La denúncia dels abusos sexuals posa en marxa la curació del trauma

Observar amb callada admiració el pas d'una adolescent de cos atractiu és un acte reflex i normal en homes de totes les edats, amb matisos d'intensitat, però aquesta admiració es converteix en agressió quan del pensament d'"¡ai, quin cul!" es passa "a l'acte" de tocar-lo, descriu la psicoanalista Laura Kait.

"El primer pensament és habitual, igual que les fantasies eròtiques, però arribar a l'acció suposa abusar sexualment d'un menor i això forma part de la il·legalitat -afegeix Kait-. Aquest acte, que no l'emprèn qualsevol, s'ha de denunciar immediatament davant els Mossos o el jutjat de guàrdia". En aquell moment, considera l'especialista, el nen o nena agredit iniciarà la curació del trauma. "L'única protecció verdadera de la víctima d'un abús sexual és la apel·lació davant la llei -assegura Kait, membre de Red Umbral, que ofereix atenció psicològica-. És un acte imprescindible i terapèutic".

Abans de la visita a la comissaria o el jutjat, estaria bé anar a buscar el pederasta i "enfrontar-lo" al que ha fet, des de la posició dels pares, d'adult a adult. "Aquest 'donar la cara pel seu fill' és bo per a tots", afegeix.  

En cas contrari, alerten els especialistes, si els pares decideixen dissuadir el seu fill de denunciar l'abús sofert el pare i la mare seran vistos pel nen com a "còmplices" de l'agressor. "Encara que li donin credibilitat -puntualitza Kait-. Si no hi ha denúncia, no hi ha remissió".

PERSONES QUE DISFRUTEN POC

Qui ha patit un abús sexual en la infància pot tenir greus dificultats per disfrutar de les relacions sexuals d'adult. "És possible que les eviti la resta de la seva vida", assegura la psicoanalista. "Fa poc vaig tractar una pacient de 45 anys que segueix sent verge -explica Kait-. Quan tenia 8 anys, un oncle seu va abusar d'ella i va dir 'mai més'". 

Algunes adolescents que han patit abús desenvolupen una conducta sexual "promíscua" i exagerada, vesteixen de forma innecessàriament provocativa o s'involucren en relacions poc o gens sanes, explica el psicòleg Joaquím Puntí. "Tenen dificultat per iniciar relacions personals que no siguin autodestructives", sintetitza.

Notícies relacionades

Nen informat, nen protegit enfront de l'abús sexual

El pederasta confés dels Maristes va treballar dos mesos al Barça el 2002

Encara que no totes les persones que han patit abusos necessiten ajuda terapèutica, no hi ha dubte que l'agressor sempre la necessita, indiquen els especialistes. Les conseqüències traumàtiques són més greus quan l'agressor ha sigut un familiar -un oncle, un cosí molt afectuós o el germà gran- ja que aquesta circumstància pot donar lloc a sentiments contradictoris.

COM VIURE UNA CATÀSTROFE

Patir un abús, agressió que els especialistes equiparen a viure una catàstrofe mediambiental o bèl·lica, té un camí de resolució. El pitjor que se li pot anunciar a qui l'ha patit és que "arrossegarà" les seves seqüeles tota la vida, adverteix Puntí. "És necessari destriar què va passar en aquella relació traumàtica -diu-. És imprescindible la reelaboració emocional d'aquell trauma, "ventilar" aquelles emocions, acceptar que se'n vagin i assumir que la vida continua.