La Moncloa tem que Puigdemont torni abans de la investidura

La impossibilitat jurídica d'una investidura de Carles Puigdemont, sigui per via telemàtica o per delegació, confirmada dilluns pel dictamen dels lletrats del Parlament, ha alertat els serveis d'informació de la Policia i els d'intel·ligència davant la hipòtesi que l'expresident de la Generalitat decideixi tornar, fins i tot amb el risc de ser detingut, per forçar la seva designació parlamentària. El Ministeri de l'Interior es planteja aquesta possibilitat i ha disposat mecanismes de vigilància i control a les carreteres i els aeroports per detenir el líder de Junts per Catalunya i posar-lo a disposició del magistrat instructor Pablo Llarena. La possibilitat d'un retorn del fugat està guanyant força dia a dia a la capital d'Espanya.

A Madrid només es contempla la possibilitat que Puigdemont pugui ser investit si torna, és ingressat a la presó i excarcerat per l'instructor de la causa 20907/2017 exclusivament per al debat que acabi amb la seva designació, novament, com a president de la Generalitat. S'addueix en aquests cercles que la sortida de la presó de Juan Carlos Yoldi el 1987, pres preventiu per pertinença a ETA i comissió de diversos delictes, es va produir per disposició del Tribunal Superior de Navarra perquè el pres era el candidat de HB a la presidència del Govern basc.

Aquestes fonts distingeixen, en conseqüència, la delegació de vot que encomana a la Mesa el jutge Llarena, sense excarceració per tant, per a Oriol Junqueras, Joaquim Forn i Jordi Sànchez, de l'eventual supòsit d'un Puigdemont detingut però que seria el candidat a la presidència del Govern català. Addueixen que en aquest cas, i d'acord amb els criteris del magistrat (el jutge penal no ha d'alterar tant com pugui la correlació de forces a la Cambra catalana mentre no hi hagi processament per rebel·lió o sentència), Puigdemont podria assistir al debat. És indicatiu que tots els electes titulars de JxCat hagin presentat des de dilluns passat les seves acreditacions.

Pervivència política 

La permanència de l'expresident de la Generalitat a Brussel·les indefinidament --la prescripció pels delictes de què l'acusa el fiscal és de 20 anys-- es considera "fatal" per a la pervivència política de Puigdemont perquè, fins i tot en el supòsit que es forcés el reglament del Parlament i s'intentés una investidura telemàtica o per delegació, el TC la deixaria en suspens després de la impugnació del Govern. "No hi ha res que compliqués més la situació que un retorn de Puigdemont perquè detenir-lo, que sigui investit i retornar-lo a la presó, plantejaria a l'Estat i a la justícia una situació delicadíssima". S'apunta que un conseller o consellera en cap el podria substituir en els temes més ordinaris o de gestió. "Una fórmula més operativa que mantenir-se d'icona o referència a Brussel·les però sense ni tan sols una investidura simbòlica. Trigaria dos mesos a caure oblidat". En el pitjor dels casos, la seva estada a la presó per una possible condemna sempre seria molt menor que el seu allunyament durant dues dècades de Catalunya.

Reforçant aquesta tesi es manté que la Mesa del Parlament que resulti elegida aquest dimecres --en tot cas de majoria secessionista-- no hauria de forçar el reglament de la Cambra ni contravenir el dictamen dels seus lletrats i dels serveis jurídics de l'Estat, sinó que passaria l'assumpte a Llarena, que hauria de resoldre-ho com ho ha fet amb la delegació de vot de Junqueras, Forn i Sànchez, tot i les objeccions que hi han oposat els lletrats del Parlament. Puigdemont deixaria de ser president si és processat o condemnat, però hauria aconseguit revalidar la seva reivindicada "legitimitat".

Missatges críptics

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Encara s'ha de veure què faria el Govern central amb el 155 --continuïtat o no-- en el cas que Puigdemont fos investit presencialment i com resoldria el cap de l'Estat la seva firma en el Reial Decret del seu nomenament. Però al marge d'aquesta incògnita, no sembla que hi hagi dubte que la permanència de Puigdemont a Brussel·les "ha deixat d'afavorir-lo" i "l'aboca a no ser investit". Aquestes fonts es fan ressò dels missatges críptics de l'expresident a través de Twitter amb imatges del camí de la frontera espanyola amb França. I sobretot, analitzen la determinació amb què el fugat insisteix a ser investit quan la seva incompareixença ho impedeix. A més, se subratlla la posició de Junqueras que, estant a la presó a Espanya, es configura com el pla b que podria tenir ERC guardat a la màniga. 

Una investidura de Puigdemont presencial per excarceració exclusivament per al debat obriria un escenari de continuïtat en la conflictiva relació entre el Govern espanyol, el PSOE i Ciutadans amb la Generalitat, mantindria en tot cas la intervenció en la gestió de cobraments del Ministeri d'Hisenda que es basa, no pas en el 155, sinó en la llei orgànica d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, i impediria el millor escenari previst pels més optimistes: un desistiment de Puigdemont i la investidura d'un diputat independentista sense imputacions penals. No es preveu, no obstant, un panorama d'aquesta naturalesa sinó qualsevol altre de més conflictivitat.