VISITA A LES TROPES PER NADAL

Cospedal reforça les missions a l'exterior amb 247 militars més

La ministra de Defensa demanarà permís al Congrés al gener per augmentar el desplegament

La també secretària general del PP visita les tropes espanyoles al sud del Líban

undefined41426000 graf2290  marjayun  l bano   28 12 2017   la ministra de def171228115932

undefined41426000 graf2290 marjayun l bano 28 12 2017 la ministra de def171228115932 / Kiko Huesca

3
Es llegeix en minuts
Iolanda Mármol

El Govern impulsarà l’any 2018 les missions militars a l’exterior amb un increment de 247 efectius, de manera que el contingent espanyol a l’estranger pujarà fins als 2.750 soldats, cosa que suposa de facto el reforç dels compromisos internacionals adquirits. 

En la visita a les tropes desplegades al sud del Líban, la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, va anunciar l’increment de tropes a l’exterior: 30 militars a l’Iraq (que en sumaran 480), 65 a l’Afganistan (que en faran un total de 95) i 152 més a Mali, un contingent que pujarà a 292. Espanya necessita ampliar substancialment la seva presència al país africà ja que a partir del 31 de gener vinent assumeix el comandament de la missió, en la qual tropes espanyoles entrenen les forces armades locals. Per ampliar aquest contingent és preceptiva l’autorització de la Comissió de Defensa del Congrés, davant la qual compareixerà Cospedal el dia 24 de gener vinent. 

Espanya podria liderar també la missió de l’ONU al sud del Líban (Marjayoun), que es relleva a la primavera, però encara que fonts governamentals van donar per vàlida aquesta opció, la ministra va eludir esperonar expectatives. En el seu discurs davant la tropa, va felicitar el Nadal i va explicar l’ampliació dels efectius a l’exterior, però va evitar nomenar la possibilitat de dirigir la missió al Líban. 

Cospedalva subratllar que la presència internacional de l’Exèrcit espanyol posa de manifest «que Espanya està compromesa amb els seus aliats internacionals». Va assenyalar també la importància en la lluita contra l’amenaça terrorista, especialment després dels atemptats a Barcelona i Cambrils del mes d’agost passat. «Els espanyols coneixem molt bé l’amenaça terrorista i sabem molt bé que no hi ha cap mena de descans davant dels que volen acabar amb el nostre model de convivència», va advertir.

LA MISSIÓ AL LÍBAN

La missió al Líban és una de les 16 que l’exèrcit espanyol té a l’exterior, amb 630 efectius. Els militars desplegats fa 11 anys, des de la guerra entre Israel i Hezbol·là el 2006, que estan complint el mandat de l’ONU. Des d’aleshores, els soldats supervisen el cessament d’hostilitats i recolzen el desplegament de l’Exèrcit libanès al sud del país i la retirada de les Forces Armades israelianes. 

La guerra de Síria ha afegit, si és possible, més tensió a la zona. El Líban és un país de la mida d’Astúries, amb poc més de quatre milions d’habitants que acull, amb gran dificultat, gairebé un milió de refugiats que fugen de la guerra amb l’Estat Islàmic. És fàcil veure’ls als pobles pròxims a la base espanyola (Miguel de Cervantes) a Marjayoun, sortint de tendes de campanya construïdes amb fustes i plàstics. Sobreviuen a la frontera sud del Líban amb Israel, un enclavament sensible de constant tensió i accions de desafiament, on l’ONU desplega la seva missió per garantir la pau fràgil d’una zona convertida en un formiguer de conflictes.

LA ‘BLUE LINE’

Per evitar hostilitats, Israel, el Líban i la Unifil (Forces de Nacions Unides al Líban) pacten centímetre a centímetre la línia fronterera, marcada amb barrils blaus, coneguda com la blue line. Darrere d’una franja de terra de ningú que allisen per comprovar si algú hi deixa empremtes, l’Exèrcit israelià té instal·lades les seves tanques metàl·liques amb detectors. L’intercanvi de provocacions entre Hezbol·là i els israelites és freqüent. L’ONU en pren nota i fa el que pot en pobles que queden de facto dividits per la blue line.

Notícies relacionades

Cospedal va visitar la  frontera de barrils blaus i la posició espanyola en la qual el caporal Francisco Javier Soria va morir fa tres anys per un projectil llançat per Israel.

En el camí de tornada a la base a Marjayoun es poden veure algunes urnes per a «donatius» i hi onegen les banderes grogues de Hezbol·là, les de l’ONU i el Líban.