AGRESSIONS A LA INFÀNCIA

Nen informat, nen protegit enfront de l'abús sexual

Els experts jutgen fonamental que els pares ensenyin amb franquesa als seus fills com identificar els pederastes

La família que posa en dubte o minimitza la confessió d'un menor agredit incideix en l'empitjorament del trauma

icoy32737146 barcelona 10 02 2016    concentracion y cadena hum160213180557

icoy32737146 barcelona 10 02 2016 concentracion y cadena hum160213180557 / CARLOS MONTANES

4
Es llegeix en minuts
Àngels Gallardo
Àngels Gallardo

Periodista

ver +

La reacció dels pares d'un nen que els relata un possible abús sexual sofert en la seva persona determina la resolució de l'agressió i prefigura si tindrà conseqüències la resta de la seva vida. A més està a les seves mans l'oportunitat de preparar el seu fill perquè sàpiga captar si l'adult que se li acosta oculta intencions perverses, i d'ells depèn que el nen disposi de recursos per evitar l'abús. Sigui qui sigui l'agressor. En això coincideixen els psicòlegs consultats i diversos estudis que analitzen unes agressions que, adverteixen tots, succeeixen de forma majoritària dins de la família o són comeses per amics del nen, i que poquíssimes vegades són objecte de denúncia policial.

Diferents investigacions situen entre un 15% i un 23% la proporció de nenes (una majoria) i nens que són objecte d'abús sexual. 'Cuaderno de Medicina Forense' especifica que “en sentit estricte” (amb lesió física i psíquica greus) les agressions sexuals afecten entre un 4% i un 8% dels menors a Espanya. En les escasses ocasions en què transcendeix que això ha succeït en una escola, com passa aquests dies en diversos centres dels Maristes a Barcelona i la seva àrea metropolitana, l'acte violent es converteix en un fet social que s'escapa del col·legi implicat.

"A les escoles on tenen lloc abusos s'estableix una espècie de pacte de silenci que funciona com en les màfies -explica la psicoanalista Laura Kait, que atén nens i nenes víctimes d'aquestes agressions-. Quan algú parla, aquest pacte es trenca i d'aquí ve que pugui sorgir més d'un cas en una mateixa escola". "A la família -afegeix Kait-, l'abús s'oculta sempre, encara que internament es trenquin els llaços de relació".

Joaquim Puntí

PSICòLeG CLÍNIC

El nen ha saber que hi ha el risc que un adulto del seu entorn tingui una conducta sexual inapropiada i intenti acostar-se-li

DAVANT LA POR, L'ACCIÓ 

Lluny de viure atemorits davant l'eventualitat que la seva filla o fill pateixi l'abús imprevisible d'un adult, els pares poden anticipar-se i actuar. "Han de fer-ho", apunta Joaquim Puntí, psicòleg clínic a l'Hospital del Parc Taulí, de Sabadell, especialitzat en la salut psíquica de nens i adolescents. "No hi ha cultura sobre això, i a vegades incomoda, però és imprescindible que els pares expliquin amb calma i detall al seu fill o filla que hi ha el risc que un adult del seu entorn tingui una conducta sexual inapropiada i intenti acostar-se a ell", indica Puntí.

"Aquest nen, en especial si és preadolescent i comença a adquirir caràcters sexuals d'adult, ha d'estar informat sobre el que és un abús -prossegueix el psicòleg- i ha de saber com actuar: rebutjar-lo, sortir corrent i explicar-lo a algú de confiança". La família, puntualitza el psicòleg, "sempre" haurà d'assumir que el seu fill té raó, sense judicis de valor, ja que un abús és, per definició, una relació de poder desigual entre un adult i un nen.

En aquesta preparació paterna prèvia no convenen els sobreentesos, adverteix l'especialista. "Ningú ha de tocar-te els genitals o demanar-te que li toquis el penis a ell, ni ha de fer-te un petó a la boca o demanar-te que li ensenyis els pits -descriu Puntí-. Així d'explícits han de ser els pares, aquesta és la forma d'ensenyar a discriminar, sense espantar, però amb dades suficients".

Poden advertir-lo fins i tot sobre les frases que el pederasta utilitzarà per fer-li xantatge davant la seva possible delació. Un nen de 8 anys no sempre pot discernir si les frases envoltants d'un seductor són sinceres, o lògiques, i pot caure en la trampa de sentir-se culpable. “L'agressor pot amenaçar el nen de desmentir-lo si explica a algú el que ha passat -relata Puntí-. El pot fer dubtar amb frases del tipus: Tu també ho has volgut fer’, o ’tu no em deies que no’. Si els pares li esmenten aquest tipus de frases, la criatura estarà avisada”.

NO DUBTAR MAI

Laura Kait

PSICOANALISTA

A les escoles on tenen lloc abusos es crea una espècie de pacte de silenci que es trenca quan algú parla

Notícies relacionades

Una línia vermella que els pares mai haurien de traspassar és la de la credibilitat incondicional del seu fill. "Si una nena comenta a casa que a l'escola li han tocat els pits i els seus pares no la creuen o li diuen que no hi doni importància, ella mai més explicarà res i quedarà desprotegida", adverteix Kait. Quan se'ls escolta donant-los confiança, aquests nens s'expliquen i aquest és el millor camí per a la seva autoprotecció, prossegueix la psicoanalista.

"Un nen sap, perquè els seus pares l'hi han de transmetre així, el que són les parts privades del seu cos -considera Kait-. Ha de saber, perquè ho viu diàriament, que ningú li toca el pit a la mare si no és el pare. Sap que quan ell és al lavabo, ningú entra sense trucar perquè és un espai reservat: i el mateix passa amb el seu cos. Ningú li ha de fer un petó a la boca mentre no sigui adult i s'hagi enamorat”.

Indicis per identificar l'agressió sexual

El rebuig a les carícies, els petons o les abraçades dels familiars més pròxims és un altre signe que ha de despertar sospites d'abús, així com la confusió expressada sobre l'orientació sexual -dubtar sobre si s'és nen o nena-, simular que es juga a fer fel·lacions o adoptar postures sexuals inusitades en un nen.