El Premi Nobel de Medicina Edvard Moser apadrina un nou grup d'investigació de l'IBEC

Aplicar la neurociència per millorar la qualitat de vida és l'objectiu de l'SPECS, el nou grup d'investigació de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), que lidera el científic Paul Verschure i ha sigut apadrinat avui en la seva presentació pel Premi Nobel de Medicina del 2014, Edvard Moser.

L'SPECS, que fins ara treballava a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), passarà ara a integrar part de l'IBEC, on desenvoluparà tecnologies per fer front a l'envelliment en la població, a través d'avanços en sensors mínimament invasius, tractament de senyals, anàlisi de dades o robòtica.

En concret, les activitats d'aquest grup d'investigació, en les quals participen científics de diferents disciplines, giren al voltant de tres dimensions complementàries: la teoria de la ment i el cervell, els dispositius biomimètics, i la reparació cerebral i les noves tecnologies per millorar la qualitat de vida.

"En el nostre programa estem analitzant tot un ventall de casos de neuroenginyeria, neuroeducació, neurorobòtica, neuroestètica, neurorehabilitació, etc. No només es tracta de construir eines per a la neurociència, sinó avançar i fer progressar la condició humana a través de la neurociència", ha explicat Verschure.

Per aquest motiu l'SPECS (de l'anglès Synthetic Perceptive, Emotive and Cognitive Systems) desenvolupa avui dia diferents projectes d'aplicació de la neuroenginyeria en col·laboració amb els hospitals barcelonins de la Vall d'Hebron i l'Esperança i l'hospital de Parc Taulí, a Sabadell.

Un d'aquests projectes, el "Rehabilitation Gaming System", utilitza tècniques de realitat virtual i jocs de vídeo per treballar en la rehabilitació i recuperació després d'un accident cerebrovascular, epilèpsia i altres malalties cerebrals, i ja s'està posant en pràctica als hospitals col·laboradors de l'SPECS.

"Prenem la nostra ciència del cervell i posem a prova aquestes teories al món real. La nostra feina es basa en dues regles: si pots entendre-ho, pots arreglar-ho; i si pots entendre-ho, pots crear-ho", ha assenyalat Verschure.

En aquest sentit, l'SPECS també explora les relacions entre la intel·ligència artificial i els éssers humans, ja que "els robots del futur, que per nosaltres són com col·laboradors, actuen cada vegada de manera més similar a nosaltres i estem intentant fer que actuïn amb cervells", ha explicat Verschure.

El premi Nobel Edvard Moser ha destacat: "Els ordinadors han començat a aprendre pel seu compte i a fer coses que mai no hauríem imaginat, com reconèixer cares. Aquest tipus de característiques pròpies del cervell, que ara tenen els ordinadors, ens permet entendre com funciona el nostre cervell".

Un dels principals avanços que està investigant l'SPECS és el desenvolupament de neuropròtesi o pròtesi per al cervell, com el "Cerebel de Silici", un projecte per desenvolupar un sistema de circuits que pugui substituir el cerebel, que fins ara s'ha implantat únicament en rates de laboratori.

Verschure ha explicat que tot i que aquesta tecnologia està lluny d'aplicar-se en éssers humans, la idea d'aquest grup d'investigació és començar a pensar formes d'utilitzar-la en casos de pacients amb epilèpsia i "construir un sistema de circuit tan eficient que pugui superar els efectes devastadors dels atacs epilèptics".

Notícies relacionades

Barcelona, Sabadell i Viladecans, les ciutats amb més obra nova iniciada a Catalunya des d’inicis del 2023

El Vallès, epicentre de la convivència Rodalies-FGC: «Preferiria pagar però tenir un bon servei»

La presentació de l'SPECS s'ha fet aquesta tarda al Palau Macaya de l'Obra Social "la Caixa", on Moser ha pronunciat una conferència en la qual ha explicat els seus descobriments sobre la memòria espacial, que el van fer guanyador del Nobel el 2014.

Més notícies de Sabadell