El Bigotes declara que va ser Camps qui va ordenar facturar a empresaris si volien cobrar

Alvaro Pérez, el Bigotes, no va defraudar. Amb la seva des-imboltura habitual va declarar davant el jutge central de la Sala Penal, José María Vázquez Honrubia, que l’aleshores president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, va estar al capdavant de la decisió que les empreses de la trama Gürtel facturessin a empresaris els serveis que havien fet al PPCV en les campanyes electorals del 2007 i del 2008.

Segons Pérez, l’exsecretari general del partit a València Ricardo Costa va consultar davant seu amb el llavors president les objeccions que li va plantejar un cop informat de l’única forma que Orange Market havia de cobrar els serveis prestats al partit. Camps està citat com a testimoni en el judici i la seva responsabilitat penal ja hauria prescrit, així que la declaració del Bigotes difícilment tindrà conseqüències per a ell o per a l’expresident de les Corts valencianes i exdirector general de la Policia Juan Cotino, a qui també va atribuir poder decisori. Camps va negar a Efe, «contundentment», haver donat cap «instrucció, ordre, suggeriment o indicació» sobre pagaments irregulars.

Sí que va posar atenció a diluir la responsabilitat que poguessin tenir els exdirigents del Partit Popular acusats: Costa, Vicente Rambla (coordinador de campanya), David Serra (exvicesecretari), Cristina Ibáñez (exgerent regional) i Yolanda García (extresorera). A elles ni les va esmentar. De Costa i Serra va reconèixer que li van portar diners en efectiu alguna vegada, tot i que gairebé sempre ho feien els empresaris; Rambla, «mai». Amb aquells diners i «factures correctes i altres lliurades a qui no corresponia» va ser com el PPCV va pagar a Orange Market les tres campanyes electorals.

Un pas més 

La seva declaració va anar més enllà que la del número dos de la Gürtel, Pablo Crespo, que al seu torn havia anat una mica més lluny que la del màxim responsable, Francisco Correa. Aquest va apuntar a Costa com la persona que els va dir l’única forma de cobrar i Crespo va admetre pagaments «en efectiu» de part dels treballs fets per a les campanyes. Aquells diners «anaven a la caixa b» de Correa, i la facturació, als empresaris que seuen al banc dels acusats. D’aquests, el Bigotes va dir que «no són tots els que hi són ni hi són tots els que són» i que no havia vist ningú preguntar-los «què agraïen quan deixaven anar la mandanga».

Crespo, com havia fet Correa, va sortir del dia a dia d’Orange Market i, per descomptat, de la contractació de serveis amb el PP. I el magistrat li va haver de preguntar directament perquè també digués que va ser Costa qui els va indicar que havien de facturar a empresaris. Segons Anticorrupció, com que eren adjudicataris d’obra pública de la Generalitat no podien fer donacions al partit directament.

«En una reunió amb Costa, a la qual Pérez em va demanar que assistís –va declarar Crespo–, ens va dir que no tenien diners per pagar-nos el deute i que l’única solució era facturar a empresaris en lloc de fer-ho a ells. No es va parlar de cap en concret i no sé si Costa sabia o no (a quin empresari havíem de pagar). La meva resposta va ser que no m’agradava i vaig intentar negar-m’hi, però no hi havia cap altra solució. Era fer-ho així o no cobrar. Al sortir l’hi vaig explicar a Correa i al final vam acceptar, perquè una altra solució era el concurs de creditors. Ja no era una qüestió de benefici, sinó que el deute era considerable».

Més endavant va afegir que «va percebre» que «Costa tenia una idea molt vaga de com es faria allò; no sabia ni com ni de quina manera; ni a qui ni com». Aquesta línia va ser després corroborada pel Bigotes i és molt beneficiosa per a l’exdirigent popular. «Estic segur que Costa no pagava no pas perquè no volgués, sinó perquè no podia», va abundar Crespo.

Els senadors Fabra i Pedrosa

La mà dreta de Correa va dir que no podia respondre sobre qui va fer els encàrrecs del PP, «perquè aquesta relació la portava Pérez, que tenia moltíssima relació amb gent del PP valencià. M’explicava la relació que mantenia amb Camps, Costa, Rambla, l’expresidenta del PP valencià i actual senadora, Adela Pedrosa, tots els membres de l’executiva del partit, els presidents provincials del PP...», va enumerar. Allà va situar el pagament d’unes tanques per a la campanya a l’alcaldia de Castelló de l’actual senador Alberto Fabra i del qual es va acabar ocupant una empresa d’aquella província. Fabra també va negar després aquestes gestions.

Notícies relacionades

Crespo i 'el Bigotes' prometen destapar el finançament il·legal del PP valencià

ERC planteja apujar impostos al Hard Rock per una Catalunya sense casinos

Pérez va sostenir que ell «plorava i feia rebequeries» davant tots els dirigents del PP valencià perquè saldessin el deute. A un dels que plorava era al mateix Camps. «Era el meu amic en aquella època, recordi la famosa trucada en què em deia el meu amiguet de l’ànima», va dir. Segons va declarar, es va instal·lar a València per ell, fart del PP nacional. Tot i que una vegada allà només «li donava les escorrialles», perquè Orange Market no va aconseguir més de set contractes amb la Generalitat, va lamentar. Per compensar-lo li donava «l’acte del diumenge, un cacauet per al mico», es va queixar.

Tot i que ahir el judici havia començat amb una declaració de l’advocat de Crespo, Miguel Durán, en què lamentava que «els esforços fets no havien donat els resultats esperats», en referència a un pacte amb Anticorrupció, tant el número dos de la Gürtel com Pérez es van sumar a Correa i als nou empresaris acusats i van admetre el finançament il·legal del PP. Ja són 12 de 19 acusats. Caldràque esperar a les conclusions definitives del fiscal per saber si això les suposa una reducció de pena.