MEMÒRIA HISTÒRICA

Marxa enrere a la primera querella admesa a Espanya pel "genocidi franquista"

El magistrat del jutjat de Bergara arxiva la causa oberta per la seva predecessora pels crims de la dictadura

querellaelgetafranquismo

querellaelgetafranquismo

1
Es llegeix en minuts
Roger Pascual

"Va ser bonic mentre va durar", sospirava aquest dilluns Jesús Mari Txurruka, besnet d'una assassinada, al conèixer la frenada a la primera querella admesa per un jutjat espanyol per genocidi contra crims de la dictadura. La jutge Maider Imaz Mendizabal, substituta al jutjat d'instrucció número 4 de Bergara, havia obert diligències i havia citat, a partir del 17 de gener, els testimonis. Però el seu relleu, Hugo Jacobo Calzon Mahia, va tancar aquesta via arxivant la causa.

El nou magistrat s'ha remès a la doctrina del Suprem que, en la sentència que va declarar innocent l'exjutge Baltasar Garzón per tractar d'enjudiciar la dictadura, va considerar que els fets denunciats havien prescrit i va avalar la vigència de la llei d'amnistia, que va perdonar els crims anteriors al 77. "Sembla clara la mà política que ha provocat el canvi immediat de jutge per fer fracassar la iniciativa", denuncia la plataforma basca contra els crims del franquisme en un comunicat. Aquesta entitat ja ha presentat un recurs a l'arxivament, encara que no creuen que tiri endavant.

Josu Ibargutxi, integrant d'aquesta organització, ha desitjat que hi hagi més jutges valents com Imaz. "Ens va fer il·lusió veure que hi havia una jutge prou valenta i esperem que tots els jutges no facin cas de la fiscalia i no es dediquin a copiar i enganxar l'argumentari. El Govern no pot permetre que s'admetin aquestes querelles".

Notícies relacionades

La coordinadora de l'anomenada querella argentina -al país sud-americà sí que s'ha obert una investigació que avança amb dificultats per les traves imposades des d'Espanya- va decidir plantar cara i impulsar que els ajuntaments afins presentessin una allau de denúncies, de les quals només havia donat fruit la d'Elgeta (icona de resistència franquista). 

"És una altra frustració més. No hi ha manera d'avançar. Està clar que quan s'ha entreobert una porta la tanquen d'un cop de peu", reflexionava Txurruka. La mare de la seva àvia va ser tirotejada quan va sortir del seu caserío, de nit, amb un llum, el 1936, i el seu oncle avi, Paskual Askasibar, va ser deportat en la guerra i va acabar morint en un camp de concentració nazi.