Situació a Catalunya

HRW considera la crisi catalana com un assumpte polític i no de drets humans

L'oenagé reconeix un "ús excessiu de la força" contra els votants de l'1-O

zentauroepp40371547 barcelona  01 10 2017 politica referendum 1 o elecciones la 171222195816

zentauroepp40371547 barcelona 01 10 2017 politica referendum 1 o elecciones la 171222195816 / FERRAN NADEU

1
Es llegeix en minuts
El Periódico

L'organització Human Rights Watch (HRW) considera que la crisi a Catalunya és un assumpte polític i no de drets humans, i per tant no li correspon a ella opinar, encara que sí que ho farà en casos d'ús excessiu de la força policial, com en el referèndum il·legal de l'1 d'octubre.

"HRW se centra en com va tractar la policia els manifestants perquè això és un tema clar de drets humans, però la qüestió més àmplia de si Catalunya hauria de ser part d'Espanya no és un tema sobre el qual s'hagi de pronunciar", ha dit en una entrevista amb Efe el seu director executiu, Ken Roth.

En el seu informe anual, presentat dijous a París, HRW dedica un breu apartat a Espanya i altres països de la Unió Europea en què constata que el referèndum es va celebrar malgrat que el Tribunal Constitucional l'havia suspès i considera que la votació va estar "entelada per l'ús excessiu de la força per la Guàrdia Civil i la Policia Nacional".

Roth ha puntualitzat que, encara que "el dret a l'autodeterminació figura als tractats", "no hi ha una definició" sobre quin hauria de ser el subjecte que reclama aquest dret, si Espanya, Catalunya o la UE, raó per la qual "es veu com una qüestió política més que de drets humans".

Condicions "deficients" per als immigrants

En el seu informe, HRW destaca igualment que el creixent nombre d'immigrants que han arribat a Espanya pel Mediterrani han afrontat condicions "deficients" a les instal·lacions policials i "obstacles" a l'hora de sol·licitar l'asil.

Unes 16.000 persones van arribar a la costa espanyola en els 10 primers mesos del 2017, que se sumen a les prop de 5.000 que van travessar la frontera a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, moltes d'elles saltant les respectives tanques.

Notícies relacionades

HRW apunta que Espanya només ha acollit 1.257 dels 9.323 demandants d'asil que s'havia compromès a reubicar de Grècia i Itàlia, i 631 dels 1.449 procedents de fora de la UE.

A més, l'oenagé assenyala que algunes de les condemnes dictades al llarg de l'any per comentaris publicats a les xarxes socials, tractats com a apologia del terrorisme, es van pronunciar "sense proves d'un vincle directe a una incitació a la violència".