RELLEU A LA CÁMARA CATALANA

Roger Torrent, nou president del Parlament amb els vots de l'independentisme

El nou cap de la Cambra clama contra la "intervenció de les institucions catalanes"

El diputat d'ERC evita referències a la independència i la república en el seu primer discurs

4
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena / Daniel G. Sastre / Roger Pascual

L’episodi pilot d’una sèrie servia abans –abans que Netflix les estrenés senceres– per veure’n no només el possible èxit, sinó també per deixar entreveure per quins límits es mouria la producció en qüestió. Entès d’aquesta manera, el ple de constitució del Parlament en la seva 12a legislatura i, singularment, el discurs del flamant president de la Cambra, Roger Torrent, permeten endevinar una legislatura molt més tranquil·la que l’anterior, amb un accent social més elevat i que, si segueix la pauta marcada per l’encara alcalde de Sarrià de Ter, vorejarà els possibles ensurts judicials. Dit d’una altra manera, el discurs que explicita l’escenari que desitjava ERC si hagués vençut en els comicis, i també gran part del PDECat, dibuixa un terreny de joc poc apte per als interessos de Carles Puigdemont.

I és que el discurs de Torrent, com aquells antics cambrers de La Casita Blanca, val més pel que no ha dit que pel que ha dit. Es va mantenir lluny de les arengues patriòtiques de la seva predecessora, Carme Forcadell, tot i que sí que va subratllar l’escenari «anòmal» en el qual, segons la seva opinió, comença la legislatura.

Torrent es referia a la situació dels diputats empresonats (Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Joaquim Forn) i a la dels cinc a Bèlgica: Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Toni Comín i Lluís Puig. Però també a la intervenció dels comptes de la Generalitat. I, per descomptat, a l’article 155. «Davant d’aquest escenari sense precedents democràtics, el primer pas és posar fi immediatament a la intervenció de les nostres institucions», va sentenciar.

Sense èpica ni república

Acceptat que ERC, des de la campanya, ha defugit una legislatura plena de xocs simbòlics amb l’Estat i s’ha centrat en l’àmbit social, hi ha un matís no gens menyspreable entre defensar la recuperació de les institucions, com va fer Torrent, i «omplir la república de contingut», que també els republicans van utilitzar en la prèvia del 21-D. Perquè Torrent, per no esmentar, no va ni al·ludir a la república. I fins i tot en la seva nova biografia de Twitter ha deixat el «Parlament de la república catalana» en un més moderat «Parlament de Catalunya».

Un matís que no ha passat desapercebut per als socis necessaris de la CUP. Carles Riera ha carregat contra el nou speaker del Parlament per «haver traït l’esperit de l’1-O» i obviar qualsevol referència a la «república». Per la CUP, Torrent se situa «en el marc autonomista i constitucional», i ha quedat «molt lluny de qualsevol referència o compromís amb la legalitat republicana».

El nou president de la Cambra catalana es va esforçar molt per subratllar que vol que el «diàleg» i l’«acord» protagonitzin el seu mandat. Va dir que és conscient de la «pluralitat» d’opcions que han votat els catalans i va reivindicar aquest fet com una riquesa. «Més enllà de les conviccions hi ha els principis. Vull fer de la democràcia i la convivència els pilars fonamentals del meu mandat. Vull contribuir a cosir la societat catalana», va afegir, després d’al·ludir a les «identitats encreuades» dels ciutadans.

Fins i tot el final d’un discurs prolix en referències a les «necessàries» polítiques socials que cal adoptar ha sigut ben diferent del de Forcadell. Res de «¡Visca la democràcia!, ¡Visca el poble sobirà!, ¡Visca la república catalana!» de l’expresidenta de l’ANC i sí un sobri «¡Visca la democràcia i visca Catalunya!»

Enuig amb... Maragall 

El discurs de Torrent no va aixecar, òbviament, eufòria a la bancada constitucionalista. Però tampoc va crear susceptibilitats. Com a exemple, a la roda de premsa posterior, Inés Arrimadas no va fer, motu proprio, cap referència al discurs de Torrent i sí al de qui va obrir la sessió, Ernest Maragall. La líder de Ciutadans sí que va criticar, a preguntes dels reporters, Torrent, però més per les seves declaracions pretèrites, d’un independentisme decidit, que pel que va dir aquest dimecres a l’hemicicle. El PSC i els comuns no van filar prim amb el que va dir Torrent, tot i que van remarcar que ara era el moment de passar de les paraules als fets.

Notícies relacionades

Per al registre queden també les tibantors del bloc constitucionalista. Si en dies anteriors Ciutadans havia negat al PP el diputat que necessitava per formar grup parlamentari, ahir va ser el partit taronja el que va patir un lleig d’algú de la bancada del 155. Torrent va ser escollit amb els 65 vots (JxCat, ERC i la CUP), descomptant els cinc diputats que hi ha a Bèlgica i que van renunciar a delegar el seu vot per a aquesta sessió, per allò de no tensar la corda abans de temps. El candidat proposat per Ciutadans, José María Espejo-Saavedra, es va quedar amb 56 vots, i no els 57 previstos, perquè, parafrasejant Miguel Gila, «algú ha votat en blanc a algú».

Segon lleig. Es va aixecar Arrimadas per demanar que la Mesa d’edat reconsiderés l’acceptació del vot delegat dels presos a Madrid. Miquel Iceta va demanar la paraula per mostrar el seu total acord amb la decisió de la Mesa, emparada ni més ni menys que pel Tribunal Suprem. 

Torrent: ’Respectaré el dret d’expressió dels que són aquí, i dels que no hi són’ / ATLAS VÍDEO