Anar al contingut

conseqüències del 21-D

Càrrecs del PPC temen que el partit desaparegui del Parlament si es repeteixen eleccions

Dirigents populars creuen que Albiol passarà a centrar-se en la lluita per l'alcaldia de Badalona

Preocupació per les possibles retallades en l'estructura organitzativa

Rafa Julve

El PP català segueix tremolant pels resultats de les eleccions del 21-D, que el van col·locar al grup mixt amb només quatre diputats. "Tenim tants escons com la candidatura de Joan Laporta el 2010. A la Comunitat Valenciana, on es requereix el 5% del total de vots per tenir representació parlamentària, i no com aquí, on n'hi ha prou amb el 3%, hauríem quedat fora [el PPC va obtenir el 4,2% dels sufragis]", es fustiga un càrrec popular. Però és que a aquest lament s'hi afegeix un temor compartit per nombrosos dirigents: "Si es repeteixen les eleccions autonòmiques, correm molt el risc de desaparèixer [de la Cambra catalana]".

Per culpa de Xavier García Albiol, per l'acció o omissió del Govern central, per l'empenta que va rebre Ciutadans al ser situat per les enquestes al primer lloc... Unes veus posen més èmfasi en una causa que en una altra, però totes coincideixen que uns comicis al maig o al juny podrien ser més demolidors per als seus interessos. "Ciutadans està disparat a Catalunya i la resta d'Espanya i al PP l'espera un any molt difícil, perquè al tema independentista s'hi ha d'afegir que la Gürtel i altres judicis per corrupció seguiran fent parlar", adverteix un altre càrrec popular. I conclou: "Amb una repetició electoral tan aviat el partit no tindria temps per rearmar-se quan ni tan sols ha dimitit Albiol, encara que el problema no és només de candidat".

Tisorada a la plantilla

El revés ha sigut tan dur que la preocupació arriba a tots els àmbits organitzatius. N'hi ha que fan càbales sobre com se les apanyarà la direcció per reubicar uns quants candidats que van quedar fora del Parlament, i n'hi ha que també es pregunten què passarà amb alguns treballadors (administratius, assessors, secretaris, comptables...) quan arribi el moment d'estrènyer-se el cinturó perquè els ingressos disminuiran considerablement en proporció a la caiguda electoral. "A l'estructura provincial de Barcelona hi ha en plantilla almenys uns 25 treballadors, al marge de polítics. Ja veurem què passa", avisa un dirigent. En els últims anys el PP ja ha hagut de treure la tisora altres vegades a la seva pròpia casa.

Qui sí que és clar que haurà de fer mudança és el mateix Albiol. L’encara líder dels populars catalans va presentar la dimissió a Mariano Rajoy així que es van conèixer els resultats del 21-D, però la cúpula del carrer de Génova de Madrid prefereix no moure fitxa fins que no vegi què passa definitivament al Parlament i al Palau de la Generalitat.

Expectatives d’Albiol

En tot cas, Albiol pot donar gairebé per fet que no podrà repetir com a senador per designació autonòmica perquè amb la futura Cambra quedarà amb altíssima probabilitat fora del repartiment. Tampoc se sap si optarà per mantenir-se a l’escó, però la quiniela més repetida entre els seus companys és que es tornarà a postular com a candidat a l’alcaldia de Badalona a les eleccions municipals del 2019. «Només cal veure les seves últimes intervencions a Twitter, la majoria són sobre Badalona. En aquella ciutat ell pot pensar que els votants que se’n van anar a Ciutadans tornaran al PP perquè ja el coneixen a ell com a alcalde en el mandat anterior», afirma una font del partit conservador.

Les altres apostes internes es mouen al voltant dels noms més ben situats per posar-se al capdavant del partit. La ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, i el portaveu parlamentari del PPC en l’anterior legislatura, Alejandro Fernández, que va reeditar l’escó per Tarragona en el temps afegit, segueixen sent els que sonen amb més força. Encara que hi ha dirigents que reclamen un congrés extraordinari, altres donen per fet que «la decisió la prendrà Madrid» i que el nomenament es farà en una junta directiva, com es va fer a Euskadi amb Alfonso Alonso el 2015.

I, per descomptat, tot plegat condicionat al que passi finalment al Parlament de Catalunya en el transcurs dels pròxims dies i setmanes. Si no es repeteixen les eleccions autonòmiques, Fernández guanyaria punts donat que la seva presència a la Cambra catalana li donaria visibilitat, i tampoc és que Dolors Montserrat tingui gaires al·licients per postular-se. «Ella ara juga a la Champions. Venir aquí seria una altra cosa», avisa un dirigent.  

0 Comentaris
cargando