POLÍTICA EN MUDANCES

Adeu Nicaragua, hola Pallars

El PSC es trasllada al Poblenou un any i mig després de vendre la que ha sigut la seva seu durant gairebé 40 anys

whatsapp-image-2018-01-19-at-131444

whatsapp-image-2018-01-19-at-131444
whatsapp-image-2018-01-19-at-131130

/

2
Es llegeix en minuts
Roger Pascual
Roger Pascual

Periodista

Especialista en futbol, bàsquet, handbol

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Mai és fàcil canviar de casa; deixar una llar ple de records per buscar-ne una de nova. Però les circumstàncies de la vida molt sovint empenyen a les mudances. El mercat immobiliari s’ha reactivat i torna a ser un bon moment per vendre i buscar un lloc més modest. Seguint els passos de Convergència, les estretors econòmiques van portar el PSC a vendre’s fa un any i mig la seu del carrer de Nicaragua. L’operació, que es va tancar per una xifra pròxima als 10 milions d’euros, va servir per retallar part dels seus 12 milions de deute. El nou propietari, una empresa vinculada al sector immobiliari, va donar al PSC un termini de vuit mesos per trobar la nova casa del socialisme. Les obres preceptives i un endimoniat any polític han anat postergant el trasllat definitiu, que s’ha portat a terme aquest cap de setmana per poder començar demà mateix una nova etapa al carrer de Pallars, 191.

De les Corts al Poblenou. D’un carrer amb nom de país estranger a un altre de comarca catalana. D’una antiga fàbrica de làmpares a una de components electrònics. Els socialistes ho veuen com un signe dels temps. El local, a la superilla del 22@, ocupa un terç de l’antiga seu (que tenia 4.700 metres amb planta baixa i quatre més, a més d’un pàrquing de 400 metres). El PSC es va empadronar en aquest edifici de les Corts el 1980, dos anys després de la fundació del partit, i en aquestes quasi quatre dècades els murs de Nicaragua han sigut testimonis de moltes reunions clau en la història de Catalunya i d’Espanya. Especialment a la cèlebre quarta planta, on es concentrava el poder, mentre que a la terrassa, de més de 200 metres, hi havia arbres fruiters que durant molts anys cuidava personalment Josep Maria Sala, exsecretari d’organització.

ANA MARIA SENDRA

Notícies relacionades

«Trobaré a faltar aquesta seu. És impossible no sentir-ne nostàlgia», admet Miquel Iceta, abans d’evocar alguns moments que va viure aquesta seu. «La bomba del GRAPO, aquella primera candidatura a les eleccions al Parlament quan encara no teníem ni el local muntat, les mostres de condol per l’assassinat d’Ernest Lluch, o nits electorals d’infart, com la de la victòria del 1999 que no ens va donar la presidència de la Generalitat, o la del 2003, que traient pitjors resultats sí que ens va portar al Govern». De tots aquests records destaca un dels últims, l’emoció que va sentir al veure tota la gent que va passar per donar el condol i escriure en el llibre de firmes de Carme Chacón arran de la mort de l’exministra.

Ana maria sendra

El primer secretari del PSC explica que la situació econòmica els ha portat a buscar una nova llar més adaptada a les necessitats de la formació. Però, amb el seu proverbial optimisme, creu que la nova etapa és una gran oportunitat per mirar endavant sense deixar d’oblidar el passat, com ho demostra que hagin volgut batejar la nova seu com a Casal Socialista Joan Reventós. «L’altra mai vam tenir oportunitat de batejar-la i ara hem volgut dedicar-la a un dels fundadors del partit, per no dir El Fundador». H