Franz Ferdinand, en 'stand by'

Després de l'exhibició de serenitat convulsa de Wilco, la nit de dijous va acabar sacsejada pels ritmes nerviosos de Franz Ferdinand, una banda encara proveïda d'aliment nutritiu malgrat que les alegries punk-funk del seu primer disc comencen a quedar lluny. Encara no sabem si, en els nous passos, la banda escocesa es decantarà pel retorn a la taula de gimnàstica postpunk o seguirà el rastre del rock explorador i retroavantguardista de la seva obra més recent, però al Primavera va exhibir una funcional vocació festivalera.

Alex Kapranos i companyia van tirar d'un repertori multiús que es va obrir amb Darts of pleasure i ben aviat va integrar cartes segures com Tell her tonight i Do you want to, proveïdores de moments de gran felicitat compartida al Fòrum. So fornit i seguretat a prova de bales en un repertori que va avançar a cop de Walk away i Michael, i que va integrar algunes cançons noves que integraran el quart disc de la banda de Glasgow. Mentre arriba, Franz Ferdinand segueix tenint fiables companyes de viatge com Ulysses, 40' i la inflamable Take me out, que van conduir a una recta final amb This boy, Outsiders i This fire. Material que va alimentar un notable pas d'entretemps a l'espera de notícies.