CAUSA PER REBEL·LIÓ

Sànchez, a l'espera de la seva improbable excarceració

El jutge Llarena té previst resoldre aquest dilluns la petició plantejada pel cap de grup de Junts per Catalunya

Els arguments utilitzats pel magistrat per negar la llibertat a Forn fan molt difícil que l'expresident de l'ANC quedi lliure

2
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena té previst resoldre aquest dilluns l'última petició de llibertat presentada pel diputat de Junts per Catalunya Jordi Sànchez, nomenat cap del grup parlamentari d'aquesta formació, tot i estar a la presó des del 16 d'octubre per ordre de la jutge Carmen Lamela. La resolució dictada divendres respecte a l'exconseller Joaquim Forn no fa albergar massa esperances sobre que quedi en llibertat, ja que hi ha arguments que li són perfectament aplicables.

Concretament, els relatius a la renúncia de la utilització de la via unilateral, amb la qual tots dos pretenien que quedés invalidat el risc de reiteració delictiva. Tant Forn com ell l'hi van plantejar al magistrat l'11 de gener. Però, segons el que li ha dit a l'exconseller d'Interior, "l'avaluació de la seva intenció real exigeix uns marcadors més estables que el seu propi discurs".

Destaca que existeix "un context polític en què no hi ha certesa que hagi desaparegut la intenció d'aconseguir la independència de Catalunya, perquè encara hi ha sectors que defensen explícitament que s'ha d'aconseguir de manera immediata i perseverant en el mecanisme de secessió contrari a les normes penals" que s'enjudicien en la causa per rebel·lió.

"Precisament aquesta última actitud és la que sosté qui va atorgar al seu dia la confiança" a Forn per ser conseller, però també a Sànchez, que en les eleccions del 21 de desembre anava de número dos de les llistes de Junts per Catalunya, a continuació de l'expresident.

Mobilització social

Encara que el rebuig a la llibertat de Forn també s'articula sobre l'autoritat que exercia com a conseller sobre els 17.000 mossos, cosa que els va impedir complir amb la llei l'1-O, la capacitat de mobilització social que s'atribueix a l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i a Òmnium Cultural sempre s'ha situat pel magistrat en el centre de la violència necessària perquè hagi existit un delicte de rebel·lió. De fet, esa possibilitat de convocatòria de concentracions també ha servit d'argument per no deixar-lo assistir al Parlament juntament amb l'exvicepresident Oriol Junqueras.

Notícies relacionades

Durant la seva declaració davant el jutge Sànchez es va comprometre a renunciar al seu escó si el seu partit tornava a incórrer en la via unilateral, però no és fàcil que aquesta promesa sigui suficient per al magistrat. A Forn, que va renunciar a la seva butaca al Parlament, li ha recordat que això no li impediria en cap cas ser elegit conseller, que va ser la forma en què va participar en el pla secessionista que s'imputa a un total de 28 persones. 

El líder d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, també segueix a la presó. El magistrat encara s'ha de pronunciar sobre la seva última petició de llibertat. Com que ell no és diputat va preferir presentar-la després, al no haver-hi ja una urgència especial per assistir a plens parlamentaris.