Soja contra l'addicció a la cocaïna

Un estudiat control del preu del gram de cocaïna, que segons els coneixedors del mercat no augmenta a Espanya des de fa 20 anys –¡n’hi diuen la droga barata!–, i la facilitat amb què s’accedeix a una ratlla de la pols n’han expandit el consum, en només cinc anys, a proporcions epidèmiques a Catalunya. En paral·lel, s’ha multiplicat la població addicta que pateix greus conseqüències fisiològiques i socials per aquesta dependència, i també la demanda d’ajuda mèdica als hospitals per part dels que intenten que l’alcaloide de la fulla de coca no els destrueixi completament la vida. L’addicció a la cocaïna, no obstant, no compta amb un tractament farmacològic capaç d’atenuar-la.

Un equip d’investigadors coordinat per l’Institut de Neurociències de l’Hospital del Mar, de Barcelona, i el seu servei de psiquiatria i addiccions està assajant, gairebé sense suport econòmic, una innovadora teràpia que utilitza les isoflavones de la soja per suprimir els efectes euforitzants i estimulants que converteixen la cocaïna en refugi d’aquells que aspiren a disposar d’una energia infinita. Les substàncies utilitzades recentment en aquesta direcció als EUA i a Europa han xocat amb uns efectes col·laterals que les converteixen en ineficaces, i la recerca d’un remei que freni aquesta addicció ha seguit, fins ara, rutes erràtiques. 

NOMÉS AL CERVELL / A diferència dels fàrmacs que amb anterioritat van pretendre atenuar l’addicció a la cocaïna, les isoflavones inhibeixen el metabolisme de la dopamina –el neurotransmissor que indueix les sensacions que agraden d’aquesta droga–, i actuen exclusivament en el sistema nerviós central. No intervenen en el fetge ni alteren l’assimilació de l’alcohol, cosa que converteix la soja en un mètode terapèutic idoni per als que volen deixar la coca sense per això avorrir el vi, la cervesa o el whisky. Aquest efecte afegit és inseparable de l’última substància amb què es va intentar frenar l’addicció a la cocaïna, el disulfiram.

Aquest fàrmac, el disulfiram, inhibeix la dopamina i actua al fetge i al sistema nerviós central, cosa que, a més d’eliminar les sensacions agradables en general, causa repulsió a l’alcohol. S’utilitza davant la dependència alcohòlica. Les isoflavones també inhibeixen l’alliberament de dopamina a l’organisme, però actuen exclusivament al cervell: el consumidor perd el desig de repetir amb la cocaïna perquè no percep ni eufòria, ni energia suplementària, ni absència de son, ni pèrdua de gana, els principals motius pels  quals s’esnifa.

Però conserva la seva opció de prendre un trago de whisky, si aquest és el seu desig. «Molts cocaïnòmans no són alcohòlics i es neguen a seguir un tractament contra la coca que actuï al fetge i els faci sentir rebuig contra qualsevol beguda graduada», explica la psiquiatra Marta Torrens, de l’Hospital del Mar, coordinadora de l’assaig, en al·lusió al disulfiram.

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

SENSE FONS PER RECLUTAR / L’assaig que utilitza les isoflavones de la soja, una substància fàcil d’obtenir que mai s’ha utilitzat com a deshabituador d’addiccions, es finança amb beques que els investigadors del Mar aconsegueixen del Ministeri de Sanitat, una font econòmica que, adverteix Torrens, és insuficient per poder reclutar i analitzar el volum de participants que exigeix un estudi d’aquestes característiques. Tot i que, en teoria, existeix un enorme interès mundial per trobar un remei per a l’addicció a la cocaïna, per raons que a Torrens se li escapen ningú respon a les seves propostes d’invertir en aquesta direcció. «La indústria farmacèutica no està interessada a finançar prospeccions que es basen en la soja», assegura la psiquiatra.

Amb més o menys pressupost, l’assaig amb isoflavones està en marxa. La substància, d’origen natural, s’administra en càpsules que contenen una moderada concentració de principi actiu. Els investigadors suggereixen participar en aquest estudi als pacients que recorren al servei d’addiccions del Mar. «Són els meus propis pacients –explica Torrens–. Aquestes persones han pres consciència de la seva addicció a la coca després de, com a mínim, 10 anys de consum, quan van comprendre que encara que la droga els havia enfonsat la vida no podien prescindir del seu consum». Aquests malalts pateixen tantes complicacions mèdiques com legals, sintetitza la psiquiatra. «S’han gastat els diners que tenien i els que no tenien, han perdut la família, els han acomiadat de la feina per estafes, i perquè cada dilluns arribaven sense força per posar-se a treballar». Tot i així, assegura, alguns segueixen pensant que ells poden «controlar» la coca.