen el 10% del cost dels fàrmacs dispensats amb un màxim mensual de 18 euros. 

ESCALONAR

La responsable de Sanitat pretén escalonar aquest tram i fixar nous límits progressivament. Aquests màxims mensuals, com fins ara, tindran en compte no només la pensió pública percebuda –que en cap cas arriba als 40.000 euros– sinó la renda total anual de l’individu.

El 0,5% de pensionistes que perceben més de 100.000 euros anuals de renda ja abonen el 60% del cost dels seus fàrmacs, amb un màxim mensual de 60 euros. Montserrat no els va al·ludir. «Qui més té hauria de pagar més», va insistir a dir la ministra.

Fins al juliol del 2012, moment que el Govern del PP va promulgar el decret sobre el copagament farmacèutic, els pensionistes espanyols no pagaven res per les receptes de fàrmacs consumits, fos quina fos la seva renda total, sempre que haguessin sigut receptats per un metge de família adscrit a un centre d’assistència sanitària. 

Notícies relacionades

D’aquests copagaments sempre n’han quedat exempts, a més dels aturats que no perceben subsidi, els que reben pensions no contributives o una renda mínima d’inserció. El copagament sobre els medicaments va estar motivat amb l’objectiu de reduir el consum de fàrmacs i, amb això, abaratir la factura farmacèutica que abonen les comunitats. Els primers mesos de la seva aplicació, el copagament farmacèutic va frenar el consum però la corba de dispensacions públiques va tornar lentament a créixer. Un mes després d’entrar en vigor, a Catalunya es van expendre el 15% menys de receptes públiques, la majoria a conseqüència de la por a l’encariment farmacèutic que es va difondre entre les persones grans.

La factura farmacèutica catalana va passar d’absorbir el 25% del pressupost de Salut al 22%. Hi va contribuir l’aplicació dels preus de referència: cost màxim que les administracions espanyoles paguen per un mateix medicament, normalment elaborat per diferents laboratoris. 

El Govern va perseguir dissuadir el consum 

5. Va fracassar el copagament hospitalari. La ministra Mato va pretendre estendre el copagament a les farmàcies dels hospitals, els productes de les quals són sempre cars i exclusius. La complexitat de la mesura i el rebuig general dels metges va frenar aquesta aplicació. El 2015, el ministre Alfonso Alonso va donar per anul·lada aquesta pretensió.