Donar consol al malalt, el gran repte de les cures pal·liatives

Sentir-se millor. Un objectiu tan obvi quan una persona pateix a conseqüència d'una malaltia és la missió en majúscules en el moment en què cap intervenció mèdica pot curar. Llavors és el moment d'alleujar el dolor físic i emocional a través de cures pal·liatives, un treball que està en mans d'equips multidisciplinaris: metge, infermera, psicòleg i treballador social, per a qui l'expressió no hi ha res a fer no existeix.

«Es deriven tres tipus de situacions cap a l'atenció de les unitats de cures pal·liatives», explica Josep Planas, responsable de la Unitat de Cures Pal·liatives de l'Hospital de l'Esperança. Allà disposen d'un total de 16 llits per a aquesta atenció específica. «Es tracta de casos de malalties oncològiques que ja no responen al tractament mèdic amb radioteràpia, quimioteràpia o medicació; fallades d'un òrgan sense possibilitat de trasplantament -pacients amb insuficiència renal als quals no se'ls pot fer hemodiàlisi per complicacions derivades, insuficiències respiratòries o cardíaques-, i malalties neurològiques degeneratives o que són conseqüència d'accidents vasculars cerebrals irrecuperables -embòlia o isquèmia cerebral-», repassa Planas, metge especialista en oncologia.

«Qualsevol metge o infermera ha de ser capaç d'atendre al final de la vida. Tots morim. Però hi ha circums-

tàncies que fan que aquest tram de final de vida, tant per al malalt com per al seu entorn familiar, pugui resultar tremendament complex. I en aquest cas -es calcula necessari per a entre l'1,2% i l'1,5% de la població- la intervenció d'un equip de cures pal·liatives és primordial», declara Miquel Domènech, president de la Societat Catalana de Cures Pal·liatives de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya. «Pal·liatius ni allarga ni redueix el temps de vida, sinó que mira d'aportar, en aquesta situació, el màxim confort per al pacient», aclareix l'oncòleg Josep Planas.

CENTRES ESPECIALITZATS I LLARS / A més a més de certs hospitals generals, com el de l'Esperança, que estan proveïts d'àrees específiques denominades Ufiss (unitat funcional interdisciplinària sociosanitària), l'atenció pal·liativa també es pot rebre en hospitals o centres sociosanitaris enfocats específicament a això, com ara geriàtrics, i al mateix domicili del pacient, en aquest últim cas a través dels equips del PADES (Programa d'Atenció Domiciliària i Equips de Suport) preparats per a això. Quina és la solució més adequada en cada cas per rebre les cures pal·liatives és una de les primeres qüestions que es planteja el mateix equip que els aplica. «La majoria de la població prefereix passar aquest últim tram de vida a casa», incideix Planas.

«Però la decisió que determinarà el millor lloc perquè el pacient rebi aquesta atenció específica serà presa conjuntament per l'equip dels diferents professionals que hi intervindran, el mateix pacient

-en la mesura que ho pugui expressar o hagi deixat constància d'això en un document de voluntats anticipades- i la família. Desitjos i situació familiar es tenen en compte, així com també els recursos que mèdicament i sanitàriament requereix la malaltia del pacient», afegeix Planas. «Factors com el suport familiar singularitzen cada cas, i per això el protocol d'actuació de l'equip de cures pal·liatives s'orienta de manera personalitzada en cada situació. Un pacient pot ser gran i viure sol amb un cuidador, que pot ser un cònjuge en igual o pitjor situació de salut que ell», posa com a exemple l'oncòleg de l'Hospital de l'Esperança. «Per aquest motiu, els equips de cures pal·liatives són unitats de treball que compten amb especialistes en psicologia i treball social», precisa Planas. És el mateix metge de capçalera o l'especialista que porta el cas del pacient el responsable de derivar-lo a un equip d'atenció pal·liativa que, a partir de llavors, ajudarà el malalt sense perdre el contacte amb el seu historial i especialista mèdic que l'hagi portat en el transcurs de la seva malaltia.

INDICADORS DE L'ESTAT VITAL /Afrontar l'últim tram de vida de la persona malalta acompanyant-la de la màxima qualitat de vida possible requereix habilitats psicològiques per suportar tot allò que determina un factor anomenat temps. «Avui dia, comptem amb indicadors que permeten determinar amb nitidesa l'estat vital d'un pacient i intuir el temps que li pot quedar de vida», comenta Sergi Navarro, pediatre de la Unitat de Cures Pal·liatives de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

Un consens mèdic internacional va establir que «la durada d'un malalt en mans de cures pal·liatives pot oscil·lar entre un període d'uns quants dies i fins a sis mesos, depenent de les característiques de la malaltia», detalla el cap de pal·liatius de l'Hospital de l'Esperança.

En termes mèdics, a mesura que baixa la corba que dibuixa l'efecte sobre el pacient d'un tractament farmacològic o assistencial -amb tecnologia hospitalària- augmenta la idoneïtat d'intervenir amb atenció dels professionals de pal·liatius. Allà on la medicina curativa ja no dóna fruits, el gran repte del confort està a les seves mans.