El Síndic no veu "indicis concloents" que vinculin dues morts amb les retallades al Vall d'Hebron

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha afirmat aquest dijous que no ha detectat "indicis concloents" que vinculin la mort de dos pacients coronaris amb les reduccions pressupostàries a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona a l'estiu.

En roda de premsa, Ribó ha presentat la seva resolució després d'investigar la queixa del cap del Servei Cirurgia Cardíaca de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, Manuel Galiñanes, --que va ser cessat del càrrec dillunsManuel Galiñanes-- que denunciava aquests fets, desmentits per la direcció del centre.

"No hi ha indicis concloents que les mesures de contenció pressupostària incideixin en aquests dos casos. Les intervencions quirúrgiques que es van deixar de fer no es poden atribuir a reduccions pressupostàries", ha determinat el Síndic al concloure la seva investigació.

Segons va denunciar Galiñanes, en el seu servei es realitzaven 15 sessions quirúrgiques setmanals --equival a una operació al dia però poden ser més--, però al juliol i agost les directrius van canviar i només es van programar dues o tres per setmana.

Notícies relacionades

Salut destitueix el cap de cirurgia de la Vall d'Hebron que va denunciar dues morts per les retallades

El Síndic investiga la primera queixa que culpa les retallades de dues morts a la Vall d'Hebron

L'hospital va replicar que no hi havia llista d'espera per a aquestes intervencions, qüestió que era conseqüència, precisament, de l'elevada activitat del servei que dirigia Galiñanes. Ribó s'ha detingut especialment a analitzar la situació de les esperes quirúrgiques en cirurgia cardíaca, unes demores que les retallades pressupostàries aplicades en la sanitat pública de Catalunya, igual que en la de la resta d'Espanya, van empitjorar. Un reial decret del 2011, publicat pel Govern de Mariano Rajoy, va fixar aquestes demores en 180 dies per a totes les comunitats autònomes, un termini que Salut va reduir a 90 dies. Els pacients tenien garantit que serien intervinguts abans de concloure aquest termini. Els períodes legals es van traspassar en els mesos d'estiu, quan el Vall d'Hebron, i la resta de centres, van reduir activitat i llits disponibles. El 8 de juliol, va informar Ribó, 3 pacients feia més de 90 dies esperant a ser operats del cor a la Vall d'Hebron; el 31 de juliol, eren 6 (un any abans eren 23, va puntualitzar Ribó) i el 31 d'agost passat eren 23 les persones que esperaven des de feia més de 90 dies (70 el 2014), va afegir el Síndic.

Aquests endarreriments es deuen, va explicar Ribó, a la necessitat que s'operi de forma immediata els que pateixen una urgència, circumstància que perjudica els no afectats per una emergència. D'aquesta situació, conclou Ribó, no es pot deduir que els dos pacients motiu de la denúncia de Manuel Galiñanes morissin per aquesta causa. Ribó va demanar resoldre l'augment de les esperes per la prioritat de les urgències.