Anar al contingut

Entrevista amb el director del Centre d'Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona

Albert Esteve: "S'està atemptant contra el dret de les dones a ser mares"

"En un verdader Estat del benestar, els cinc anys dedicats a tenir fills haurien d'estar protegits"

Àngels Gallardo

–¿El preocupa la xifra de naixements registrada a Catalunya el 2015? [69.900]
–No. Aquesta xifra no és important. El que és determinant és la taxa de fecunditat, la mitjana de fills que té cada espanyola, o cada catalana, que és el penúltim més baix d’Europa.

–¿A què ho atribueix?
–S’està endarrerint molt l’edat en què les dones intenten tenir un fill, i quan aquest moment es posposa en excés existeix el risc d’arribar-hi tard. Espanya és el país d’Europa amb la maternitat més tardana. Ens igualem amb el Japó.

–¿Això significa que una majoria de dones no desitgen tenir fills?
–Només un 5% declara que no vol tenir-ne. El 95% restant ho voldria, però per múltiples raons no en té. Una de cada quatre dones nascudes el 1975 acabarà la seva vida sense cap fill. És la xifra més alta registrada fins ara a Espanya.

–¿Causes?
–No hi ha condicions laborals per ser mares. La precarietat dels llocs de treball, l’atur i els canvis culturals que converteixen en una dificultat el fet de ser mares a l’edat en què seria més idoni des del punt de vista de la fecunditat femenina. Als 24 anys, un de cada dos intents condueix a un embaràs. Als 34 anys, s’aconsegueix una de cada 100 vegades que s’intenta.

–L’edat en què les espanyoles intenten tenir el seu primer fill s’acosta als 32 anys.
–Sí. Això significa que només disposen de cinc anys per aconseguir-ho, dels 32 als 37, aproximadament. A partir dels 38 o 40, és molt difícil. En un verdader Estat del benestar, aquests cinc anys dedicats a tenir descendència haurien d’estar protegits. El Govern hauria de tractar-los com una cosa sagrada, i posar totes les facilitats del món perquè en aquest període les espanyoles poguessin tenir fills. Tant si són estudiants com si estan en el món laboral. Elles haurien d’estar convençudes que si es queden embarassades, la seva empresa no les deixarà tirades. I tenir la informació adequada.

–¿No estan informades?
–Crec que falta pedagogia social sobre com funciona la biologia femenina. No totes les dones són conscients de quin és el període de la seva vida en què els ovaris arriben a la màxima punta de fecunditat [el citat lapse de 24 a 34 anys], ni prenen consciència que més enllà dels 38 o 40 anys hauran de recórrer a tècniques de reproducció artificial si intenten ser mares.      

–¿Quines conseqüències tindrà tot això?
–No em preocupa ni la pàtria, ni tampoc la possibilitat que les generacions futures accedeixin a una pensió de jubilació. No m’importa que Espanya sigui un país de vells, com es comença a dir. El que em sembla molt greu i preocupant és que centenars de dones que haurien volgut tenir fills no n’hagin tingut perquè les condicions laborals, econòmiques i socials no els ho han permès. No tenir fills havent-ho desitjat suposa una pèrdua de drets individuals realment molt greu. S’està atemptant contra el dret de les dones a ser mares. I això no ens ho podem permetre.

–¿L’esperança de vida més elevada encaixa malament amb la maternitat?
–L’estructura demogràfica ha canviat moltíssim i és imprescindible replantejar quan es tenen els fills. Quan les dones eren mares als 20 anys, la seva esperança de vida era de 40. Ara arriben als 80. El concepte de joventut ja no és el mateix. No és l’Apocalipsi, però hem d’anticipar com volem que sigui la societat d’aquí 50 anys. 

0 Comentaris
cargando