El PSC frena la seva caiguda però frustra la remuntada

Bill Murray estava sopant en un restaurant de Nova York i de sobte es va aixecar i va iniciar una conga en què el van acompanyar la resta de clients, que van donar una volta a l’illa de cases abans de tornar a les seves respectives taules per seguir menjant. Aquesta rua de carrer, una de la llarga llista d’anècdotes recollides a Com ser Bill Murray (l’espaterrant biografia del genial actor), és la que somiaven reproduir Miquel Iceta i els socialistes ahir al carrer de Nicaragua, en la seva última nit electoral a la seu històrica. Però, al final, van acabar fent un remake d’una pel·lícula icònica de Murray, Atrapat en el temps. El PSC va pujar en vots i escons per primera vegada des de l’any 1999, tot i que només pels pèls. Va guanyar amb prou feines un diputat i va quedar molt lluny de la remuntada que esperaven.

La jornada electoral va ser el revers de la moneda de fa dos anys. Llavors semblava que hi hauria un daltabaix de proporcions èpiques, però al final perdre quatre escons i evitar el sorpasso podemista va ser un èxit. Ara, quan quasi totes les enquestes els assenyalaven com el partit que creixia més, acabar amb la caiguda lliure i sumar un escó ha servit de poc, veient com Ciutadans es disparava com un obús. El PSC no ha pogut capitalitzar el vot útil antiindependentista.

L'efecte de Josep Borrell 

La carta de Josep Borrell no va fer l’efecte esperat i la cúpula socialista haurà d’analitzar si la presència de l’exministre en l’últim tram de campanya va sumar o va restar. En aquest sentit, haurà de calibrar també avui al matí quin impacte han tingut els titubejos amb els indults.

La possibilitat que Iceta pogués ser president en minoria, que des de les files socialistes ja s’assumia que era remota, es va esfumar. Per això Iceta es va posar a disposició de la resta de forces per al «necessari diàleg i la posada en marxa del Parlament». En un ambient desangelat, el candidat del PSC va comparèixer per valorar els resultats acompanyat de Núria Marín, Eva Granados, Salvador Illa (secretari d’organització), Jaume Collboni i Ramon Espadaler (líder d’Units per Avançar, l’aliança del qual amb els socialistes no ha servit per reflotar el PSC).

Insistir en la reconciliació

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

«Hem aconseguit un diputat més i 50.000 vots més que el 2015, cosa que no passava des del 1999 i ens n’alegrem. Però no són els resultats que perseguíem, no hem aconseguit una majoria alternativa al bloc independentista ni ser el pal de paller d’aquesta alternativa», va reconèixer Iceta, que va voler felicitar Inés Arrimadas i Ciutadans per la seva victòria. Tot i la decepció electoral, el dirigent socialista va assegurar que seguiran incidint en la seva aposta pel diàleg i la reconciliació, convençut que «un problema polític requereix solucions polítiques» i que la sortida no passa per «l’immobilisme ni per l’independentisme».

«Estem absolutament convençuts que la nostra solució s’imposarà tard o d’hora. Esperem que sigui a curt termini i hi arribem a temps», va manifestar Iceta. En clau general, el líder socialista va voler destacar que els independentistes havien retrocedit en escons i en percentatge de vot, cosa que des del punt de vista del primer secretari del PSC hauria de marcar la legislatura i servir per convèncer ERC i Junts per Catalunya de la necessitat d’abandonar la via unilateral.