La Generalitat valenciana i el Govern central tensen la corda

La temperatura de la relació entre la Generalitat valenciana i el Govern central ha pujat diversos graus en les últimes setmanes i tot indica que ho seguirà fent en els pròxims mesos, fins i tot fins a la celebració de les eleccions autonòmiques i municipals la primavera del 2019.

La Comunitat Valenciana és una de les 10 que va rebre a principis del desembre la carta de Cristóbal Montoro advertint de la possibilitat d'intervenir els comptes si no es corregia una desviació de despesa que va situar en l'1,1% per a aquest 2017 que es tanca. Però la Generalitat s'hi ha negat i ha mantingut dreta la bandera de l'infrafinançament per explicar-ho. "Òbviament no podem complir si no tenim prou recursos i no podem fer més retallades", va sentenciar el president Ximo Puig.

Tant Puig com la vicepresidenta Mónica Oltra fa setmanes que retreuen a Montoro i a Mariano Rajoy que hagin incomplert la seva promesa de tenir sobre la taula una proposta de negociació per afrontar un nou acord de finançament autonòmic abans de final d'any. Tots dos es poden permetre aquest duel sense risc de semblar rupturistes després d'haver apostat clarament per una posició institucional en la crisi catalana.

En públic i en privat van apostar perquè no se celebrés el referèndum de l'1-O i Puig ha revelat recentment que va trucar a Carles Puigdemont en les hores prèvies a la DUI per demanar-li que fos ell qui convoqués eleccions i evités així l'aplicació de l'article 155.

El 155 'a la valenciana' i la recentralització

La carta de Montoro ha fet que des de l'entorn de la Generalitat es construeixi la idea que es tracta d'una fiscalització similar, però soterrada, a la que s'aplica a Catalunya amb aquest famós article. Fran Ferri, síndic de Compromís a les Corts, ha acusat aquests dies el titular d'Hisenda de fer "xantatge" als valencians per la seva petició d'un millor finançament "aplicant un 155 encobert". 

Tot formaria part d'una estratègia més àmplia de recentralització, que, segons propugnen des de fa temps els tres partits que donen suport al Govern del Botànic (PSPV, Compromís i Podem), s'hauria dissenyat des de Madrid aprofitant la crisi catalana. 

Els recursos del Govern central davant el Tribunal Constitucional i les resolucions a favor seu d'aquest retallant diverses lleis aprovades a les Corts han donat munició al Govern autonòmic. El Govern de Rajoy ha recorregut una desena de normes, les últimes, algunes de tan significatives per al tripartit progressista com la destinada a pal·liar la pobresa energètica o la de la funció social de la vivenda. 

Abans ja ho va fer, per exemple, amb la que estenia la sanitat a col·lectius que es van quedar fora de la cobertura després del decret governamental del 2012, i el TC li acaba de donar la raó. Però la Generalitat ja ha anunciat que s'acollirà a una instrucció prèvia per seguir oferint aquest servei i encara falta per saber la reacció de la Moncloa a aquest desafiament. 

La incòmoda posició del PPCV

Notícies relacionades

Multitudinària manifestació a València per una millora del finançament

Així estan les enquestes de les eleccions al País Basc 2020

La baralla deixa en una situació complicada el PPCV, obligat a defensar els postulats del Govern de Rajoy i a quadrar el cercle recolzant que la comunitat està infrafinançada. Així, aquesta setmana Isabel Bonig, la seva líder, ha assenyalat que veu "molt bé" que el Consell hagi de "retre comptes a Hisenda", i ha criticat el simbòlic enviament de carbó vegetal que es va fer des de Compromís a la Moncloa, que ha qualificat de "teatre i espectacle". "Governar és alguna cosa més. Això a l'oposició està molt bé, però al Govern es requereix responsabilitat i feina", ha dit.

També Juan Carlos Moragues, delegat del Govern, ha sortit a defensar l'Executiu i ha assegurat que Hisenda "en cap cas ha demanat retallades al Consell, però sí eliminar la despesa innecessària i supèrflua", i ha posat com a exemple els nous mitjans de comunicació públics. "Han rebut, en aquests dos últims anys, 2.000 milions més per caixa i estan pagant menys despeses financeres", ha assenyalat Moragues. Però tot apunta que al PPCV li queda almenys un any i mig de defensar Rajoy, s'ho cregui més o menys, i als partits del Botànic el mateix temps de comptar greuges.