Puigdemont proposa una reforma exprés de la llei de la presidència per poder ser investit

ERC segueix amb el seu propi guió, el que es van donar tots els republicans en vigílies de la campanya del 21-D. Un full de ruta que està marcat per dues exigències, com són la d'evitar sigui com sigui nous polsos judicials amb l'Estat, ara que és comprovable que són força perjudicials per als interessos independentistes i la de formar un Govern “efectiu”. Més enllà d'això, els republicans estan en disposició d'acceptar, fins i tot, marcianades, o el que és el mateix, que es revesteixi de tota la pompa que calgui el càrrec no oficial amb què es vol ungir Puigdemont. Però les dues exigències són insalvables.

Això fa que els plans de Carles Puigdemont per burlar el veto del Tribunal Constitucional a la seva investidura siguin vistos amb escepticisme per Esquerra. L'últim passa per una reforma exprés de la llei de la presidència de la Generalitat i del Govern per 'legalitzar' una investidura a distància. En concret, la formació planteja dues possibles esmenes perquè, per majoria absoluta (que els independentistes tenen garantida), el ple del Parlament pugui autoritzar la celebració del debat sense la presència de Puigdemont.

Segons fonts coneixedores de les negociacions, Junts per Catalunya pretén portar a terme aquesta reforma pel controvertit procediment de lectura única, la mateixa via d'urgència que va fer servir per tirar endavant les lleis de desconnexió en el convuls ple del 6 i 7 de setembre passat.

Poques opcions d'èxit

Els càlculs dels republicans, ben poc optimistes, assenyalen que la llei seria suspesa pel TC després del període d'esmenes. I fins i tot quedaria el dictamen del Consell de Garanties, que segur que demanaria l'oposició, i que es preveu contrari. Esquerra fixa entre dos mesos i dos anys el període en què es podria estar sense Govern, exposats a l'aplicació del 155, fins i tot, d'una manera més restrictiva, amb l'educació i TV-3 en el punt de mira de Mariano Rajoy. Amb tot, si ERC manté la pauta de conducta no s'oposarà a res mentre la suspensió del TC sigui un fet.

La tebior republicana davant les exigències de Puigdemont ha propiciat un nou acostament de la CUP a l'entorn convergent, que tant havien criticat anteriorment. Els objectius dels anticapitalistes coincideixen amb els de Puigdemont en el punt que les dues parts busquen, a diferència d'ERC i de sectors de Junts per Catalunya, una col·lisió permanent amb l'Estat. En aquest sentit, la CUP ha distribuït aquest dimecres entre la militància un document amb l'oferta concreta que els va fer l'expresident dilluns passat a Brussel·les.

Encara que fonts coneixedores de les negociacions donen per "desfasat" el text, Puigdemont va proposar a la CUP un calendari d'investidura que aprofundeix en aquest xoc amb les institucions espanyoles. Entre aquest dijous i divendres es presentaria al Parlament una "proposta de resolució de reconeixement restitutiu del president Puigdemont". La setmana que ve es votaria la reforma de la llei de la presidència de la Generalitat, i el 18 de febrer es reuniria a Brussel·les una "assemblea d'electes" que "investiria" el líder de JxCat com a "president del Consell de la República".

Primera flaquesa de Puigdemont

Notícies relacionades

García Ortiz es responsabilitza de la filtració del cas del nòvio d’Ayuso

El PSOE manté a l’abril el límit per renovar el CGPJ i el PP no fixa terminis

Potser el més significatiu del document és el que passaria després. Puigdemont proposa que la seva investidura a distància també es voti al Parlament, el 21 o el 22 de febrer. Però per primera vegada admet l'opció que la seva elecció no sigui "possible"; en aquest cas, s'investiria "un altre candidat de JxCat", el nom del qual l'expresident no va voler concretar.

La possibilitat d'un "pas al costat" de Puigemont també s'obre pas tímidament en l'entorn més pròxim al president deposat. Elsa Artadi, una de les seves col·laboradores més pròximes, ha afirmat avui a TV-3 que la pròxima legislatura hauria de servir per "ampliar la base" del sobiranisme, en comptes de per proclamar la independència de forma immediata. Es tracta d'una idea que ja va defensar Artur Mas just abans de deixar el PDECat, i que casa poc amb l'estratègia de xoc que s'ha marcat Puigdemont.