"Vivia de fer guàrdies d'uci a una mitjana de set euros l'hora"

La doctora Ana Parra Castillo, de 30 anys, disfruta en les situacions límit en què en pocs segons el metge ha de "reconèixer" el problema de salut que pateix la persona que acaba d'arribar, molt greu, via urgències, a la unitat de cures intensives (uci). Ella va exercir en aquests serveis fins que l'embaràs del seu fill la va deixar a l'atur. Enyora aquells moments crítics en què ha de prendre decisions pràctiques, transcendentals en la vida del pacient que atén, eleccions d'alt risc que exigeixen tenir les idees clares i un caràcter gens propici a la divagació, ni necessitat de reflexió.

"Els metges intensivistes som polivalents i d'accions ràpides, d'una altra manera no podríem ser aquí -explica Parra, amb el seu nadó de vuit dies a coll-. Un accidentat pot arribar amb hematoma en un pulmó, esclafament de la melsa i una cama fracturada: hem de donar resposta immediata sense que les mesures adoptades en conjunt siguin incompatibles”. És sens dubte una especialitat no apta per a tota classe de personalitats i caràcters. Els perfils com el de Parra brillen en aquests escassos segons en què tenen a les mans el futur d'un individu. Són metges apreciats, buscats, imprescindibles en un sistema sanitari d'alta exigència.

ONZE TORNS EN TRES CENTRES

Ella s'ha preparat per aquesta tasca durant 11 anys, els últims cinc especialitzant-se a l'Hospital de la Vall d’Hebron Barcelona, i el maig del 2015 va rebre l'apte al completar amb èxit la seva formació. Des d'aleshores, ha aconseguit contractes de 40 hores mensuals com a suplent a les ucis de la Vall d’Hebron, pels quals va cobrar 300 euros al mes, més 11 guàrdies mensuals de cap de setmana -24 hores per torn- que va fer en tres centres privats diferents, fins que l'embaràs l'hi va permetre. El nen, en Martí, va néixer el 2 de febrer, i Parra torna a buscar un hospital que la contracti.

"La feina de les guàrdies et queda molt curta, però jo vivia gràcies a aquests torns, que es paguen a una mitjana de set euros l'hora", relata. El preu de l'hora de guàrdia en un hospital públic oscil·la entre els 4 i els 20 euros, en funció del dia de la setmana en què es realitza. "Dia a dia, veus arribar un pacient molt greu a l'uci, l'atens i adéu. Desconeixes la seva evolució. No crec que sigui capaç de passar molts anys fent guàrdies". La presència del seu fill, afegeix, no li facilitarà estar fora de casa tots els caps de setmana cobrint torns incompatibles amb una vida familiar. "Si veig que la cosa no millora, tornaré a fer un altre MIR [formació com a metge intern resident en què s'adquireix una especialització]: faré Pediatria", avança.

UNA FEINA APASSIONANT

La feina a les ucis, relata Ana, és valorada als hospitals de màxim nivell on s'ofereix medicina intensiva -els centres mitjans o petits i la majoria de les clíniques privades no disposen d'ucis-, però tot i així cada vegada hi ha menys feina per a un metge intensivista. Des que va irrompre la crisi i les immediates mesures restrictives de Salut, no es cobreixen les baixes per jubilació o mort. "Veig difícil un contracte estable, i em fa molta pena perquè m'encanta la meva feina".

Notícies relacionades

Nou de cada deu nous metges especialistes només aconsegueixen treballs precaris

Pilates, ioga i meditació

Parra és conscient, assegura, que tots els principis professionals són difícils. "Però això no és un inici difícil: és un efecte pervers de les retallades que han enfonsat la sanitat -prossegueix-. Ha sigut molt dur, i no hi veig perspectives de millora".

Aquesta intensivista demana atenció a la inquietud que percep entre molts dels seus col·legues a conseqüència de la "situació" política de Catalunya. “La sanitat pública està transferida a la Generalitat, però les places dels centres de l'Institut Català de la Salut (ICS) són estatutàries [metges adscrits a l'estatut estatal de la funció pública]. En cas d'independència, quan es jubilin els metges que les ocupen no serien restablertes des de Madrid: es perdrien".