El tractament massiu contra el VIH dispara les resistències del virus als fàrmacs

Els fàrmacs que frenen la multiplicació a la sang del virus d’immunodeficiència humana (VIH), impedint així el desenvolupament de la sida, arribaven el 2001 a poc més d’un milió de persones al món, la majoria, habitants de països occidentals desenvolupats. En aquell moment, gairebé 40 milions de persones estaven infectades pel VIH. L’ajuda econòmica des de fundacions filantròpiques i l’afany de col·lectius mèdics internacionals van trobar la fórmula que en només 15 anys ha permès que 18,2 milions de persones de països gairebé sense recursos sanitaris accedeixin en aquests moments als tractaments antiretrovirals que eliminen el virus de la sida del torrent sanguini, encara que no el destrueixen. D’aquesta manera, la infecció gairebé no es percep, sempre que els afectats prenguin diàriament i de forma indefinida la teràpia indicada. Així passa a Espanya i a la resta d’Occident.

 

   Aquest lloable panorama, que anava reduint les xifres anuals de nous infectats –qui rep teràpia i té indetectable el VIH a la sang no el transmet en les seves relacions sexuals– s’ha frenat en els últim cinc anys a causa de l’expansió dels virus que, per una irregular presa dels fàrmacs –un camió distribuïdor que es perd i no arriba mai a destí– o per la ineficàcia de les teràpies en alguns individus, han après a resistir a les substàncies que els intenten suprimir, i són capaços de reiniciar la infecció sense que res ho impedeixi.

UN PROBLEMA SOBREVINGUT

Gairebé un 20% d’aquests 18,2 milions d’infectats ara tractats allotgen VIH resistents que, moltes vegades, van adquirir aquesta qualitat indestructible abans d’entrar a les venes dels seus nous afectats. Aquest problema sobrevingut –una de les preocupacions més grans que planteja actualment la pandèmia del VIH– té unes causes conegudes i aturables. La distribució massiva de la teràpia contra el VIH iniciada el 2001 –una única pastilla al dia, que condensa tres fàrmacs diferents– no té en aquests moments control de qualitat. Els infectats reben massivament el fàrmac, sense revisions que observin com evoluciona.

   

 Aquesta situació ocupa actualment desenes de grups científics a tot el món, entre els quals la vintena d’investigadors que integren el grup directiu de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre resistències del VIH als medicaments. Aquest col·lectiu ha calculat que els virus resistents causaran la mort a unes 420.000 persones en països pobres abans de cinc anys.

  

 Detenir la perillosa drecera que ha pres la infecció de la sida exigeix poder analitzar la sang de la població implicada. «Als hospitals occidentals, entre els quals hi ha els espanyols, les persones en tractament contra el VIH són controlades amb anàlisis sanguínies semestrals, en  què s’observa si la càrrega viral [xifra de VIH circulants] es manté en nivells indetectables –explica Roger Paredes, metge de la unitat d’atenció de la sida a l’Hospital de Can Ruti, de Badalona, adscrit al Laboratori d’investigació a VIH IrsiCaixa i membre del citat grup de l’OMS–.

D’aquesta forma, veiem de seguida si hi ha multiplicació vírica i busquem si la seva causa és la presència de resistències. Si és així canviem de fàrmacs». Així s’ha aconseguit que menys del 5% d’infectats pel VIH a Catalunya i Espanya pateixin resistències víriques.

APORTACIÓ CATALANA

Però aquesta estructura assistencial bàsica no existeix als països en què el VIH va avançar sense fre des de la seva irrupció a finals dels anys 80 del segle passat. Si en un hospital català s’inverteixen només set dies a obtenir els resultats del test sanguini susceptible de captar la presència de VIH resistents, en els situats a qualsevol municipi de Moçambic –no és un exemple rar– els resultats no arriben abans d’entre «9 i 15 mesos», ja que la mostra s’ha d’enviar a la capital del país. «Tot aquest temps, el VIH ha seguit replicant-se en el cos de l’infectat», diu Paredes.

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

    

Un control periòdic, però ràpid, de la càrrega viral dels infectats exigeix dotar de nova tecnologia els països on avancen les resistències víriques. «També és imprescindible abaratir el cost de l’anàlisi i formar els sanitaris perquè sàpiguen interpretar el resultat i actuar sense perdre temps», explica el metge. En això està investigant el laboratori IrsiCaixa: dissenyen un test sanguini barat i de ràpida aplicació. En paral·lel –d’això s’ocupa el grup de l’OMS– preparen la formació massiva dels sanitaris. «Si el virus de la sida repunta als països amb pocs recursos, o a qualsevol lloc, això també ens afecta a nosaltres –afirma Paredes–. Tots els pacients amb VIH són els nostres pacients».