DEBAT DE SALUT PÚBLICA

Alcohol sense remei

La mort de Laura, una menor de 12 anys, reobre el debat sobre les lleis antialcohol avortades pels distribuïdors

Els metges exigeixen que es posi límit d'una vegada a un producte altament addictiu que "afecta la maduració neuronal dels adolescents"

jgblanco36178273 barcelona 06 11 16 personas haciendo botellon un sabado noch161111152725

jgblanco36178273 barcelona 06 11 16 personas haciendo botellon un sabado noch161111152725

4
Es llegeix en minuts
Manuel Vilaseró
Manuel Vilaseró

Periodista

ver +

La mort d’una nena de tan sols 12 anys per coma etílic a la perifèria de Madrid ha reobert el debat sobre el consum d’alcohol en menors. El cas de Laura, així es deia, no és res més que la «punta d’iceberg» d’una autèntica «pandèmia» contra la qual no es fa res realment efectiu des de les administracions, segons denuncien els metges especialistes. Fins a quatre intents del Govern per lluitar contra el fenomen a través de reformes legislatives han sigut desactivats des del 2002 pel totpoderós lobby de fabricants i distribuïdors del sector, afegeixen.

«El cas d’Espanya és paradoxal. Tenim una llei que prohibeix la venda d’alcohol a menors i tenim les millors enquestes sobre el fenomen, les del Pla Nacional sobre Drogues. Però aquestes ens diuen que el 80% dels menors han begut alguna vegada i un de cada tres s’emborratxen un mínim d’una vegada al mes i no fem gairebé res per evitar-ho». Aquest és el diagnòstic del psiquiatre Antoni Gual, que des de fa anys lluita contra els efectes de la beguda des de la direcció de la unitat d’alcohologia de l’Hospital Clínic de Barcelona.

L’abús d’alcohol per menors no és cosa només d’avui. «No es tracta d’una epidèmia puntual. És una pandèmia que patim des de fa dues dècades, una situació que s’ha fet crònica. La joventut ha augmentat brutalment des de fa anys el consum d’alcohol per dos factors clau: una legislació permissiva i un preu ridícul», indica. L’actual legislació permet la publicitat pràcticament sense restriccions, de manera que «una substància altament addictiva» se situa als llocs més atractius per als joves, com els equips de futbol, concerts musicals, internet ple d’alcohol o sèrie juvenils. 

Com que els preus són tan baixos, pràcticament sense impostos, el producte es converteix en molt assequible per als joves que gairebé no tenen ingressos. «Qui posa el producte en el mercat, que acaba provocant uns costos sociosanitaris enormes, s’emporta els beneficis i els costos repercuteixen en tota la població a través dels impostos», critica Gual. La causa per a aquest especialista és clara: «Al darrere hi ha un gran negoci i els seus interessos econòmics frenen» qualsevol restricció efectiva.

Pepe Martínez Olmos, secretari general de Sanitat durant les dues legislatures de l’expresident Zapatero, va patir en carn pròpia el poder del sector. Aquest va boicotejar el 2007 la reforma legislativa més important contra el fenomen. «Vam arribar a tenir un projecte de llei  que tenia un amplíssim consens. Totes les organitzacions de l’àmbit de la salut el recolzaven però no vam poder amb la resistència dels productors, distribuïdors i publicistes que va galvanitzar el PP», reconeix.

EL VISCA EL VI DE RAJOY / D’aleshores data el famós «visca el vi» pronunciat per Rajoy en una trobada amb distribuïdors i amb una copa a la mà malgrat que la llei no anava contra el vi sinó contra el risc per als menors de qualsevol beguda etílica. «S’ha demostrat que el consum d’alcohol per menors, encara que sigui en dosis moderades, perjudica el desenvolupament neuronal de manera irreversible», recorda Olmos, metge especialitzat en Salut Pública, que ara exerceix de portaveu de Sanitat del PSOE al Senat.

El parlamentari està convençut que el projecte s’ha de reprendre. «La realitat és molt tossuda. Nou anys després ens trobem amb una situació que no ha millorat. Nosaltres emprendrem iniciatives per aturar-ho», indica.

MINISTRA DE SANITAT I CAVA / Les perspectives no són gaire favorables. Gual assenyala amb pessimisme les vinculacions amb el sector de la ministra de Sanitat. La família de Dolors Monserrat viu de la distribució del cava, l’activitat de l’empresa que deu més de dos milions d’euros a Hisenda.

Serà interessant veure què passa amb l’actual delegat del Govern del Pla Nacional sobre Drogues, Francisco de Asís Bavín, que va ser el promotor d’un altre frustrat projecte de llei, el promogut per l’exministra Ana Mato que, entre altres coses, preveia fortes sancions als pares que com els de Laura toleressin reiteradament que els seus fills beguessin. La proposta es va arxivar «perquè en un moment de crisi econòmica no era qüestió de castigar el sector», segons fonts de l’equip de l’exministra.

Notícies relacionades

Dos intents frustrats més, encara que eren més lights, van ser protagonitzats per Leyre Pajín, que va voler reprendre, matisada, la proposta del 2007, i pel mateix Mariano Rajoy i la seva llei antibotellon el 2002 quan era vicepresident. Aquesta va ser bloquejada pel PSOE, llavors a l’oposició.

Els programes amb què els partits s’han presentat a les eleccions tampoc indueixen a l’optimisme. No hi figura ni una paraula sobre aquesta qüestió. Si ningú mou fitxa, la mort de Laura serà com la foto d’Aylan, un episodi passatger que va generar rius de tinta i emocions però cap canvi de veritat.