Anar al contingut

TRIBUNAL SUPREM

El jutge Llarena nega a Junqueras, Forn i Sànchez assistir als plens del Parlament

El magistrat preveu el vot delegat dels presos per no alterar l'aritmètica parlamentària

La decisió fa presagiar que tampoc accedirà a la petició de llibertat, malgrat la declaració d'ahir

Ángeles Vázquez

Pablo Llarena només autoritza el vot delegat no telemàtic (Oriol Junqueras, a larribar a lAudiència Nacional el 2 de novembre passat). / GABRIEL BOUYS (AFP) / ATLAS VÍDEO

Llarena nega el permís a Junqueras, Sànchez i Forn per sortir de la presó i anar al Parlament per votar.
zentauroepp40785145 catalan deposed regional vice president oriol junqueras arri171214143821

/

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha rebutjat la petició d'Oriol Junqueras de ser traslladat a una presó catalana --possibilitat per a la qual el remet a Institucions Penitenciàries--, però, el que és més important, la resolució tanca la porta perquè tant ell com els altres dos diputats electes presos, Jordi Sànchez i Joaquim Forn, surtin de la presó per participar en els plens, ni tan sols el de constitució del Parlament. El magistrat els declara en "incapacitat legal prolongada", perquè, segons el Reglament del parlament autonòmic, la Mesa pugui arbitrar una fórmula que els permeti delegar el vot i així no alterar "l'aritmètica parlamentària configurada per les voluntat de les urnes" mentre segueixin presos.

L'acte, en què es veta expressament el vot telemàtic i es precisa que es refereix als presos --"i no a altres"--, ha sigut dictat tan sols un dia després que declaressin l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l'exconseller d'Interior, cosa que fa presagiar que cap d'ells aconseguirà la llibertat, malgrat la contundent renúncia a les vies unilaterals, reiterada aquest mateix divendres en dos escrits demanant l'excarceració. Llarena els inclou en la seva resolució al considerar que la seva situació és idèntica a la de Junqueras.

Suport i reiteració delictiva

El jutge explica que "la finalitat constitucional que va justificar la presó" va ser evitar la reiteració delictiva davant "la possibilitat que el seu lideratge tornés a manifestar-se amb mobilitzacions ciutadanes col·lectives violentes". I l'excarceració de qualsevol dels tres, perquè exerceixin la representació política adquirida fa poc, anul·laria aquest "assegurament cautelar" que es pretenia amb la presó.

Recorda que el comportament delictiu que s'investiga en la causa per rebel·lió es caracteritza "per desatendre totes les ordres judicials se'ls han dirigit  (...) o les decisions del Govern de l'Estat" i per haver "impulsat que importants sectors de la població resistissin o s'enfrontessin a una nodrida actuació" policial.

Davant l'"explícita jactància de la seva determinació i perseverança" a "no sotmetre's a les normes més bàsiques de la nostra convivència", el magistrat entén que el risc de reiteració delictiva subsisteix i "es visualitza tant per un estès suport social als investigats que han fugit" de la justícia, en clara referència a l'expresident Carles Puigdemont, com als mateixos presos. Permetre "unes conduccions de sortida i retorn del centre penitenciari, en dates i hores determinades, amb destí conegut", poden "impulsar" o fer "brotar" novament un "greu enfrontament ciutadà", sentencia.

Instruccions al Parlament

La resolució dona clares instruccions al Parlament de com es pot conjugar el "dret de representació de manera prolongada i indefinida" dels tres diputats electes amb la "incapacitat legal" que els suposa ser a la presó. Així, diu que "la seva limitació es pot disminuir mitjançant l'instrument de la delegació del vot que contempla el seu propi estatut", cosa que considera "obligat" per "l'especial rellevància de la funció parlamentària encomanada".

Malgrat que és a la Mesa del Parlament a qui correspon "establir els criteris generals per delimitar els supòsits que permeten la delegació", segons l'article 93 del reglament de la Cambra, Llarena deixa clar que s'ha de reconèixer als presos la possibilitat de delegar-lo per resoldre el conflicte d'interessos constitucionals en joc. El que deixa fora expressament és "el vot telemàtic, considerant la situació de subjecció especial que comporta el règim penitenciari que els afecta".

0 Comentaris
cargando