Anar al contingut

El consum en l'adolescència dispara els riscos de l'alcohol

Les persones que de menors han tingut problemes amb la beguda solen tenir pitjor pronòstic en l'edat adulta i pateixen una evolució més ràpida de la malaltia.

L'inici en la ingesta alcohòlica se situa a Espanya entre els 13 i els 14 anys

CARME ESCALES

Sortir a beure. Quedar amb els amics per fer unes copes i emborratxar-se és una constant que durant els últims anys s'ha convertit, a les ciutats i pobles de molts països, en el pla de diversió de molts joves. «El consum d'alcohol i la borratxera han passat de ser la conseqüència d'una nit esbojarrada a ser-ne l'objectiu. Ara la consigna és: surto a emborratxar-me. Aquest és el gran drama», exposa la psiquiatra Anna Ligoña, especialista en alcoholisme i dependència d'ansiolítics de la unitat d'addiccions de l'Hospital Clínic de Barcelona.

El 27,4% dels joves d'entre 14 i 18 anys que van anar a un dels 60 centres de la Xarxa d'Atenció a les Drogodependències (XAD) de Catalunya el 2013 -any de l'últim estudi de les persones assistides- havien experimentat alguna borratxera en el mes previ a la visita.

Segons l'Encuesta estatal sobre uso de drogas en enseñanzas secundarias (Estudes) corresponent al curs 2012/2013, l'edat d'inici del consum d'alcohol en la població general se situava llavors al voltant dels 13 i 14 anys, i més de la meitat dels joves de 16 anys s'havien emborratxat l'últim any. «En general, les persones que comencen a tenir problemes amb el consum d'alcohol en l'adolescència, acostumen a presentar més complicacions en el futur, una evolució més ràpida de la malaltia i, a vegades, un pitjor pronòstic, si se les compara amb les que comencen a tenir problemes en edats adultes», declara el subdirector general de Drogodependències de la Conselleria de Salut de la Generalitat, Joan Colom. «En general, com més temps duri el consum elevat d'alcohol, sense rebre ajuda ni tractament, més risc de problemes hi haurà. Per això, els programes de prevenció en joves s'orienten, sobretot, a posposar al màxim l'edat d'inici de consum, i especialment a evitar els consums de risc en l'adolescència», afegeix.

UNITATS DE BEGUDA ESTÀNDARD / Segons els professionals de l'atenció mèdica, s'estableix com a consum de risc l'equivalent a 28 unitats de beguda estàndard (UBS) a la setmana en homes i 17 en dones. I s'entén per UBS els deu grams d'alcohol que inclou una copa de vi o de cava, un cigaló o una cervesa. «Vint-i-vuit cerveses equivalen a 14 cubalibres, ja que aquesta última beguda té 20 grams d'alcohol, el doble que una cervesa», puntualitza Joan Colom.

«Però, al marge de les quantitats ingerides, també es considera un consum de risc prendre alcohol amb menys de 16 anys, o consumir-ne si es fan activitats perilloses, com ara conduir màquines, durant l'embaràs o si se segueix algun tractament farmacològic que pugui presentar contraindicacions amb l'alcohol», precisa Colom. «En general, es percep molta tolerància del consum d'alcohol i, certament, molts pares donen poca importància als consums dels seus fills i a detectar intoxicacions», considera el psiquiatre que coordina el Centre d'Atenció i Seguiment a les Drogodependències de la Generalitat (CAS) Horta-Guinardó (de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, ASPB), Jaume Serrano.

«Mentre que en el consum de tabac la percepció de risc ha augmentat bastant, ja que ara es té molta més idea que orgànicament el tabac és perjudicial, en el cas de l'alcohol aquesta percepció encara és baixa», assegura la psiquiatra de l'Hospital Clínic Anna Lligoña. En la seva consulta atén sobretot pacients afectats per una addicció d'alcohol, o d'alcohol i altres drogues, «de 45 anys cap amunt, que solen arribar a conseqüència d'advertències laborals o familiars per problemes derivats del consum, més que per iniciativa pròpia», afirma. «De joves en visito molts menys. Gairebé sempre són pacients a qui els han retirat el carnet de conduir, han tingut problemes legals per algun tripijoc o els han derivat d'urgències d'un hospital després d'un coma etílic», explica.

TRACTAMENT / El tractament d'un pacient addicte o en risc de patir una addicció a l'alcohol ha de ser abordat «de manera multidisciplinària», segons Javier Goti, psiquiatre especialitzat en conductes addictives en adolescents del servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil de l'Hospital Clínic de Barcelona.

La intervenció «ha d'incloure elements psicoterapèutics, mèdics i educatius, i dirigir-se al jove, però també a la seva família. I per ser eficaç ha d'aconseguir efectes en diferents àmbits, no solament al voltant de la salut física i psíquica, sinó també en la convivència familiar, l'adaptació acadèmica o laboral, i la situació en el mitjà social i comunitari», explica Goti. «Rara vegada una intervenció aïllada en un d'aquests àmbits, o amb una única estratègia o eina, serà eficaç».

En qualsevol cas, «sense la voluntat del mateix pacient de deixar l'alcohol» el tractament no serà efectiu. «La roda del canvi passa per la contemplació i acceptació del problema, la preparació per a l'acció i la pròpia acció», conclou Lligoña. Una bona relació amb el terapeuta és clau en el procés, que pot incloure medicació repulsiva de l'alcohol i fer esport.

0 Comentaris
cargando